Francisco Maroto

Alomà i altres presos a Albatera

Francisco Maroto fou un anarquista nascut el 15 de març de 1906 a Guadix (Granada), afusellat pels franquistes el 12 de juliol de 1940, després de ser torturat salvatgement per falangistes.

A l’ adveniment de la República ja era un reconegut militant del Ram de la Fusta de la CNT. Ebanista de professió, participà en diferents mítings a Madrid amb M. Pérez. El setembre de 1932 representà als sindicats de Granada al congrès celebrat a Sevilla, i el 1936, al de Saragossa representà el sindicat de la fusta d’ Alacant.

Ja iniciada la guerra, la seva figura adquirí un notable relleu: encapçalà la columna de milícies batejada amb el seu nom i després la 137 Brigada Mixta on intervení en la recconquesta de Granada i de Màlaga.

Francisco Maroto i Josep Maria Alomà

La dependència de l’Espanya republicana de l’ ajuda de la Unió Soviètica tindrà manifestacions en tots els àmbits: militars, econòmics, polítics i culturals. El creixement exponencial que experimentaran tan el PCE com el PSUC, i la influència que exercirà l’ estalinisme en determinats sectors del PSOE, provocaran l’ enrariment de les relacions entre les diferents forces que engloba l’ antifeixisme.

El clima de tensió augmenta quan el 18 de febrer és detingut i condemnat a mort el líder llibertari Francisco Maroto del Ojo, per haver criticat en un míting de la CNT al governador d’Almeria, el militant del PSOE Gabriel Morón Díaz. L’acusació és per “sedició militar”.

Posteriorment la codemna a mort seria anul•lada.