Estudi del Dr Pere Batlle: El Tapís de la "Bona Vida"

Dr Pere Batlle i Huguet

EL TAPÍS DE LA "BONA VIDA" DE LA CATEDRAL DE TARRAGONA I LES PINTURES D'AMBROGGIO LORENZETTI DEL PALAU PÚBLIC DE SIENA 

Tapís de la Bona Vida, Catedral de Tarragona

 

"La coincidència del tema i els paral·lelismes que hem remarcat en tants detalls no semblen tenir força per a suposar una dependència iconogràfica entre el tapís de Tarragona i les pintures de Siena. Més aviat hem d'admetre que ambdues obres, separades per temps i per l'espai, prenen inspiració de la concepció filosòfica-ètica de l'Estat que, com ja hem indicat, troba les seves fonts en els comentaris tomístics d'Aristòtil. Hom diria que lautor flamenc de la composició del tapís begué directament la doctrina del llibre de Sant Tomàs De Regimene principum ad regem Cypti o, més probablement, de les ja esmentades advertències del Rei Sant Lluís de França al seu fill Felip, que són un ressò de la doctrina de Sant Tomàs (1)".

(1) Cfr Grabmann, M., Santo Tomás de Aquino, Editorial Labor, Barcelona 1930, pàgs 135 i ss. Un resum, molt sintetitzat, d'aquestes ensenyances podria ésser el següent: la missió de l'Estat és la de guiar als governats a una vida feliç i virtuosa, és a dir, a una bona vida. Ha de procurar que la pau sigui assegurada i crear les condicions econòmiques favorables, mirant pel bé extern, que ajudin a fer bona aquesta vida; hom parla amb preferència de l'agricultura, sense menysprear el comerç i l'intercanvi de mercaderies. Però, si la vida bona dels ciutadans comprèn com a fins principals la preservació de la pau i la consecució d'un benestar material, havent estat l'home elevat a un ordre sobrenatural, li correspon un fi últim i més sublim que li ha ha estat assignat per Déu: la vida eterna. Aquest fi no és assequible amb les forces humanes purament naturals, sinó que és una empresa divina que està en poder del Redemptor i delegada a l'Església, regida pel successor de Pere i vicari de Crist, el bisbe de Roma. Els fins, doncs, terrenals de l'Estat estan subordinats als sobrenaturals de l'Església; les dues Potestats, cada una en el seu ordre, col·laboren al doble fi de la humanitat: el benestar temporal i la vida eterna.