Operació Nikolai

El treball de recerca de Dolors Genovès i Llibert Ferri al voltant de la detenció i posterior desparició d’Andreu Nin el juny de 1937, quedà recollit en un llibre i en aquest magnífic documental.

Després de l’obertura al públic dels arxius de la KGB soviètica (que si més no, permetia l’accés a aquells documents no destruïts), la consulta dels documents dels arxius de la NKVD i GPU revelà la implicació en la trama conspirativa de personatges com Ernö Gerö, Yagoda, Yezhov, Orlov i evidentment Iosif Stalin. En l’execució de la trama i posterior crim es confirmà la participació d’individus com Jacinto Rosell (PCE-PSUC), Fernando Valentí (PCE-PSUC), Ricardo Burillo (PCE-PSUC), el coronel Ortega (PCE-PSUC), i molts d’altres.

El què havien demanat a crits els Comorera, Antonov-Ovseenko, Pasionaria, Santiago Carrillo, José Díaz, Miquel Valdès, i companyia, fou executat pels agents soviètics mercès a l’ajuda inestimable de militants del PCE-PSUC i la complicitat de republicans, nacionalistes vascos i catalans, i socialistes prietistes i negrinistes. Només la CNT-FAI recolzà decididament el POUM i denuncià els crims estalinistes, com el segrest i assassinat d’Andreu Nin.

«...Hay que exterminar a Nin y a su grupito de amigos...»

Miquel Valdès (PSUC): UHP, Lleida, 11-5-1937

Melchor Rodríguez i Josep Alomà

"La meva idea és de puresa, la meva idea és d'un anarquisme on neguem la violència".

Josep Maria Alomà Sanabras, Entrevistes de Jordi Piqué (1982-1985)

"Si per què triomfin les meves idees, m'he de convertir en un lladre o un assassí, jo no ho faré mai, això. Si això és ser feixista, jo sóc feixista".

Josep Maria Alomà i Sanabras, Federació Local de la CNT-FAI (1936)

"La superioritat de les organitzacions, de les idees, es demostra per la força moral de les seves conviccions, mai per l'esperit de revenja o represàlia"

Josep Maria Alomà Sanabras, DT, 7 de maig de 1937

"Se puede morir por unas ideas, nunca matar por ellas".

Melchor Rodríguez García

«Eren molts els que, en sentir parlar d’un anarquista, se l’imaginaven tal i com els havia retratat el lladre primer de Catalunya, Cambó, en descriure el seu famós anarquista de Terrassa, amb barbes, un trabuc a les espatlles, un punyal a les dents i una bomba sota el braç. Però els fets han demostrat tot el contrari. I és que allí on hi ha hagut un anarquista, ha existit un propagador de la igualtat, de la fraternitat i la justícia que s’ha destacat per la bondat dels seus ideals i per l’humanisme de què ha estat impregnat. A la vegada, però, ha estat l’enemic més aferrissat contra els tirans i les tiranies, siguin del color que siguin».

Josep Maria Alomà Sanabras, DT 13-7-1937

El Conseller Alomà declara el Castell de Pilats Monument Nacional

El dissabte 12 de setembre de 1936, el Conseller Alomà enunciava que el el Castell de Pilats deixava d'allotjar la llòbrega presó provincial de Tarragona i era declarat Monument Nacional. El bimil·lenari edifici tenia un nou destí: Museu Lapidari de la Tàrraco Romana. 

Suposava la culminació d'una fita llargament buscada i promoguda des de la conselleria de Josep Maria Alomà, qui coneixia de primera mà les angoixoses condicions en què sobrevivien els presos de Pilats, doncs durant la República burgesa (1931-36) havia estat reclòs al castell romà en nombroses ocasions, per repressió política contra la CNT, sense haver estat mai jutjat. Sempre fou detingut i empresonat com a "pres governatiu" mesura repressiva arbitrària ja emprada durant la monarquia i la dictadura de Primo de Rivera i recuperada per la República "democràtica".

Anhel de tot el poble

"Jo, que he viscut disset mesos dins dels seus murs, podria dir el què pesen sobre l'individu aquells enormes murs i les injustícies comeses pels homes de l'Antic Règim.

Ara és el moment de convertir en realitat el que és un anhel de tot el poble de Tarragona, i és que avui el Castell de Pilats deixi d'ésser per sempre més presó, ja que és un escarni per la Cultura i el bon sentit de la humanitat que respiren el poble català i espanyol."

Presentació a Roda de Barà

La introducció de Carles Gras

Amablement convidats pel responsable de l’arxiu històric municipal de Roda de Barà, l’historiador Ricard Benimeli, el passat divendres 5 de març es va celebrar a la Biblioteca Municipal de Roda la presentació d’Una Utopia, una Esperança. La història de Josep Alomà.

Es van esgotar els últims exemplars disponibles de la primera edició.

Agraïm a totes les persones que van assistir a l’acte la seva presència.

La conflictiva visita de Lerroux a Tarragona

El 6 d'octubre de 1932, el diputat per la circumscripció de Madrid en representació del Partido Republicano Radical, Alejandro Lerroux, visitava Tarragona i s'allotjava a l'Hotel Europa. Allí l'esperaven correligionaris i un fastuós banquet per a més de dos-cents comensals, que feia recordar aquelles "Meriendas Fraternales", però en versió petulant.  

Els cenetistes, liderats per Josep Maria Alomà, protestaren contra la política demagògica, dretana i anticatalanista de qui havia estat "el Emperador del Paralelo". Altres militants d'esquerra s'uniren a la manifestació cenetista. Seguidors de Lerroux s'enfrontaren als cenetistes i el diputat haguí d'escapar per la cuina de l'hotel.

La premsa de Tarragona ocultà aquest fet i presentà la fugida de Lerroux distorsionant la realitat: "Entre grandes aplausos ha partido para Barcelona el automóvil en que ha efectuado su viaje el señor Lerroux, al que seguían otros ocupados por las personalidades de Barcelona que le han acompañado".