El Carnicerito de Málaga: Carlos Arias Navarro

Carlos Arias Navarro, el "Carnicerito de Málaga"

Los 4.300 del Carnicerito de Málaga

Testimoni de Miquel Malé

Miguel Malé Canals, casado, de 40 años de edad, del comercio con establecimiento en esta ciudad, calle del Portalet nº 8 y 10,

Declara conocer a José Alomá Sanabras con anterioridad a la fecha del Glorioso Levantamiento Nacional y haberle tratado y observado su conducta antes como después del mencionado acontecimiento y haberme formado de él un buen concepto en cuanto a su actuación; considerándole, aparte de reconocer sus ideas anarquistas, como persona de recto proceder y más dado a sus ideales que a la actuación violenta e incapaz de haber tomado parte personal en los crímenes lamentables de la época revolucionaria que sufrimos en nuestra Ciudad, no habiendo ni por mí ni por referencias, que se le pueda atribuir ningún hecho concreto de esta clase, sino al contrario, conociendo de él muchos casos de haber favorecido e incluso librado de la muerte o de otras violencias a varios sacerdotes y otras personas de Tarragona y que yo mismo he recibido de él ofrecimientos y favores que me han confirmado en las apreciaciones expuestas.

Y para que así conste a los efectos pertinentes, firmo la presente en Tarragona a treinta y uno de enero de mil novecientos cuarenta.

JOSÉ AYMAT GIRONA, ENCARGADO DEL SERVICIO DE INFORMACIÓN E INVESTIGACIÓN DEL EXCMO. AYUNTAMIENTO.

Garantiza la firma que suscribe la precedente declaración, por ser persona de solvencia moral y adicto a nuestro Glorioso Movimiento Nacional.

Por Dios, España y su Revolución Nacional Sindicalista.

Tarragona a 6 de Febrero de 1940.

Els nens perduts del franquisme (I de II)

Els nens perduts del franquisme (1de2). from Colectivo Roig i Negre on Vimeo.

Els nens perduts del franquisme (2006) és un documental de Montse Armengou i Ricard Belis produït per TV3 que recull el treball d'un any d'investigació i en què es revela un dels períodes més foscos de la història recent d'Espanya: la desaparició de més de 30.000 nens fills de republicans i la separació forçosa de les seves famílies per part de la repressió franquista.

Cardenal Gomá

"L’actuació de Gomà havia estat decisiva en l’acceptació per part de la Santa Seu del règim del General Franco, i el 1937 havia liderat la redacció de la Carta colectiva de los obispos españoles a los obisposde todo el mundo con motivo de la guerra de España (que el cardenal i arquebisbe de Tarragona Francesc Vidal i Barraquer es negà a signar), havia justificat teològicament la guerra i el cop d’estat que la precedí i havia acceptat la denominació de Cruzada per a una guerra que era «entre España y la Anti-España, la religión y el ateismo, la civilización y la barbarie".

Una Utopia, una Esperança. La història de Josep Alomà

Avui en fa setanta: commemoració de l’assassinat de Pau Alomà Sanabras

El 27 de juny de 1940 Pau Alomà Sanabras era afusellat a la muntanya de l’Oliva, a Tarragona.

Pau Alomà Sanabras (1902-1940) fou un destacat militant de la CNT de Tarragona durant els anys vint i trenta. Actiu propagandista i difusor de l’ideari àcrata a la província de Tarragona, col•laborà en l’Ateneu Llibertari i participà en les principals lluites socials que es produïen al Camp de Tarragona. Amb els seus germans Josep Maria i Jaume, lluità per millorar dels condicions de vida i el nivell cultural de les persones al torn que combatia amb coratge els principals agents de l’autoritarisme, l’opressió i el manteniment de les injustícies: el capitalisme, l’obscurantisme cultural i religiós i l’estat, amb l’exèrcit com a màxim exponent del mateix. A conseqüència d’aquest fet, fou empresonat nombroses vegades durant l’etapa republicana (1931-36), sota acusacions falses, com a pres governatiu (mesura repressiva dels temps de la Monarquia que la República havia recuperat per incrementar la repressió contra els anarquistes).

Durant els primers mesos de la guerra participà activament en la Revolució Llibertària i va acollir i mantenir amb els seus germans i la seva mare vuit nens refugiats de Madrid, donat que l’allau massiu d’evacuats va desbordar les previsions del centre d’acollida de l’antic sanatori de La Savinosa. Durant els Fets de Maig, Pau Alomà s’enfrontà als estalinistes del PSUC i als seus oportunistes aliats: ERC, EC i ACR.

El 1938 Pau Alomà va ser mobilitzat amb la seva lleva i es va incorporar a l’Exèrcit Popular, al front de Sòria. El 12 de gener de 1939 els rebels van controlar aquesta província. Detingut a Sòria, va restar empresonat a Burgo de Osma, des d’on fou traslladat a la presó de Tarragona (Pilats), el 25 d'octubre de 1939. El Consejo de Guerra Permanente, en el judici sumaríssim d'urgència nº 3971, va condemnar el 8 de gener de 1940 a Pau Alomà i Sanabras a la pena de mort per “Auxilio a la Rebelión Militar”.

Pau Alomà fou executat la matinada del 27 de juny de 1940 per un escamot de botxins del règim feixista, a la muntanya de l'Oliva, a Tarragona.

En homenatge a Pau Alomà Sanabras (El Catllar, 1902 - Tarragona, 1940).

Francisco Maroto

Alomà i altres presos a Albatera

Francisco Maroto fou un anarquista nascut el 15 de març de 1906 a Guadix (Granada), afusellat pels franquistes el 12 de juliol de 1940, després de ser torturat salvatgement per falangistes.

A l’ adveniment de la República ja era un reconegut militant del Ram de la Fusta de la CNT. Ebanista de professió, participà en diferents mítings a Madrid amb M. Pérez. El setembre de 1932 representà als sindicats de Granada al congrès celebrat a Sevilla, i el 1936, al de Saragossa representà el sindicat de la fusta d’ Alacant.

Ja iniciada la guerra, la seva figura adquirí un notable relleu: encapçalà la columna de milícies batejada amb el seu nom i després la 137 Brigada Mixta on intervení en la recconquesta de Granada i de Màlaga.