Cursos de Cultura Popular, organitzats per la Conselleria de Cultura i l'Escola Nova Unificada

CONSELLERIA DE CULTURA DE L'AJUNTAMENT DE TARRAGONA

 

"Fem avinent al poble de Tarragona que pròximament seran començats, a la nostra ciutat, uns cursets de Cultura Popular, organitzats pel Consell de l'Escola Nova Unificada de Catalunya, d'acord amb les Institucions d'Ensenyament Superior de Catalunya, sota el programa que a continuació s'esmenta:

PRIMER CICLE

Secció de Filosofia i pedagogia

"El desenvolupament del nen, i principals factors que hi intervenen", per M. Comes.

"Psicologia del nen", per E. Mira

"Materialisme històric i idealisme", per E. Puig i Elies

"La Història de la Filosofia en relació amb la Història de la Cultura", per J. Serra Hunter.

"La Filosofia moderna", per J. Xirau Palau.

Secció d'Art, Literatura, i Història

"L'Art i la Història", per Josep Ma Balcells

"L'Economia medieval", per Castillo (A.).

"La Humanitat primitiva", per LI. Pericot.

"L'evolució econòmica í Social de l'Espanya Moderna”, per J. de C. Serra Ràfols

"Les Lluites socials al camp català, per Ferran Soldevila

Secció de Ciències Socials

"El Dret, l'Economia i la tècnica jurídica", per J. Boix

"Fonament del Dret Penal", per J. Martiri

"Dret Internacional Públic", per J. Quero

"La crisi de les idees econòmiques", per M. S. Sarto

Secció de Ciències Naturals

"Bases Geològiques de la Història", per A. Carsi

"Història de l'Astronomia", per J. Comas i Solà

"Curs de divulgació biològica", per J. Bofill, A. Folch i Pi i A. Oriol Anguera

"Comentaris sobre la vida dels animals", per Garcia del Cid.

Secció de Medicina

"Psicologia de l'activitat muscular i del treball', per J. M. A. de Bellido

“Fisiologia de la nutrició, per R. Carrasco

"La medicina d'abans i la Medicina d'ara'', per A. Grinyó

“Les influències mèdiques en l’art renaixentista”, per Fèlix Martí Ibáñez

“Profilàxia antivenèrea”, per A. Peyri

“Malalties del cervell”, per Rodríguez Arias

"Higiene del combatent", per A. Salvat

"Prejudicis socials sobre els avenços de la Ciència", per A. Trias

Secció de Farmàcia

"Medicaments químico-orgànics", per A. Brossa, J. Lorenzo i J. Amargós

“La Teoria Atòmica", per J. D. i Poch.

"Plantes medicinals de Catalunya", per P. Font i Quer i E. Padró

“Bacteriologia sanitària”, per J.P. Gonzàlez i B. Oliver

“Aigües minero-medicinals de Catalunya", per Ll. Miravitlles

Per a inscripcions podeu dirigir-vos a aquesta Conselleria, tots els dies, de 12 a 13h. Esperem, doncs, que per la importància de l’obra a realitzar i per l’interès que això té per a la cultura del nostre poble, que tots els amants de la cultura i que vulguin ampliar llurs coneixements sabran correspondre amb llurs inscripcions a l’obra cultural del nostre poble".

Tarragona, 28 de juny del 1937

El Conseller de Cultura, Josep Alomà

Diari de Tarragona (Portaveu de la CNT-FAI)

29 de juny de 1937

Curs de pintura medieval a càrrec de Pere Batlle (1937)

Sant Miquel s'enfronta als infidels

Retaule de Sant Miquel (detall) (1440-1450)

Museu Diocesà - Catedral de Tarragona

Diari LLIBERTAT

13 d'abril de 1937

Curset de pintura

A l'Escola Taller de Pintura i Escultura de la Generalitat de Catalunya ha donat un curset sobre pintura catalana dels segles XII, XIII, XIV i XV, el competent arqueòleg Pere Batlle.

Crucifixió (Museu Diocesà - Catedral de Tarragona)

Pablo Sorozábal a Tarragona

Actuacions de la Banda Municipal de Madrid dirigida pel mestre Pablo Sorozábal a Tarragona amb el patrocini de la Conselleria de Cultura de l'Ajuntament de Taragona dirigida per Josep Alomà i el Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya, a benefici del poble de Madrid.

Pau Casals i Josep Alomà

Ovació a Pau Casals en finalitzar una actuació en recolzament del bàndol antifeixista

al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, en plena Revolució  

Josep M. Alomà, com a Conseller de Cultura, entrarà en contacte i farà venir a Tarragona a Hipólito Lázaro i Pau Vidal a finals de 1936 perquè representin Rigoletto al Teatre Tarragona  i Marina a la plaça de braus. L'ambiciós projecte cultural de la Revolució passava tan per eradicar l'anafabetisme com per apropar al públic l'obra dels artistes més excelsos.  En aquesta línia, Alomà es desplaçà el 1937 a Sant Salvador (El Vendrell), on s’entrevistà amb Pau Casals per tal de concertar una actuació a Tarragona, que finalment no es va arribar a celebrar per problemes d’agenda.

"En el conflicte actual jo no puc romandre neutral de cap manera. He sortit del poble, estic amb el poble i hi romandré sempre. No puc trair i per això mai no podré ajuntar-me amb els intel·lectuals que s'han unit amb els rebels".  (Pau Casals i Defilló)

Ignasi Mallol

Josep Alomà, Ignasi Mallol, Joan Rebull

Les obres de reforma que s'estan realitzant a la Plaça de la República, han posat al descobert, després de molts anys de romandre injustament sostreta a la mirada dels intel·ligents i a la dels curiosos, l'obra interessantíssima del pou arqueològic existent en aquell indret de la ciutat.

Hem dit que l'obra esmentada és interessantíssima i afegirem que possiblement no existeix a la nostra terra un cas parell, de la seva antiguitat i característiques.

L'esmentat pou, com és cosa sabuda, està obert a la roca viva de la carena de Tarragona. Per dos trams d'escala, s'entra primer a un recinte de considerables dimensions, cobert per una volta de pedralla i morter. Aquesta volta, pel fet de pujar uns centímetres per sobre el nou nivell del passeig, més baix que abans de la reforma, ha estat enrunada i serà substituïda per una altra més baixa.

El pou pròpiament dit, comença en aquest recinte subterrani i és de construcció ben especial, car està constituït per nou cambres rectangulars obertes en la roca a pic l'una sota l'altra, fins assolir la fondària d'uns cinquanta metres. Probablement, sobrepassant el nivell de la mar.

L'accés d'una cambra a l'altra inferior, es fa per uns trampilons oberts al sòl de cada cambra en els quals va fixada una escala de fusta. Hi ha, per tant, nou escales d'aquestes, o sigui una per cada pis.

La part inferior del pou està formada per una falla o petit avenç en forma de gruta, de dimensions força majors que la de les cambres superiors. Si hem de creure Hernández Sanahuja, el sòl d'aquesta gruta estava creuat per una esquerda de la roca, per on circulava contínuament un corrent d'aigua viva. Aquesta era la deu de la qual era proveïda la Ciutat, en els temps que seguiren immediatament a la construcció del pou.

Atenent a l'evident interès arqueològic i fins tècnic d'aquesta curiosa i antiga obra de captació d'aigües, hem procurat informar-nos del que allí hi ha intenció de fer amb motiu de la reforma de la plaça. Fa uns dies en parlàrem amb el Conseller de Cultura, company Alomà, i amb el Comissari delegat de Museus, Ignasi Mallol. Tots dos coincidiren amb nosaltres no tan sols en la necessitat de salvar aquella obra de tot perill de malmetició, ans en la conveniència de valoritzar-la fent-la fàcilment visitable.

Posteriorment, hem demanat també l'opinió de l'actual Conseller de Foment i Treball, David Valle, que comparteix plenament aquell criteri. Al davant seu vam poder parlar-ne també amb l'arquitecte municipal company Ripoll, qui ens confirmà que els treballs de reforma de la plaça en l'indret on hi ha el pou, es fan amb el criteri preestablert de respectar l'obra al·ludida, excepte en la part de la volta superior que és indispensable rebaixar.

Quedarà, un cop urbanitzada la plaça, un sistema còmode d'accés al pou arqueològic, que d'aquesta manera podrà ésser visitat per tothom en qualsevol moment que convingui, sota el control i guiatge -això sí- del departament de Turisme de l'Ajuntament.

El company Ripoll ens manifestà que per tal de donar forma escaient i pràctica a l'entrada al pou, podria ésser aprofitada, si no es trobés solució millor, l'arquitectura de la font ornamental que allí haurà d'ésser bastida, deguda, per cert, a l'eminent escultor Joan Rebull, professor de l'Escola Taller de Pintura i Escultura i realitzada en aquest mateix centre de cultura artística.

Creiem sincerament que Tarragona es pot felicitar d'aquest projecte de valoració d'una interessantíssima obra arqueològica injustament oblidada, tot felicitant els regidors de la Ciutat als quals serà deguda la millora.

DIARI DE TARRAGONA (PORTAVEU DE LA CNT-FAI)

25 d'octubre de 1936

Pere Batlle, col·laborador de la Conselleria de Cultura del Comitè Antifeixista

TRIBUNAL POPULAR DE TARRAGONA

"Ahir fou posat en llibertat el director del Museu Diocesà, Pere Batlle, el qual, a petició pròpia, ha passat a col·laborar amb tota lleialtat a la Conselleria de Cultura del Comitè Antifeixista".

DIARI DE TARRAGONA (PORTAVEU DE LA CNT-FAI)

17 DE SETEMBRE DE 1936

Joan Puig Elias, president del Consell de l'Escola Nova Unificada

Joan Puig Elias visita un centre del l'Escola Nova Unificada

"La Escuela Nueva Unificada no quiere hacer del niño un elemento de combate contra nada ni nadie, contra hombres o tendencias. El niño no es un medio, sino un principio y un fin. No aspira a dominarlo ni a utilizarlo al servicio de una idea, de un partido, de un hombre o de un régimen. El niño es como Dios, principio y fin. Su alma ha de ser respetada íntegramente para que de a la vida la plenitud de su contenido, sin coacciones, sin deformaciones".

"Si cada uno de nosotros está convencido de la bondad y superioridad de sus ideales, entonces no tenemos necesidad de deformar el alma del niño moldeándola a nuestro gusto y según nuestro criterio particular. Si tenemos confianza en que el desarrollo integral de todas y cada una de las facultades del niño se ha de lograr como corolario al desenvolvimiento integral que es la meta, no podemos sentir la necesidad de dar al niño unas ideas hechas y que sean para él como una coraza que le impida abrir nuevos horizontes. Solamente los hombres que están convencidos de la falsedad de sus ideales necesitan deformar el alma natural del niño cuando todavía es tierno".

"Se nos ha acusado también de separatistas, a nosotros precisamente. ¿Por qué? Porque en las escuelas de Cataluña, a los niños catalanes, los maestros les hablarán en catalán hasta que tengan 12 años. Por esto se nos acusa de catalanistas. Ha habido alguien que, llamándose compañero, ha querido poner en ridículo a un hombre que todos deberíamos amar y no hacerle servir de escabel de nuestra incapacidad, para decir que cuando le preguntaron si en su escuela enseñaría en castellano o catalán, dijo que enseñaría en esperanto. Cuando queráis enseñarles a vuestros hijos, habladles en esperanto; o en chino, que es lo mismo.

Cuando un niño catalán, que no ha oído nunca una palabra en castellano, os pregunte, o tengáis que explicarle, explicadle o contestad en castellano; que será lo mismo que hablarle en chino. Sin embargo, no se protestaba cuando en las escuelas del Patronato de Barcelona, se enseñaba absolutamente a todos los niños, en catalán. Y nosotros hemos terminado con esto pues consideramos que es un atentado, el hablar a los niños una lengua que no comprenden. Por esto en nuestras escuelas, para todos los niños catalanes habrá maestros que les hablarán en catalán hasta que tengan 12 años. Y para todos los niños castellanos, habrá maestros que les hablarán en castellano, hasta que tengan 12 años. Y entonces, les empezaran a enseñar el catalán. 

Cada niño, cuando salga de nuestras escuelas, sabrá hablar en catalán y en castellano, y después hablará como mejor le plazca. Y seguramente que entonces comprenderá, como comprendemos nosotros, que el idioma no es más que un instrumento de que se sirven los hombres y que el idioma sirve al hombre; no el hombre a servir al idioma.

Y el bilingüismo, no podemos admitirlo. El profesorado sabe sobradamente los resultados que ha dado el mismo en Bélgica y en los demás países en que se ha intentado. El bilingüismo en la escuela, es siempre en perjuicio del desarrollo mental del niño".

"Si los católicos querían hacer católicos y los socialistas, socialistas, los anarquistas no quieren hacer anarquistas, lo que nos proponemos es hacer hombres".

Joan Puig Elies

Presidente del CENU
Militante de la FAI y de la CNT

"Cinema Cultural", per Josep Alomà

"La Revolució que estem portant a terme amb l'esforç i la col•laboració de tots, perquè sigui tal precisa que abasti tots els aspectes de la vida del poble. La Revolució, després de fer el més essencial, que és assegurar el pa, el vestit i la casa per a tots mitjançant el treball, única font de riquesa i de vida que tenim a1 nostre abast, ha de procurar, a l'igual que aixeca el nivell de la vida material, també d'elevar el nivell moral i cultural del poble.

L'època actual és d'enorme progrés material, de grans avenços científics, de continus invents, ço que fa que el segle XX es digui el segle de la civilització. Però al costat d'aquests progressos materials veiem que manca el progrés educatiu moral que completi l'educació dels pobles. Per això, conscient de la responsabilitat que he contret en fer-me càrrec de la Conselleria de Cultura, és per que a mesura que ho permetin les possibilitats del moment que vivim, anirem ordenant i orientant tot allò que pugui ésser, un mitjà de divulgació cultural.

El cinema és una de les armes més formidables que es coneixen per a propagar i emmotllar, d'acord amb les noves orientacions revolucionàries, les grans multituds. Per això la Conselleria de Cultura, aprofita les facilitats que els obrers col·lectivitzats d'espectacles públics i empreses cinematogràfiques ens donen junt amb uns joves amants del cinema, de l'Art i de la Cultura en general que immediatament s'han posat amb tot desinterès a prestar el seu esforç i col·laboració a la Conselleria per tal de portar a terme l'obra de preparació i educació en tots sentits. El cinema per la seva amplitud permet abraçar tots els matisos de què la vida està impregnada.

El cinema ha de respondre a les exigències socials immediates. Ha de simplificar els misteris pràctics i experimentals de la creació. Ha d'obrir les possibilitats d'expressió per tal de conquerir el màxim de mitjans d'acció artística i revolucionària per a efectuar l'educació pedagògica de la nova Joventut que ha de formar la base de la nova humanitat.

S'ha d'acabar amb els films '"sossos" sense sentit ni esperit de cap mena. El cinema ha de respondre a una finalitat clara i concreta creant el sistema social que a l'ensems que delecta eduqui i obri l'esperit a noves modalitats de vida".

Tarragona, 9 de desembre del 1936.

El Conseller de Cultura:

JOSEP ALOMÀ

Diari de Tarragona, 10 de desembre de 1936

El Pla de Cinema Cultural del Conseller Alomà, per "Picture's Man"

"En moments com el que passem, després del molt que s'ha parlat en matèria de cultura cinematogràfica, és plaent de ressenyar un fet, l'importància del qual mereix que hi dediquem tota l'atenció possible, per ésser gairebé una novetat a Tarragona i de resultats prometedors.

Es tracta de les sessions que ha inaugurat i té en cartera la Conselleria de Cultura d'aquesta ciutat, sota el guiatge de la destacada personalitat del conseller Josep Alomà, que n'ha fet una mena de tutelatge efusiu, amb l'intent de difondre les qüestions socials, estètiques i culturals relatives al cinema i estrènyer així el lligam del públic i dels realitzadors per mitjà d'un bon entés: presentar pel·lícules molt triades —documentals i d'argument— sense atendre cap de les conveniències del cinema comercial. [...].

La tasca que inicia ara la Conselleria de Cultura és digna d'ésser coneguda per tots els Ajuntaments populars d'Espanya. Si a cada poble existís un animador de l’educació que tingués una visió tan clara del que pot arribar a ésser l'obra cultural del cinema, la premsa passaria a parlar del terreny de les aspiracions al de les possibilitats. Molt ha lluitat el que sota-signa fent campanya per augmentar el nombre de Cine-Clubs i dels organismes dedicats a oferir sessions d'un nou sistema d'insinuació i ensems d'orientació cinematogràfica".

Picture's Man.

"Llibertat", 18 de desembre de 1936

Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona

 

La Conselleria de Cultura i la Setmana de l'Infant

"Al Saló Modern i al Teatre Tarragona, es van celebrar diumenge les sessions de cinema amb les quals foren obsequiáis els infants de Tarragona, amb motiu de celebrar-se la Setmana de l'Infant. Hi feren cap tots els menuts actualment refugiats entre nosaltres, els de la Casa d'Assistència Social i alguns centenars de tarragonins que emplenaren de gom a gom ambdós locals d'espectacles. No baixava de cinc-mil ben segur, el nombre dels que participaren d'aquell esbarjo.

El programa, que havia estat escollit amb cura, féu les delícies de tots els menuts. Els aplaudiments, quan s'entusiasmaven, es devien sentir de baix al Serrallo estant".

Llibertat

5 de gener de 1937