"Jo, que he viscut disset mesos dins dels seus murs, podria dir el què pesen sobre l'individu aquells enormes murs i les injustícies comeses pels homes de l'Antic Règim.
Ara és el moment de convertir en realitat el que és un anhel de tot el poble de Tarragona, i és que avui el Castell de Pilats deixi d'ésser per sempre més presó, ja que és un escarni per la Cultura i el bon sentit de la humanitat que respiren el poble català i espanyol."
"El "castell" de la llegenda popular que de fa molts anys ve servint de cementiri d'homes vius, a la fi serà donat definitivament de baixa com a presó.
Els homes d'idees que hem hagut d'habitar mesos i més mesos en el tètric castell, no podem per menys que congratular-nos per aquesta feliç nova.
Feia anys que l'edifici havia estat declarat ruïnós i tothom que el visitava coincidia en què allò no era un estatge que fos digne ni tan sols per a les bèsties. Pero tot i amb això, el "castell", ha anat servint de presó. Més ben dit, de tomba d'aquell qui tenia la dissort de caure a les malles que trama sempre la justícia burgesa, contra els homes que cometen el delicte de pensar".
Josep Maria Alomà, Diari de Tarragona, 24 de juliol de 1937
No hay comentarios:
Publicar un comentario