Mostrando entradas con la etiqueta Pau Alomà. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Pau Alomà. Mostrar todas las entradas

domingo, 27 de junio de 2010

Avui en fa setanta: commemoració de l’assassinat de Pau Alomà Sanabras

El 27 de juny de 1940 Pau Alomà Sanabras era afusellat a la muntanya de l’Oliva, a Tarragona.


Pau Alomà Sanabras (1902-1940) fou un destacat militant de la CNT de Tarragona durant els anys vint i trenta. Actiu propagandista i difusor de l’ideari àcrata a la província de Tarragona, col•laborà en l’Ateneu Llibertari i participà en les principals lluites socials que es produïen al Camp de Tarragona. Amb els seus germans Josep Maria i Jaume, lluità per millorar dels condicions de vida i el nivell cultural de les persones al torn que combatia amb coratge els principals agents de l’autoritarisme, l’opressió i el manteniment de les injustícies: el capitalisme, l’obscurantisme cultural i religiós i l’estat, amb l’exèrcit com a màxim exponent del mateix. A conseqüència d’aquest fet, fou empresonat nombroses vegades durant l’etapa republicana (1931-36), sota acusacions falses, com a pres governatiu (mesura repressiva dels temps de la Monarquia que la República havia recuperat per incrementar la repressió contra els anarquistes).

Durant els primers mesos de la guerra participà activament en la Revolució Llibertària i va acollir i mantenir amb els seus germans i la seva mare vuit nens refugiats de Madrid, donat que l’allau massiu d’evacuats va desbordar les previsions del centre d’acollida de l’antic sanatori de La Savinosa. Durant els Fets de Maig, Pau Alomà s’enfrontà als estalinistes del PSUC i als seus oportunistes aliats: ERC, EC i ACR.

El 1938 Pau Alomà va ser mobilitzat amb la seva lleva i es va incorporar a l’Exèrcit Popular, al front de Sòria. El 12 de gener de 1939 els rebels van controlar aquesta província. Detingut a Sòria, va restar empresonat a Burgo de Osma, des d’on fou traslladat a la presó de Tarragona (Pilats), el 25 d'octubre de 1939. El Consejo de Guerra Permanente, en el judici sumaríssim d'urgència nº 3971, va condemnar el 8 de gener de 1940 a Pau Alomà i Sanabras a la pena de mort per “Auxilio a la Rebelión Militar”.

Pau Alomà fou executat la matinada del 27 de juny de 1940 per un escamot de botxins del règim feixista, a la muntanya de l'Oliva, a Tarragona.

En homenatge a Pau Alomà Sanabras (El Catllar, 1902 - Tarragona, 1940).

viernes, 7 de mayo de 2010

Pau, Josep i Jaume Alomà a Veu Obrera

Il•lustració de Jaume, Pau i Josep Alomà present al documental "Alomà"

La pàgina de Veu Obrera, referent en la recopilació de la història del moviment obrer català, ha actualitzat recentment la seva extensa base de dades, que recull des de ressenyes biogràfiques de militants de sindicats, agrupacions i partits, passant per una exhaustiva referència de capçaleres de diaris i publicacions, així com documentació de partits i sindicats, llistats dels treballadors víctimes de la dictadura franquista o discursos de persones com Salvador Seguí.

El Diccionari de Sindicats i Sindicalistes presenta les biografies de Pau, Josep Maria i Jaume Alomà Sanabras, així com fotografies i il•lustracions dels germans Alomà.

Agraïm al Sr Pere Fernàndez, de Vilanova i la Geltrú, la magnífica tasca que realitza en la coordinació dels treballs de Veu Obrera, Història del Moviment Obrer de Catalunya.

miércoles, 14 de abril de 2010

Pau i Jaume Alomà, anarquistes



És un secret a veus: ningú va patir tan agudament la violència de la repressió franquista com els anarquistes. Com ningú havia patit anteriorment tant intensament les agressions de l'Estat i el terrorisme reaccionari durant la Monarquia, la Dictadura de Primo de Rivera i la República com els anarquistes.

També foren els anarquistes els més afectats a la península pel terror estalinista. Molts anarquistes, així mateix, patiren els camps de concentració nazis, de la República francesa i les presons i txeques.

L'Estat (ja sigui reaccionari, feixista, leninista o estalinista) ha representat sempre i molt especialment en l'era contemporània el grau més elevat de violència política arreu del món.

Properament es publicarà la nova versió de la Enciclopedia Histórica del Anarquismo Español, que inclourà les ressenyes biogràfiques de Pau, Josep Maria i Jaume Alomà Sanabras.

Ara, però, ja disposem d'una referència en homenatge als anarquistes que foren assassinats pel feixisme a Espanya. Publicat per Navío Anárquico, pàgina de la Fundación Isaac Puente del País Basc. Pau i Jaume Alomà foren condemnats per "rebelión militar". Precisament per aquells que havien dut a terme la rebel·lió militar del 17, 18 i 19 de juliol de 1936.  

Pau Alomà Sanabras i Jaume Alomà Sanabras:

miércoles, 20 de enero de 2010

En memòria de Pau Alomà i Sanabras


"D'AQUELLS QUE HAN MORT SENSE TENIR EL CAP COT"

És la frase que corona la immensa placa amb els noms de les persones condemnades a mort i afusellades per defensar la llibertat.

El dissabte dia 16 de gener de 2010 s'inaugurà la museïtzació de la Sala Primera de la presó de Pilats, on romanien els condemnats a mort per la dictadura feixista, esperant el seu tràgic final. Posteriorment la Consellera Rosa Rosell presentà la dignificació de la fossa comuna del cementiri de Tarragona, on s'enterraven les persones assassinades pel règim. Un moment especialment emotiu fou el descobriment de la placa que acull els noms de totes les persones represaliades.



En memòria de Pau Alomà i Sanabras i de les 771 persones afusellades pel franquisme a Tarragona.