Les obres de reforma que s'estan realitzant a la Plaça de la República, han posat al descobert, després de molts anys de romandre injustament sostreta a la mirada dels intel·ligents i a la dels curiosos, l'obra interessantíssima del pou arqueològic existent en aquell indret de la ciutat.
Hem dit que l'obra esmentada és interessantíssima i afegirem que possiblement no existeix a la nostra terra un cas parell, de la seva antiguitat i característiques.
L'esmentat pou, com és cosa sabuda, està obert a la roca viva de la carena de Tarragona. Per dos trams d'escala, s'entra primer a un recinte de considerables dimensions, cobert per una volta de pedralla i morter. Aquesta volta, pel fet de pujar uns centímetres per sobre el nou nivell del passeig, més baix que abans de la reforma, ha estat enrunada i serà substituïda per una altra més baixa.
El pou pròpiament dit, comença en aquest recinte subterrani i és de construcció ben especial, car està constituït per nou cambres rectangulars obertes en la roca a pic l'una sota l'altra, fins assolir la fondària d'uns cinquanta metres. Probablement, sobrepassant el nivell de la mar.
L'accés d'una cambra a l'altra inferior, es fa per uns trampilons oberts al sòl de cada cambra en els quals va fixada una escala de fusta. Hi ha, per tant, nou escales d'aquestes, o sigui una per cada pis.
La part inferior del pou està formada per una falla o petit avenç en forma de gruta, de dimensions força majors que la de les cambres superiors. Si hem de creure Hernández Sanahuja, el sòl d'aquesta gruta estava creuat per una esquerda de la roca, per on circulava contínuament un corrent d'aigua viva. Aquesta era la deu de la qual era proveïda la Ciutat, en els temps que seguiren immediatament a la construcció del pou.
Atenent a l'evident interès arqueològic i fins tècnic d'aquesta curiosa i antiga obra de captació d'aigües, hem procurat informar-nos del que allí hi ha intenció de fer amb motiu de la reforma de la plaça. Fa uns dies en parlàrem amb el Conseller de Cultura, company Alomà, i amb el Comissari delegat de Museus, Ignasi Mallol. Tots dos coincidiren amb nosaltres no tan sols en la necessitat de salvar aquella obra de tot perill de malmetició, ans en la conveniència de valoritzar-la fent-la fàcilment visitable.
Posteriorment, hem demanat també l'opinió de l'actual Conseller de Foment i Treball, David Valle, que comparteix plenament aquell criteri. Al davant seu vam poder parlar-ne també amb l'arquitecte municipal company Ripoll, qui ens confirmà que els treballs de reforma de la plaça en l'indret on hi ha el pou, es fan amb el criteri preestablert de respectar l'obra al·ludida, excepte en la part de la volta superior que és indispensable rebaixar.
Quedarà, un cop urbanitzada la plaça, un sistema còmode d'accés al pou arqueològic, que d'aquesta manera podrà ésser visitat per tothom en qualsevol moment que convingui, sota el control i guiatge -això sí- del departament de Turisme de l'Ajuntament.
El company Ripoll ens manifestà que per tal de donar forma escaient i pràctica a l'entrada al pou, podria ésser aprofitada, si no es trobés solució millor, l'arquitectura de la font ornamental que allí haurà d'ésser bastida, deguda, per cert, a l'eminent escultor Joan Rebull, professor de l'Escola Taller de Pintura i Escultura i realitzada en aquest mateix centre de cultura artística.
Creiem sincerament que Tarragona es pot felicitar d'aquest projecte de valoració d'una interessantíssima obra arqueològica injustament oblidada, tot felicitant els regidors de la Ciutat als quals serà deguda la millora.
DIARI DE TARRAGONA (PORTAVEU DE LA CNT-FAI)
25 d'octubre de 1936