Felip Alaiz i Josep Robusté

Felip Alaiz de Pablo

“Per cert, el director de Soli el 1933 era Felip Alaiz, que als anys vint va publicar a Tarragona i hi va haver impremta i tot [amb Formós Plaja], no ve d’ ara això…

Amb motiu de la repressió dels Fets de Gener, a Soli venia a primera pàgina una il•lustració d’un guàrdia civil, amb la capa negra oberta així, com un rat-penat, i a sota hi posava: “Señor Azaña, nosotros hemos sido”. Llavors les autoritats de la República van clausurar la Soli, i quan es varen reprendre les publicacions van nomenar com a nou director de Soli un company que era de Valls: Robusté. Josep Robusté. Josep Robusté va ser director de Soli després de la clausura amb motiu dels fets de Casas Viejas”.

Josep Maria Alomà i Sanabras

Felip Alaiz (1887-1959), deixeble de José Ortega y Gasset, creia, d' igual manera que Joan Montseny/Federico Urales i Frederica Montseny, que «l'anarquia no és un règim, sinó que és una conducta en qualsevol règim». És a dir, una «opció ideològica i ètica» més que una «forma de lluita sindical».

Per la seva banda, Josep Robusté i Parés (1900-1981), provinent d' una família carlina, s'apropà a l'anarcosindicalisme de la CNT i patí persecucions, desterrament i presó. Va ser un dels fundadors del Sindicat de Treballadors Industrials de Valls, l' abril de 1931, adherit posteriorment a la CNT.

Alomà i Robusté eren els dos representants de la província de Tarragona al Comitè Regional de Catalunya de la CNT, en el període 1932-1936.

Col·laborador de Pestaña al Partido Sindicalista, el 27 de juliol de 1936 s' incorporà al front i fou ferit a Siétamo. Posteriorment fou comissari de la 33ena Divisió i sotscomissari de l' Exèrcit de Terra. Finaltzada la guerra, s'exilià a França i més endavant a Mèxic. Retornà a Catalunya, i morí a Barcelona el 1981.

El seu germà Albert, pagès i trentista, va ser fundador de l' Ateneu Popular de Valls el 1929, i membre de la comissió organitadora del Sindicat de Treballadors del Camp de la CNT el 1931.