El Comissari d’Ordre Públic de Tarragona, Joan Rodríguez (ERC), prohibirà el 22 de febrer de 1937 la celebració d’un míting conjunt organitzat per la CNT-FAI de Tarragona i el POUM, i que comptava amb la presència d’Andreu Nin i de Josep Alomà, qui havia estat l’orador principal dels set mítings celebrats en període de guerra per la CNT a Tarragona. Rodríguez Papasseit retindrà les claus del Teatre Tarragona, i Andreu Nin, indignat, amenaçarà d’incendiar el local si no es permet la celebració de l’acte. Des de les pàgines de Llibertat, afí a l’ERC, s’aplaudirà la decisió del comissari en un article titulat «Disposició encertada».
La contrarevolució estalinista de PCE-PSUC recolzada estratègicament per ERC i Estat Català començava a agafar forma.
El PSUC i ERC a Catalunya i el PCE a la resta de l‘estat s’havien fet amb els llocs clau en els instruments de repressió de l’Estat: la policia, la guàrdia d’assalt, la guàrdia civil i l’exèrcit. A Catalunya, el militant del PSUC Eusebi Rodríguez Salas, individu procliu a la violència i la vida dissoluta, com a Comissari d’Ordre Públic controlava la policia i la guàrdia d’assalt. Esperonat pel Conseller d’Interior Artemi Aiguadé (ERC) ordenarà l’assalt a la seu de la Telefònica i Correus, a la Plaça de Catalunya, col•lectivitzada des dels primers dies de la Revolució.
S’estaven gestant els Fets de Maig.
El míting conjunt CNT-FAI-POUM comptava amb la presència dels següents oradors:
Josep Alomà (CNT-FAI)
Andreu Nin (POUM)
Andreu Massó (CNT-POUM)
El 14 de febrer, les joventuts de la FAI i del POUM havien constituït a Barcelona el Front de la Joventut Revolucionària de Catalunya, en un míting que comptà amb una assistència de més de 50.000 persones.
Josep Alomà havia estat l’orador principal en els 7 mítings anteriors de la CNT-FAI a Tarragona des del cop d’Estat del 18 de juliol.
Nota sobre la prohibició del míting:
Les notes de J.P. Virgili contenen diversos errors (no fou a principis de març sinó a finals de febrer, i no era un míting trotskista sinó d’anarquistes de la CNT-FAI i socialistes revolucionaris del POUM), però aporta la dada de l’enuig majúscul d’Andreu Nin en palesar que en plena zona antifeixista es produïa la censura, i a més a més contra les organitzacions que més varen fer per vèncer als facciosos en les jornades de juliol de 1936: la CNT-FAI i el POUM.
La mà d’Stalin era molt llarga, com es demostraria més tard.
.jpg)
Notícia a La Vanguardia, 24 de febrer de 1937
Notícia a Llibertat, 24 de febrer de 1937
No hay comentarios:
Publicar un comentario