El tiet-avi d’Òscar Purqueras, Francesc (Cisquet) Jordà Poquet, fou un anarquista de la CNT de Reus (Sindicat Únic d'Oficials, Paletes i Peons), nascut a Vinebre (Ribera d'Ebre, Tarragona) el 1902, criat a Vila-Seca i condemnat a mort i afusellat per les autoritats de la dictadura franquista el 14 de juliol de 1939 a Tarragona sota acusació de “rebelión militar”. Adjuntem extracte del llibre “República, Revolució i Exili. Memòries d’un llibertari reusenc”, d’Alfons Martorell, que inclou la publicació de l’última carta que el seu amic Francesc Jordà va escriure, poc abans d’ésser assassinat, adreçada a la seva esposa, Pilar. Aquest és el nostre homenatge a aquesta persona. Un home bo, íntegre. El seu emocionant testimoni parla per sí sol.
Els anys d’exili, d’empresonaments; les execucions de tantes persones estimades que, per l’única raó d’ésser idealistes, els uns havent ocupat càrrecs sindicals, els altres en les col•lectivitats o en el municipi, i uns altres per venjances personals, van ésser passades per les armes. Reproduirem una carta que va escriure un bon amic, un jove reusenc de bons sentiments, que va tenir un comportament moral irreprotxable amb totes les persones que el van tractar. Més que un amic, va ésser un germà per a molts dels que el vam conèixer. Era un home senzill, comprensiu i alegre. Es deia Francesc Jordà i li dèiem Cisquet. Aquesta carta revela l’angoixa d’un condemnat a mort que, a mesura que veia com se li acostava el moment del seu final tràgic, va glossar l’afecte que sentia pels seus: sa mare, ses germans, nebots, i el seu gran amor per la seva esposa.
