Entrevista a Erich Fromm

La por a la llibertat: la conformitat passiva

"El fet que els continguts del nostre pensament, de la nostra sensibilitat i de la nostra voluntat siguin introduïts des de l'exterior i no siguin genuïns, existeix en un grau tan elevat que sembla com si aquests pseudo-actes fossin la regla i que els actes mentals genuïns o autònoms fossin excepcions".

"La pèrdua de la personalitat i la seva substitució per una personalitat fictícia deixa l'individu en un estat de gran inseguretat. Està obsessionat pel dubte per tal com, essent essencialment un reflex del que els altres esperen d'ell, ha perdut fins a cert punt la seva identitat. Per tal de superar el pànic provocat per aquesta pèrdua de la identitat, es veu empès a conformar-se i a cercar l'aprovació constant i el reconeixement dels altres. Ja que no sap qui és, almenys els altres ho sabran, si actua d'acord amb el que ells esperen. Si ells ho saben, ell també ho sabrà, sempre que els cregui al peu de la lletra.

L'automació de l'home dins la societat actual ha acrescut la feblesa i la inseguretat de l'individu normal, que està disposat a sotmetre's a noves autoritats que li ofereixin seguretat i l'alliberin del dubte, En el capítol següent analitzarem les condicions especials que foren necessàries per tal que aquest oferiment fos acceptat a Alemanya. Demostrarem que el mecanisme autoritari era molt característic del nucli -la baixa classe mitja- del moviment nazi. En el darrer capítol d'aquest llibre continuarem l'anàlisi de l'automatisme a propòsit de la situació cultural de les democràcies".

La por a la llibertat

Erich Fromm

"La por a la llibertat", d'Erich Fromm

“Escamots” o “camises verdes” d’Estat Català-JEREC: unitats paramilitars similars als trabucaires-requetès carlins, nacionalistes espanyols –falangistes-, camicie nere (Milizia Volontaria per la Sicurezza Nazionale/Fasci Italinani di Combattimento) italianes, les Sturm Abteilung (SA, Braunhemden) i les SchultzStaffel (SS, Schwarzhemden) alemanyes.

“La resposta al problema de per què la ideologia nazi era tan atractiva per a la baixa classe mitja cal cercar-la en la seva psicologia col•lectiva. La psicologia social de la baixa classe mitja era radicalment diferent a la del proletariat, els estrats superiors de la classe mitja i l’aristocràcia d’abans de la guerra de 1914.

Evidentment, alguns trets eren característics d’aquest sector de la classe mitja durant tota la seva història: la seva admiració envers el fort, el seu menyspreu pel feble, la seva mesquineria, la seva agressivitat, la seva gasiveria tant amb els sentiments com amb els diners, i sobretot, el seu ascetisme.

La seva concepció de la vida era baixa de sostre, mirava amb suspicàcia i odiava els estranys i sentia curiositat i enveja envers llurs coneixences, tot racionalitzant la seva enveja com a indignació moral. Tota la seva vida es basava en la frugalitat, tan des del punt de vista econòmic com polític”.

La por a la llibertat

Erich Fromm, 1941