Luis Hernández Rico

Retrat a l'oli del jurista i polític republicà valencià Luis Hernández Rico

Pablo Herrero Hernández esbossa el perfil del seu besavi Luis Hernández Rico en la presentació que en fa la bitàcora de recerca històrica "Los Hernández":

 "Nacido en Novelda (Alicante) el 4 de marzo de 1866, Luis Hernández Rico fue abogado, licenciado en Filosofía y Letras y catedrático. Procedente de una familia acendradamente católica y bien relacionada con el más elevado clero valenciano, simultaneó sus estudios en la Universidad de Valencia con una tempranísima actividad de propagandista católica y señaladamente con la fundación y dirección del Centro Republicano Católico de Valencia y de su órgano, el «Boletín de la Democracia Católica», en un intento pionero en España por conciliar republicanismo y catolicismo, valores juzgados en aquel entonces incompatibles. Con en este mismo intento impulsó y dirigió la Alianza de Republicanos Católicos de España como lazo de relación entre los católicos de todas las fracciones republicanas".

http://loshernandez.wordpress.com/luis-hernandez-rico-novelda-1866-valencia-1938/

"Los Hernández", per Pablo Herrero Hernández

Retrat a ploma de Luis Hernández Alfonso, per A. Hernández, el 1925

L'escriptor i traductor Pablo Herrero Hernández, a qui hem tingut la sort de conèixer personalment recentment, realitza una prolífica i fecunda tasca de recerca i difusió de la trajectòria i l'ideari del seu avi, Luis Hernández Alfonso, i del seu besavi, Luis Hernández Rico, alguns fruits de la qual comparteix a través de l'elegant bitàcola de recerca històrica "Los Hernández":

http://loshernandez.wordpress.com/

El Doctor Hache, tal i com signava Luis Hernández Alfonso alguns dels seus nombrosíssims articles redactats al llarg i ample d'una intensa vida de labor artística, intel·lectual i política, coincidí amb Alomà en la Secció de Propaganda de l'Exèrcit d'Andalusia, i convidà aquest últim a col·laborar amb diversos articles en la publicació "Sur. Órgano del Ejército de Andalucía con sede en Baza (Granada)", que fou l'última publicació que l'exèrcit "nacional" clausurà en territori Republicà a les acaballes de la guerra, un fet que sempre enorgullí Luis Hernández, qui des de la seva primera jovenesa dedicà enormes esforços i sacrificis a lluitar per una Espanya més lliure, més culta i més solidària. En definitiva, més humana.