El deure dels pares

Agustí Centelles fotografià les principals capçaleres de la premsa antifeixista durant la Revolució.

En primer terme, trobem el Diari de Tarragona (portaveu de la CNT-FAI), dirigit per Alomà, i amb un article principal seu que data del 10 d'abril de 1937 i porta per títol: "El deure dels pares". Adjuntem el text complet.

Certes coses es comprèn que passessin abans del 19 de juliol. El que no es comprèn, ni es pot justificar, és que passin ara.

Quan Tarragona estava regida per la sotana negra, tot rutllava sota la seva tutela i influència des que naixíem fins a l'hora del nostre traspàs. La tranformació soferta a través d'aquests mesos de lluita contra la bèstia feixista ha renovat per complet gairebé la vida social de Catalunya i d'Espanya.

En el nou ordre de coses establert, va ésser el problema de la Cultura al qual es va dedicar el màxim esforç, per entendre que és de totes l'obra més important a realitzar.

De res no serviria tota transformació, per radical que fos, si abans no endeguéssim la mentalitat dels homes, que és la veritable revolució. Tot això es va portant a terme a malgrat de la cruesa de la guerra i de la manca d'elements amb què comptem.  

Tot el contrari del que fan els bàrbars del feixisme, que amb el que s'ensanyen precisament és tot que caigui del signe del progrés, com ho demostra el fet de bombardejar els museus i les escoles, tot assassinant els nostres infants, per què en ells està encarnat aqueix demà esplendorós que en part ja es beslluma.

I anem al que motiva que jo, com a Conseller de Cultura, em dirigeixi als pares. 

A Tarragona hi havia més de la meitat dels nens que no podien assistir a escola per manca de local, tant quan teníem monarquia com república. Els únics que hi podien assistir eren els que disposaven de cabals, per la qual raó resultava que els fills dels treballadors estaven condemnats a ésser sempre uns ignorants. 

Avui això, gràcies a la Revolució, ha desaparegut. Tots els nois tenen escola on anar. Escoles que no s'assemblen en res a les escoles petites i malsanes d'abans del 19 de juliol. Els nois gaudeixen d'escoles espaioses i clares, on reben el tracte degut que es mereixen com a éssers que tenen una individualitat pròpia i que cal respectar, cosa que mai no s'havia fet pel concepte equivocat de que ha d'ésser la moderna pedagogia. 

I això, en uns mesos, ha estat fet per l'Escola Nova Unificada, per bé que encara es topa amb algunes dificultats, pròpies de tota obra que comença. Tarragona compta avui, doncs, amb escoles i professorat competent, que respon al què ha d'ésser l'ensenyament i l'educació primària.

Però a despit de tots els esforços i sacrificis dits i que l'escola sigui completament gratuïta, l'assistència a l'escola va minvant. Causes? Diverses. L'una, l'anormalitat de la situació actual. Molts pares al·leguen que aquesta anormalitat no els permet que els nois concorrin a l'escola amb regularitat.

L'altra causa, que els pares no es preocupen com és degut, de què els fills vagin a l'escola. Uns altres es valen de les acadèmies, encara que sigui amb l'excusa d'anar a repàs, per què el noi deixi de tenir interès en l'escola, acabant, finalment, per no anar-hi gens. Alguns, valent-se que encara gaudeixen d'una situació econòmica de privilegi, es procuren professors pariculars, que molts cops són els propis mestres de les escoles nacionals.

Tot això, quin objecte té? El de què els seus nois no es freguin amb els fills dels obrers i que no visquin l'ambient de l'Escola Nova Unificada; que és de conveniència social, la qual estableix aquella germanos que ha d'existir entre tots al marge de tot diferència social o política.

D'ací estant fem un advertiment a tots els pares per què procurin que cap noi no manqui a l'escola i acompleixen els deures de pare i de ciutadania, car del contrari haurem de prendre mesures enèrgiques contra aquells que sabotegen les escoles o no acompleixen el seu deure.    

El Conseller de Cultura,

JOSEP ALOMÀ