Josep Alomà: "El veritable art"

"L'ideal revolucionari no ha d'esdevenir tan sols un millorament material de la vida ans també un mitjà de perfeccionament espiritual. El gust per les coses de l'esperit, per l'art en general, per la música en el nostre cas, ha de merèixer primordial atenció, si volem que a l'ensems de tenir demà una societat lliure, forta, feliç, tinguem també una societat culta, que possibilitant el progrés del pensament i de les idees, ens porti cada cop més a una vida millor.

Dissortadament l'interès per la música bona es troba, avui. un xic arraconat. El materialisme de la nostra època, ens ha embotat els sentits, esfumant aquest culte que fou una nota delicada d'antany. Mentre la música de jazz ens allunya del veritable art, tant sols uns pocs temperaments delicats mantenen el caliu dels Bach, Beethoven, Chopin..."

Josep Alomà

El nacionalismo

Article de col·laboració

El nacionalismo

DAVID JIMÉNEZ

DIARI DE TARRAGONA (PORTAVEU DE LA CNT-FAI)

7 DE JULIOL DE 1937

Els combatents del Batalló Tarraco, contra els bombardejos nazi-feixistes sobre Tarragona

Bombardejos dels Savoia italians i Junker alemanys sobre Tarragona (1937)

Diari de Tarragona, 30 de juliol de 1937

Pere Batlle Huguet

Anuari 1990 del Diari de Tarragona

Setmana de l'Infant

INFANTS: EL FEIXISME US LLENÇA BOMBES

CATALUNYA US OFRENA JOGUINES

SETMANA DE L'INFANT (CNT-UGT)

Setmana de l’Infant

A la comissaria de la Generalitat i a nom de la Comissió organitzadora de la "Setmana de l'Infant" s'han rebut, en tres dies, endemés de valuoses aportacions en metàl•lic, unes dues-centes setanta joguines, algunes d'elles dignes d'ésser admirades per infants i grans. La Comissió ha de manífestar el seu agraïment a tots els que han contribuit a la seva tasca aportant quantitats i joguines. D'aquestes últimes cal fer remarcar els ciutadans R. Gabriel Gibert, J. Gené, Merceria Tou, farmàcia Diges, Casa Anguera, Casa Avià, Auxiliars i treballadors de Farmàcies de Tarragona; de tots ells s'han rebut estocs de joguines molt apreciables,

Cal que apartem els petits de tot l'horror de la guerra i procurem donar-los totes quantes estones d’esbargiment ens sigui possible a fi de què mai no perdin les seves il•lusions infantils. Els mals de caps han de quedar pels grans. A fi que a Tarragona i a la Comarca del Tarragonès, de la qual està encarregada aquesta Comissió, no hi quedi cap nen asilat, orfe o refugiat sense una joguina, ens cal adreçar en aquests moments, per a que es posin al nostre costat, a les dones, la missió de les quals és saber comprendre els infants, cuidar-los i guiar-los en tots els actes de la vida, esperem, doncs, la seva cooperació.

Tan sols a Tarragona tenim entre nens i nenes asilats, orfes i refugiats MIL NORANTA-SET i en els pobles del Tarragonès segons notes rebudes fins ara, i això que falten la majoria d'ells, CENT SETANTA-TRES. Confia la Comissió que aportareu tots els vostres donatius, ja siguin en metàl•lic o en joguines, no bèl·liques, a la Comissaria de la Generalitat, amb la urgència possíble.

DIARI DE TARRAGONA (portaveu de la CNT-FAI)

31-12-1937

Fi d'any

FI D'ANY

La caiguda del nord, encara que esperada i prevista, havia posat damunt nostre un núvol que no podíem apartar de la nostra imaginació. Caigut el Nord, tothom es preguntava: ¿quina nova prova ens depararà el destí? Aviat, molt aviat ho hem sabut.

L’any ja vell i que aviat tan sols serà un record, no ha volgut anar-se’n sense deixar-nos un grat record. Ell segurament es digué: “El meu pas per la vida ha estat prou amarg. Només dolors i misèries he causat. Guerra a Espanya, amb el seu estol de calamitats. Dones, vells i infants assassinats cruelment… Guerra a la Xina pels mateixos motius que ensangonen el poble espanyol… Fins a quan? Doncs bé: jo ja he arribat al meu destí. A la meva tomba, solament records ingrats m’acompanyaran. Si això faig, m’hauré comportat com un malvat. Solament menyspreus i injúries mereixeré de la humanitat… Doncs bé: no vull endur-me l’odi i el rancor de qui tant ha sofert. Nadal era festa de l’any i es preparava amb alegria a rebre l’any nou amb l’esperança que la vida seria millor. Aquest era l’anhel que a tots els cors regnava. Des del poderós a l’humil. Aquests avui són durament castigats pels altres, els poderosos. Avui les llars dels humils resten desfetes; ha passat la barbàrie feixista d’una manera cruel i injusta. Jo els trauré un poc aquest mal sabor.

Abans d’anar-me’n vull dur un xic d’alegria als cors dels humils perquè tinguin fe en l’esdevenidor i sigui una realitat aqueixa vida per la qual milers d’obrers donen la seva generosa sang”.

Lliçó als japonesos

Extracte de l'article publicat per Lluís de Salvador al Diari de Tarragona,
el 28 de desembre de 1937

"Són molts els homes de responsabilitat yanquis que creuen inevitable una topada, tard o d'hora, amb els exèrcits del Mikado. És mes, se n'ha parlat, àdhuc, no tan sols a la premsa nacional, ans fins i tot a l'estrangera. I el tema ha promogut nombrosos comentaris i fins i tot estudis detallats a les publicacions militars de tots els països.

En qüestió de guerres entre pobles d'interessos morals o materials contraposats, mal és que se'n parli. Perquè el fet que se'n parli, representa ja que la guerra existeix en estat latent.

Admetent, doncs, la possibilitat gairebé certa del conflicte al·ludit, res no té d'estrany que nosaltres opinéssim que en l'interès dels EE.UU. estava escollir el moment més oportú, abans que el Japó ho fes pel seu compte. I afegíem que donant com a possible que els manejos violents dels nipons a la Xina acabéssin amb una veritable guerra, ¿quin moment millor que aquest?".

Soldats kamikaze japonesos

ENDAVANT!

LLETRES DEL FRONT

ENDAVANT!

Endavant, valents soldats de l'Espanya proletària. Amb vosaltres estan tots els cors i tots els homes d'esperit liberal. El poble està orgullós de vosaltres. Les vostres gestes ens animen i encoratgen. Els que han convertit Espanya en una immensa taca de sang aviat pagaran el seu crim. Endavant. Els milers i milers de vides segades pel feix, aviat els ofegarà. Els qui no respecten, doncs, dones, vells i infants, prompte sucumbiran.

Els barbres del crim no coneixen els sentiments humans. Es diuen catòlics i cristians, religiosos i morals. Gent d'ordre i de pau... Quin sarcasme! Són cínics i criminals; volen tapar llurs instints tot predicant una falsa moral; es diuen d'ordre i promouen el desordre. Parlen de pau i fan la guerra... criminals!

Però de res no els val. Avui ja tothom els coneix i sap qui són. Són els Genis del Mal. Mentres ells alentin, al món no hi haurà pau. Perquè aquesta pau regni, cal exterminar-los en tots els llocs com s'extermina la malesa.

Els que a poc a poc amb sadisme bestial ens han anat desangrant, a mans del poble sucumbiran. L'hora de la justícia es va apropant. Endavant. Els obrers convertits en soldats per necessitat l'imposaran. Guerra volien i guerra tindran.

Fora pactes i transigències. Sols hi pot haver una manera d'acabar la guerra: per la força de les armes. Aquesta és la voluntat del veritable poble espanyol. Tota altra cosa és traïció.

Endavant, valents soldats. Belxite va ésser el senyal. Teruel és la demostració del que pot el poble espanyol. Un poble amb ideal és invencible. La nostra ofensiva ho demostra. Aquesta victòria és el començament del final. A hores d'ara segurament que Franco i els seus hostes no deuen veure la victòria tan fàcil i planera. És que Espanya no és Abissínia. Sols, tot sols vàrem fer front als insurrectes. Sols, tot sols, es van deixar les democràcies capitalistes i covards, salvats Mexic i Rússia. Sols, tot sols vencerem i fruirem del goig de la victòria, tot extirpant el feix: primer, del nostre territori i després del planeta.

JOSEP ALOMÀ

Batalló de Transmissions de l'Exèrcit d'Andalusia, 21-XII-1937 

Publicat el 28-XII-1937 

DIARI DE TARRAGONA (PORTAVEU DE LA CNT-FAI)  

(La referència als pactes i transigències manté relació amb els intents per part de Juan Negrín de pactar amb els sollevats liderats pel general Franco, ja durant l'any 1937, tal i com ell mateix li reconegué a Araquistáin).

REALITZACIONS

En aquests moments en els quals l'ambició d'un partit que es recolza en la força pública tracta d'implantar o acarícia la idea d'una dictadura, no estarà de més que nosaltres recordem alguns fets que demostren als qui així pensen, l'equivocats que van.

A Catalunya, aquesta Catalunya tan calumniada i tan ambicionada sempre per tots els centralismes, es diguin com es diguin, no serà fàcil fer-ho, perquè té una tradició i una història de lluites en pro de la llibertat que la posen a cobert de cap dictadura. 

Els que això pretenen, desconeixen la Història, els catalans i el veritable caràcter de la lluita contra el feix criminal i dictatorial. Recordeu que els treballadors del 19 de juliol no es varen llençar al carrer per conquistar cap dictadura, sinó que van fer-ho per conquistar la llibertat. 

Altrament, cal tenir en compte que a l'Espanya lleial i a Catalunya són molts els anarquistes i els republicans que no són amics de cap dictadura, ja que el seu esperit és federalista. Avui que estan de moda les consignes i els "bulos", recordarem la diferència que hi ha entre una consigna i una realització.

A Catalunya, el PSUC, s'ha distingit pel renom de "partit de les consignes". I és veritat. Però... i els fets? I les realitzacions? I la plasmació de les consignes en obra efectiva? On són? Enlloc. 

En canvi, la CNT ha llençat poques consignes. Però li deuen l'organització dels fets. Per què? Perquè ha sabut crear el que no era creat encara: indústries de guerra, escoles de guerra, col·lectivitats agràries i industrials, socialitzacions, etc.

Va ésser la CNT amb Durruti al davant la que un cop vençut el feix a casa nostra, formà columnes de combatents per abatre el feix a les altres terres d'Ibèria que no havien tingut la fortuna d'abatre'l com Catalunya. I és la CNT amb Durruti al cap, la que va a Madrid quant aquest està en perill. I és la CNT, també, la primera que imposà i propagà a disciplina entre els combatents. I va ésser la CNT la primera i l'única que organitzà la producció, posant en marxa les fàbriques, els tallers i el camp que la burgesia havia abandonat. 

Va ésser la CNT, també, la primera que va defensar i va dir que es respectés a la petita burgesia, i això ho feia quan ho tenia tot a les seves mans.

La CNT pot presentar fets, no paraules. Pot dir el mateix el PSUC, el partit de les consignes irrealitzades, que cada dia les convia com qui canvia de camisa?

El partit de les consignes ha dit que ha vençut arreu de Catalunya. Nosaltres els diem que a qui havien de vèncer era als feixistes que estan a l'altra banda dels parapets on romanen les "tribus" que assaltaven camions per ordre del Govern de la Generalitat, que llavors estava format per l'Esquerra i els Socialistes.

      

Paraules i consignes, no. Fets, fets i fets! 

  

JOSEP ALOMÀ



"CONSIGNES? FETS!", 26 d'agost de 1937

Diari de Tarragona (Portaveu de la CNT-FAI)

Conferència de Josep Alomà a l'Ateneu Llibertari

Ateneo Libertario de Tarragona

Prosiguiendo la inveterada costumbre, hoy sábado, de 7 a 9, tendrá lugar una importante conferencia-charla a cargo del popular compañero José Alomà, bajo el tema de indudable trascendencia para la cultura proletaria y la masa en general: "La CNT y la Escuela Nueva".

Esperamos que, por ser sobradamente conocido el compañero Alomà, acudirán los simpatizantes y socios del Ateneo, a los que se ruega den realce a estos actos con su presencia, pues tratándose de una entidad cultural de reciente creación es necesario prestar el más ferviente entusiasmo a estas reuniones para que vibre en ellas el calor y la moción, síntomas característicos en nuestros medios sindicales y culturales. -La Directiva.    

Diari de Tarragona (portaveu de la CNT-FAI)

30 de gener de 1937

"Cinema Cultural", per Josep Alomà

"La Revolució que estem portant a terme amb l'esforç i la col•laboració de tots, perquè sigui tal precisa que abasti tots els aspectes de la vida del poble. La Revolució, després de fer el més essencial, que és assegurar el pa, el vestit i la casa per a tots mitjançant el treball, única font de riquesa i de vida que tenim a1 nostre abast, ha de procurar, a l'igual que aixeca el nivell de la vida material, també d'elevar el nivell moral i cultural del poble.

L'època actual és d'enorme progrés material, de grans avenços científics, de continus invents, ço que fa que el segle XX es digui el segle de la civilització. Però al costat d'aquests progressos materials veiem que manca el progrés educatiu moral que completi l'educació dels pobles. Per això, conscient de la responsabilitat que he contret en fer-me càrrec de la Conselleria de Cultura, és per que a mesura que ho permetin les possibilitats del moment que vivim, anirem ordenant i orientant tot allò que pugui ésser, un mitjà de divulgació cultural.

El cinema és una de les armes més formidables que es coneixen per a propagar i emmotllar, d'acord amb les noves orientacions revolucionàries, les grans multituds. Per això la Conselleria de Cultura, aprofita les facilitats que els obrers col·lectivitzats d'espectacles públics i empreses cinematogràfiques ens donen junt amb uns joves amants del cinema, de l'Art i de la Cultura en general que immediatament s'han posat amb tot desinterès a prestar el seu esforç i col·laboració a la Conselleria per tal de portar a terme l'obra de preparació i educació en tots sentits. El cinema per la seva amplitud permet abraçar tots els matisos de què la vida està impregnada.

El cinema ha de respondre a les exigències socials immediates. Ha de simplificar els misteris pràctics i experimentals de la creació. Ha d'obrir les possibilitats d'expressió per tal de conquerir el màxim de mitjans d'acció artística i revolucionària per a efectuar l'educació pedagògica de la nova Joventut que ha de formar la base de la nova humanitat.

S'ha d'acabar amb els films '"sossos" sense sentit ni esperit de cap mena. El cinema ha de respondre a una finalitat clara i concreta creant el sistema social que a l'ensems que delecta eduqui i obri l'esperit a noves modalitats de vida".

Tarragona, 9 de desembre del 1936.

El Conseller de Cultura:

JOSEP ALOMÀ

Diari de Tarragona, 10 de desembre de 1936

Pau Casals i la Revolució Social

“La Premsa ha divulgat aquests dies l'entrevista que "Le Peuple" de París, ha tingut amb l'il·lustre compatrici Pau Casals, el qual, en el curs de la conversa li ha fet les següents manifestacions.

—Sóc fill d'un pobre obrer de poble —diu Casals— i per tant sóc un demòcrata fervent. Sóc un dels “expropiats" per la Revolució i per tant puc parlar amb tota llibertat del que es refereix a la Revolució que era una necessitat pel meu país.

En la meva pròxima tournée per Europa aniré a Londres, Strasburg, Budapest i per primera vegada a Sofia. Tothom podrà veure com no m'han mort ni m'han fet presoner i si em pregunten diré la veritat sobre Catalunya i Barcelona... Diré que aquí la vida és normal i que no s'assassina pels carrers. Encara que no sigui polític, hauré de dir que el meu poble no té la culpa de la guerra civil que patim i que han provocat els militars. Diré a més a més que Catalunya i Espanya, ara fan un tot indivisible.

En el conflicte actual jo no puc romandre neutral de cap manera. He sortit del poble, estic amb el poble i hi romandré sempre. No puc trair i per això mai no podré ajuntar-me amb els intel•lectuals que s'han unit amb els rebels.

—Podeu marxar d'Espanya sempre que us plau?

—Naturalment. Vaig allà on vull i quan vull. Ara m'en vaig d'Espanya per a fer aquesta tournée de la qual us parlava, però després tornaré a Espanya a viure amb el meu poble que estimo tant. Allí he donat molts concerts a profit dels ferits i dels hospitals, i crec que és el meu deure de continuar aquesta tasca humanitària. Si jo d'alguna manera formo part de l'Art del meu poble haig d'ésser requisat, podríem dir, per contribuir a la prosperitat artística de Catalunya.

—No visitareu Alemanya en la vostra tournée?

—De cap manera. Quan Bruno Walter fou expulsat, vaig declarar que no tocaria més a Alemanya, mentre la llibertat de l'art no fos restablerta. Us ho repeteixo: deixant de banda les meves preocupacions artístiques, tinc l'esperit democràtic, i ni l'èxit ni els diners podran mai canviar-me. No oblidaré mai la meva naixença, que em lliga al poble. D'altres poden renegar de llur passat, de llur raça i de llur país. Pitjor per a ells. Llur llastimós exemple no ha d'ésser imitat. No trairé ni el meu poble ni la seva causa que és justa i santa”.

Pau Casals, ciutadà exemplar

“Diari de Tarragona”, 17 de desembre de 1936

"Sóc fill d'un pobre obrer de poble -diu Casals- i per tant sóc un demòcrata fervent. Sóc un dels “expropiats" per la Revolució i per tant puc parlar amb tota llibertat del que es refereix a la Revolució que era una necessitat pel meu país".

A remarcar: Diari de Tarragona

“Aquests dies no sabem d’on ha sortit una versió circulada per Tarragona segons la qual el conegut “bisbe Gomá”, fill indigne de la Riba, s’havia indignat d’allò més en assabentar-se del bàrbar bombardeig feixista que sofrí Tarragona el 19 de juliol passat.

...que segons la mateixa versió el “bisbe Gomá” endut pel seu pregon disgust, trameté una carta de protesta molt enèrgica a les “autoritats” faccioses de Burgos protestant de la salvatjada comesa amb la nostra pacífica i inerme ciutat.

...que tot això, inventat sens dubte per persones que volen disculpar la complicitat criminal que en les monstruositats faccioses tenen els clergues espanyols i catalans, coronats per la mitra, és una pura mentida.

...que àdhuc en el cas, però, que fos veritat, nosaltres no sabríem dir com el “bisbe Gomá” ens semblaria més repugnant: si tolerant passivament totes les monstruositats dels homes als quals ha mostrat la seva adhesió, o bé condemnant les que s’han comès a Tarragona, pel fet que ell hi té afectes o amics, i donant per ben executades les de Gernica, Durango, etc. pel fet que aquests pobles màrtirs no tingueren l’”honor” de comptar amb l’afecció del “bisbe Gomá”.

Diari de Tarragona, 11 d'agost de 1937

Alomà denuncia la política estalinista del PSUC

“De tots els partits polítics, el que més es destaca pel seu llenguatge barroer i per la falsedat de les seves paraules és el Partit Comunista. En nom de la unitat divideix el front antifeixista, elimina un altre sector marxista que li feia ombra, més tard Largo Caballero al qual havia anomenat «Cap del Govern de la Victòria» i no para fins a plantejar la crisi per tal d’eliminar la CNT”.

Josep Alomà

“Què es pretén?”

DT, 13 de juliol de 1937

“Amb el suport d’un determinat partit que es va erigir en defensor de la burgesia, es varen dedicar a la tasca de llençar “bulos”, protestes organitzades, tot obeint consignes de l’estil des de Barcelona, però com que això no donava resultat, calia fer alguna cosa més. Llavors, ja d’una manera descarada, es va contituir el GEPCI, organització patronal alimentada pel PSUC. Aquesta era l’única manera de fer afiliats i demostrar que es té un gran “partit””.

Josep Alomà

“L’augment abusiu del preu de les subsistències”

DT, 11 de juliol de 1937

Josep Alomà contra la censura

“Mala cosa és avui escriure en un diari. Les polèmiques i la censura ho enterboleixen tot. Ni el temps ni la experiència es veu que no serveixen de gran cosa. No són cercades aquelles solucions harmonioses que es precisen per a cada un dels problemes que amb velocitat vertiginosa es produeixen contínuament.

Encara que hom no vulgui, -davant les intemperàncies, les estridències i la intransigència de qui no té altre objectiu que eliminar-nos políticament- no té altre remei que agafar la ploma i sortir al pas de certes coses que són indignants i que demostren la baixesa moral de qui les empra. […].

La censura, que tan benèvola és per a segons qui, per més que insulti i manqui a la veritat, en canvi no ho és, al contrari, amb qui tot exercint un dret natural es defensa i surt al pas de totes les falses falòrnies que els enemics de l’Aliança Obrera llancen a tort i a dret. Per què aqueixa diferència de tracte? Tenim o no tenim tots els mateixos drets i els mateixos deures? […]

Mal símptoma aquest de suspendre la premsa antifeixista. És hora de prestar atenció a certes maniobres que tendeixen a descohesionar les masses obreres, tot privant-les de les orientacions que els dóna la premsa honrada que no anteposa els interessos de partit als de la guerra i la revolució".

Josep Alomà

“Atenció!”, DT, 10 d’agost de 1937

Alomà denuncia les maniobres dels estalinistes

«De tothom és sabut que el partit de les «consignes» proclama per tot arreu que cal acatar les ordres del Govern, perquè sense «disciplina» no es va enlloc. […].

Tots els ressorts de poder que les organitzacions dignes no varen voler controlar, els controlen ara ells. […].

Els que no accepten com a pa beneït les «consignes» del partit, són uns enemics de la URSS i, per tant, no poden ser altra cosa que uns agents del trotskisme i uns traïdors al servei del feixisme internacional. Què còmode que resulta dir tot això! Ara, el que no resulta tan còmode és demostrar tot el què es diu».

Josep Alomà

 «Les contradiccions del Partit Comunista»

DT, 14 d’agost de 1937

“La contrarevolució està en marxa. Alerta, treballadors!!!”

Josep Alomà

“La contrarevolució comença a ensenyar les urpes”

DT, 1 de desembre de 1936

Article Diari de Tarragona: Alomà

Article del Diari de Tarragona, 2-12-2009