"La por a la llibertat", d'Erich Fromm

“Escamots” o “camises verdes” d’Estat Català-JEREC: unitats paramilitars similars als trabucaires-requetès carlins, nacionalistes espanyols –falangistes-, camicie nere (Milizia Volontaria per la Sicurezza Nazionale/Fasci Italinani di Combattimento) italianes, les Sturm Abteilung (SA, Braunhemden) i les SchultzStaffel (SS, Schwarzhemden) alemanyes.

“La resposta al problema de per què la ideologia nazi era tan atractiva per a la baixa classe mitja cal cercar-la en la seva psicologia col•lectiva. La psicologia social de la baixa classe mitja era radicalment diferent a la del proletariat, els estrats superiors de la classe mitja i l’aristocràcia d’abans de la guerra de 1914.

Evidentment, alguns trets eren característics d’aquest sector de la classe mitja durant tota la seva història: la seva admiració envers el fort, el seu menyspreu pel feble, la seva mesquineria, la seva agressivitat, la seva gasiveria tant amb els sentiments com amb els diners, i sobretot, el seu ascetisme.

La seva concepció de la vida era baixa de sostre, mirava amb suspicàcia i odiava els estranys i sentia curiositat i enveja envers llurs coneixences, tot racionalitzant la seva enveja com a indignació moral. Tota la seva vida es basava en la frugalitat, tan des del punt de vista econòmic com polític”.

La por a la llibertat

Erich Fromm, 1941

Erich Fromm descriu amb mestria en aquesta obra fonamental que és “La por a la llibertat” com l’autoritarisme de la baixa classe mitja (botiguers, sectors de funcionaris, policies, militars, petita burgesia reaccionària, etc) ha estat decisiu en la gestació dels moviments autoritaris contemporanis i especialment en el feixisme (i en l’estalinisme) en les seves diferents varietats locals.

Aquests sectors (PSUC, sectors nacionalistes d’ERC-Estat Català, ACR, PCE a la resta de l’Estat…) foren determinants a l’hora de consolidar la contrarevolució estalinista a la rereguarda republicana. Aquest fet explica el creixement descomunal que experimentaren partits com el PSUC, EC o el PCE entre sectors de les classes mitjanes a partir de juliol de 1936, i l’odi i els prejudicis envers tota manifestació de noblesa i idealisme en general, i l’anarquisme i els anarquistes en particular.