Diccionari Biogràfic de Tarragona

 

El passat dijous 22 d'abril es presentà al Saló d'Actes de l'Ajuntament de Tarragona el primer volum del Diccionari Biogràfic de Tarragona, que ofereix un recull de personatges il·lustres en la història de Tarragona. L'acte fou presentat per la tinent d'alcalde i consellera Rosa Rossell. 

Properament es presentarà el segon volum del Diccionari, que recollirà el capítol amb la ressenya biogràfica de Josep Maria Alomà.

Sant Jordi 2010

Algunes de les obres d'art que Josep Maria Alomà salvà de la destrucció durant la guerra civil, contenen representacions de Sant Miquel combatent i vencent al dimoni, com les que constitueixen el retaule del Museu Diocesà.

La imatge és anàloga al Crist que venç el mal, a la de Sant Jordi vencent el drac, i recorda la d'Hèrcules o Heracles, enfrontant-se i vencent al Lleó de Nemea, en la primera de les dotze proves, i que és un dels símbols de la CNT.

Pau i Jaume Alomà, anarquistes

És un secret a veus: ningú va patir tan agudament la violència de la repressió franquista com els anarquistes. Com ningú havia patit anteriorment tant intensament les agressions de l'Estat i el terrorisme reaccionari durant la Monarquia, la Dictadura de Primo de Rivera i la República com els anarquistes.

També foren els anarquistes els més afectats a la península pel terror estalinista. Molts anarquistes, així mateix, patiren els camps de concentració nazis, de la República francesa i les presons i txeques.

L'Estat (ja sigui reaccionari, feixista, leninista o estalinista) ha representat sempre i molt especialment en l'era contemporània el grau més elevat de violència política arreu del món.

Properament es publicarà la nova versió de la Enciclopedia Histórica del Anarquismo Español, que inclourà les ressenyes biogràfiques de Pau, Josep Maria i Jaume Alomà Sanabras.

Ara, però, ja disposem d'una referència en homenatge als anarquistes que foren assassinats pel feixisme a Espanya. Publicat per Navío Anárquico, pàgina de la Fundación Isaac Puente del País Basc. Pau i Jaume Alomà foren condemnats per "rebelión militar". Precisament per aquells que havien dut a terme la rebel·lió militar del 17, 18 i 19 de juliol de 1936.  

Pau Alomà Sanabras i Jaume Alomà Sanabras:

Pau i Jaume Alomà, anarquistes víctimes del feixisme

Joan Peiró i la Cooperativa del Vidre de Mataró

Joan Peiró i Belis a la Cooperativa del Vidre de Mataró el 1937

“Cristalleries de Mataró, Societat Obrera, és l’obra sindicalista revolucionària que més a prop va arribar del comunisme llibertari. Però en exerg del seu èxit comercial, el mèrit dels vidriers de Mataró és el d’haver demostrat amb fets que un proletariat ben organitzat i millor dirigit pot prescindir de la tutela patronal, acabant amb l’atur forçós i l’explotació de l’home per l’home. Fou una obra revolucionària en tots els seus aspectes: industrial, econòmic, cultural i solidari”

Josep Peiró i Olives

Joan Peiró i la justícia de Franco

Documental de Xavier Montanyà sobre el procés contra Joan Peiró i Belis. Compta amb entrevistes als seus fills Guillermina i Josep, al seu nét Germinal Belis, al seu company en la cooperativa Zacarías Esteban (l’Avi Zacarías) i a Isidre Guàrdia, entre d’altres.

Andreu Nin visita Tarragona

El tinent d’alcalde i Conseller de Cultura Josep Alomà (CNT-FAI), el Conseller Primer de la Generalitat Josep Tarradellas (ERC) i el Conseller de Justícia i Dret, Andreu Nin (POUM), a l’Ajuntament de Tarragona. Diari Llibertat, 6 d'octubre de 1936.

El 30 de setembre de 1936, una delegació de la Generalitat de Catalunya visitarà Tarragona. Estarà formada pel Conseller Primer Josep Tarradellas (ERC), el Conseller d’Economia, Andreu Nin (POUM), i el Conseller de Treball i Obres Públiques, Miquel Valdès (PSUC). Se celebrarà una reunió amb els membres del Comitè Antifeixista de Tarragona: Alomà, Rodríguez, Boronat, Pechs, Pruñorosa, Rueda, Gatell, Viñas i Pascual i amb el comissari Mestres.

La cordialitat mostrada en els parlaments és només un miratge. Pocs mesos després, el 12 de desembre de 1936, Lluís Companys obeiria les ordres del cònsul soviètic Antonov-Ovseenko i destituiria Andreu Nin com a Conseller de Justícia i Dret. Seria rellevat per Rafael Vidiella, del PSUC (estalinista). Els plans d’Stalin s’executaven amb el recolzament dels estalinistes autòctons: PSUC I PCE, i la complicitat d’ERC i Estat Català.

Andreu Nin i Josep Alomà

El Comissari d’Ordre Públic de Tarragona, Joan Rodríguez (ERC), prohibirà el 22 de febrer de 1937 la celebració d’un míting conjunt organitzat per la CNT-FAI de Tarragona i el POUM, i que comptava amb la presència d’Andreu Nin i de Josep Alomà, qui havia estat l’orador principal dels set mítings celebrats en període de guerra per la CNT a Tarragona. Rodríguez Papasseit retindrà les claus del Teatre Tarragona, i Andreu Nin, indignat, amenaçarà d’incendiar el local si no es permet la celebració de l’acte. Des de les pàgines de Llibertat, afí a l’ERC, s’aplaudirà la decisió del comissari en un article titulat «Disposició encertada».

La contrarevolució estalinista de PCE-PSUC recolzada estratègicament per ERC i Estat Català començava a agafar forma.