Libraries

Library of the Congress of the United States of America

Thomas Jefferson Building Reading Room, Washington DC

Friedrich Ebert Stiftung

Bonn / Berlin

International Institute of Social History

Amsterdam, Nederland

Biblioteca del Monestir de Poblet

Pavelló de la República / Universitat de Barcelona

Biblioteca de Montserrat

Biblioteca de Catalunya

Pròleg de l’historiador i arxiver Jordi Piqué Padró

Pablo Sorozábal a Tarragona

Actuacions de la Banda Municipal de Madrid dirigida pel mestre Pablo Sorozábal a Tarragona amb el patrocini de la Conselleria de Cultura de l'Ajuntament de Taragona dirigida per Josep Alomà i el Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya, a benefici del poble de Madrid.

Hipòlit Lázaro a Tarragona, durant la Revolució

Diari de Tarragona (Portaveu de la CNT-FAI), 2 de juliol de 1937

Ignasi Mallol

Casa Malé

Casa Malé, Rambla Vella de Tarragona, 1931

Publicat al diari Llibertat el 24 d'agost de 1937

Bombardejos sobre Tarragona 1937-39

Cèsar August, obra de l'escultor Joan Rebull

Diari de Tarragona (Portaveu de la CNT-FAI), 21 de juliol de 1937

Bombardejos dels Savoia italians i la Legió Còndor alemanya sobre Tarragona, 1937

Bombarders Savoia de la Itàlia de Mussolini sobrevolen Salou en direcció Tarragona, 1937

La nova Residència d'Estudiants a Tarragona

LA RESIDÈNCIA D’ESTUDIANTS DE TARRAGONA

Què és i què representa aquesta nova Institució?

“Des dels primers moments de juliol, aixafat el feixisme a Catalunya, totes les organitzacions sindicals obreres i partits polítics antifeixistes es van proposar fermament que l’alè d’aquesta revolució arribés per tot arreu. Més especialment, tractant-se d’institucions culturals, indispensables per a formació d’una joventut sana i forta en un ambient moralment i materialment saturat. Institucions culturals i de recolliment que siguin una garantia absoluta per a la formació del caràcter del jove estudiant i una seguretat personal per a la seva família que, mantes vegades amb sacrificis molt superiors a llurs possibilitats econòmiques es veu obligada a separar-se dels fills perquè aquests puguin avançar pels camins espinosos de la devoció, que la bona interpretació de la vida els ha ofert.

Interpretant-ho així, el Conseller de Cultura del nostre Ajuntament company Alomà, i el Comitè de l’Escola Nova Unificada (C.E.N.U.) han tingut l’idea meravellosa de la fundació d’una Residència d’Estudiants a l’edifici que fou fins juliol Universitat Pontifícia de Tarragona”.

LLIBERTAT, 24 de gener de 1937

Francesc Jordà Poquet

El tiet-avi d’Òscar Purqueras, Francesc (Cisquet) Jordà Poquet, fou un anarquista de la CNT de Reus (Sindicat Únic d'Oficials, Paletes i Peons), nascut a Vinebre (Ribera d'Ebre, Tarragona) el 1902, criat a Vila-Seca i condemnat a mort i afusellat per les autoritats de la dictadura franquista el 14 de juliol de 1939 a Tarragona sota acusació de “rebelión militar”. Adjuntem extracte del llibre “República, Revolució i Exili. Memòries d’un llibertari reusenc”, d’Alfons Martorell, que inclou la publicació de l’última carta que el seu amic Francesc Jordà va escriure, poc abans d’ésser assassinat, adreçada a la seva esposa, Pilar. Aquest és el nostre homenatge a aquesta persona. Un home bo, íntegre. El seu emocionant testimoni parla per sí sol.

Els anys d’exili, d’empresonaments; les execucions de tantes persones estimades que, per l’única raó d’ésser idealistes, els uns havent ocupat càrrecs sindicals, els altres en les col•lectivitats o en el municipi, i uns altres per venjances personals, van ésser passades per les armes. Reproduirem una carta que va escriure un bon amic, un jove reusenc de bons sentiments, que va tenir un comportament moral irreprotxable amb totes les persones que el van tractar. Més que un amic, va ésser un germà per a molts dels que el vam conèixer. Era un home senzill, comprensiu i alegre. Es deia Francesc Jordà i li dèiem Cisquet. Aquesta carta revela l’angoixa d’un condemnat a mort que, a mesura que veia com se li acostava el moment del seu final tràgic, va glossar l’afecte que sentia pels seus: sa mare, ses germans, nebots, i el seu gran amor per la seva esposa.

Cartellisme revolucionari a Tarragona

Cartells de la CNT-FAI i la UGT al número 32 del carrer Major de Tarragona, cantonada amb el carrer de l'Abat, durant la Revolució Llibertària iniciada el 19 de juliol de 1936

CAMPEROLS! EL CAMP ÉS UN FRONT DE LLUITA (UGT)

CAMARADA EN EL TRABAJO Y EN LA LUCHA, UNE A TU VOLUNTAD LA DISCIPLINA (CNT-FAI)

LUCHA POR LA HUMANIDAD (FAI)

COOPERA CON TU DONATIVO AL ENGRANDECIMIENTO DE LA CULTURA (CNT-AIT)

LLIBERTAT! FEDERACIÓ ANARQUISTA IBÈRICA (FAI) (CARLES FONTSERÈ) 

El CENU obre noves escoles a Tarragona

Visita del alcalde a las nuevas escuelas - Nueva emisora

 TARRAGONA.-

Esta mañana el alcalde señor Fort acompañado por el consejero de Cultura, señor Alomà,  visitó las escuelas de nueva creación que han venido a resolver en forma digna tan importante problema.

Primeramente visitó el edificio de las antiguas monjas de La Vetlla, en el cual se han instalado tres graduadas con 21 aulas, con capacidad para 900 alumnos. Esta escuela está ya en funciones. En el antiguo convento de la calle de Augusto se han instalado nueve aulas, con capacidad para 420 alumnos, funcionando también esta escuela. Están ultimándose los detalles para habilitar el ex convento de los Capuchinos donde se han instalado once aulas, y en el convento de las antiguas monjas de la Enseñanza se hn instalado 28 aulas, con capacidad para 1.300 alumnos.

Todos estos edificios tienen inmejorables condiciones para el fin a que se les destina.

-En el local social de la CNT, calle de Méndez Núñez, se ha instalado una emisora de onda corta por medio de la cual se radiarán discursos de propaganda e instrucciones para los comités. Los trabajos de instalación se han hecho con profusión de detalles técnicos. 

González Vidal

LA VANGUARDIA, 7 de noviembre de 1936

Míting multitudinari de la CNT a Tarragona, 1921

Joan Garcia Oliver i Lluís Companys a l'homenatge a Durruti

"Tuve que trasladarme a Tarragona para hacerme cargo del Comité provincial. Urgía promover una intensa campaña de mítines en la provincia en favor de Folch. Era la primavera de 1921. El Comité regional nos prestó toda la ayuda posible, enviando dos grupos de oradores de mucha calidad: Salvador Seguí, Andrés Nin y Progreso Amador, de avanzadilla, más Buenacasa, Roigé y Peiró para cerrar la campaña. Con el primer equipo, que solamente podríamos utilizar en un gran mitin, se inauguró la campaña en Tarragona. Seguí, Nin y Progreso gustaron a la enorme concurrencia de asistentes. Seguí, muy orador, y Nin, muy político y ameno; Amador, que procedía del Partido Radical, ya en plan de anarquista, se dedicó a la demagogia. Me tocó a mí lo más delicado del acto: centrar el problema de la provincia en la represión que se hacía sentir y dar una detallada explicación del proceso militar incoado contra el compañero Folch y Folch".

Joan Garcia Oliver

El eco de los pasos

A remarcar: Diari de Tarragona

“Aquests dies no sabem d’on ha sortit una versió circulada per Tarragona segons la qual el conegut “bisbe Gomá”, fill indigne de la Riba, s’havia indignat d’allò més en assabentar-se del bàrbar bombardeig feixista que sofrí Tarragona el 19 de juliol passat.

...que segons la mateixa versió el “bisbe Gomá” endut pel seu pregon disgust, trameté una carta de protesta molt enèrgica a les “autoritats” faccioses de Burgos protestant de la salvatjada comesa amb la nostra pacífica i inerme ciutat.

...que tot això, inventat sens dubte per persones que volen disculpar la complicitat criminal que en les monstruositats faccioses tenen els clergues espanyols i catalans, coronats per la mitra, és una pura mentida.

...que àdhuc en el cas, però, que fos veritat, nosaltres no sabríem dir com el “bisbe Gomá” ens semblaria més repugnant: si tolerant passivament totes les monstruositats dels homes als quals ha mostrat la seva adhesió, o bé condemnant les que s’han comès a Tarragona, pel fet que ell hi té afectes o amics, i donant per ben executades les de Gernica, Durango, etc. pel fet que aquests pobles màrtirs no tingueren l’”honor” de comptar amb l’afecció del “bisbe Gomá”.

Diari de Tarragona, 11 d'agost de 1937

Bombardejos nazi-feixistes sobre Tarragona; 1937-39

Bombarders Savoia italians i Junkers alemanys sobrevolen Salou en direcció a Tarragona

L’aviació franquista -composta per l’Aviació Legionària feixista italiana, la Legió Còndor nazi (dels combatents que havien jurat lleialtat al Führer Adolf Hitler) i la Brigada Hispana de Bombarderos- atacaran Tarragona en 144 ocasions, entre maig de 1937 i gener de 1939. El resultat, malgrat els esforços realitzats en matèria de construcció de refugis i dispositius de defensa, atesos els reiterats atacs i la crueltat mostrada en l’elecció dels objectius, seran centenars de víctimes mortals (230) i de ferits (350) registrats a la ciutat, 74 edificis totalment destruïts, i 522 de parcialment enderrocats.

Josep Alomà i l'Escola Nova Unificada

Extracte del documental "Alomà. Una Utopia, una Esperança", que es distribueix amb la biografia de l'històric militant cenetista Josep Maria Alomà.

El Consell de l'Escola Nova Unificada fou l'organisme impulsat pels pedagogs anarquistes de la CNT-FAI per tal d'implantar una escola nova, gratuïta, laica, en llengua catalana i humanista.

La repressió franquista a Tarragona l’estiu de 1940

Durant els mesos de juny i juliol de 1940 foren assassinats a la muntanya de l’Oliva un mínim de vint-i-sis presos polítics contraris al règim dictatorial del General Franco. En particular, foren nombrosos els anarquistes de les comarques tarragonines que foren víctimes de la repressió franquista en les primeres setmanes de l’estiu de 1940, alhora que les tropes que havien jurat lleialtat a Hitler envaïen tot Europa.

La matinada del 27 de juny de 1940, un grup de vuit persones eren conduïdes per la força en un camió de la presó de Pilats a la muntanya de l’Oliva, als afores de Tarragona. Entre elles es trobava Pau Alomà Sanabras, anarquista nascut al Catllar el 1902. Minuts després serien afusellades per un escamot de botxins fidels al règim franquista.

El 24 de juliol de 1940 quatre cenetistes tarragonins més eren afusellats a l’Oliva: Josep Carballido Noelle (nascut a Ulldecona, però que residia a Riudoms); el reusenc Francesc Itarte Mitjavila; i els germans Joan i Francesc Vernet Torner, nascuts a Móra d’Ebre.

El 27 de juliol de 1940 eren executats els anarquistes Palmir Cartañà Plana, natural de Valls, i Lluís Montagut Cristòfol, de Tortosa.

El 31 de juliol de 1940 el cenetista Pau Toset Gilabert, natural de Tivissa, era afusellat amb d’altres companys de presó.

En homenatge a les víctimes de l’Estat dictatorial a Tarragona.

El Consell de l’Escola Nova Unificada, el gran projecte pedagògic de la Revolució Llibertària

Una de les principals fites de la Revolució, fou la constitució del Consell de l’Escola Nova Unificada, impulsada i liderada pels anarquistes de la CNT‐FAI. La delegació del CENU a Tarragona presidida per Alomà transformà d’arrel el sistema educatiu, higienitzant i ampliant els centres escolars antiquats heredats de la ineficaç, classista i decadent república burgesa i la monarquia, tancant-ne els més vergonyants i obrint‐ne de nous i amb més prestacions; incorporant els avenços educatius hereus de la pedagogia de Ferrer i Guàrdia, i reintroduint, per primer cop en més de dos segles, el català com a llengua vehicular.

El respecte a la personalitat de l’infant; la introducció de flexibilitat en els temaris, de manera que els alumnes podien aprofundir en els aspectes que més els interessaven; el culte a les ciències, les arts i la natura, amb la implementació de la higiene i l’educació física, així com de la formació musical i plàstica; i l’atenció individualitzada, foren només algunes de les novetats que incorporà aquest model pedagògic obert, humanista i revolucionari.

Prop de 2.000 nens i nenes que no tenien plaça escolar i es trobaven al carrer o condemnats al treball infantil en l’anterior sistema de la república capitalista, trobaren plaça en els centres del CENU depenents de la delegació del CENU a Tarragona, presidida pel gran impulsor del projecte a les contrades tarragonines, el pedagog anarquista Josep Maria Alomà i Sanabras.

Andreu Nin visita Tarragona

El tinent d’alcalde i Conseller de Cultura Josep Alomà (CNT-FAI), el Conseller Primer de la Generalitat Josep Tarradellas (ERC) i el Conseller de Justícia i Dret, Andreu Nin (POUM), a l’Ajuntament de Tarragona. Diari Llibertat, 6 d'octubre de 1936.

El 30 de setembre de 1936, una delegació de la Generalitat de Catalunya visitarà Tarragona. Estarà formada pel Conseller Primer Josep Tarradellas (ERC), el Conseller d’Economia, Andreu Nin (POUM), i el Conseller de Treball i Obres Públiques, Miquel Valdès (PSUC). Se celebrarà una reunió amb els membres del Comitè Antifeixista de Tarragona: Alomà, Rodríguez, Boronat, Pechs, Pruñorosa, Rueda, Gatell, Viñas i Pascual i amb el comissari Mestres.

La cordialitat mostrada en els parlaments és només un miratge. Pocs mesos després, el 12 de desembre de 1936, Lluís Companys obeiria les ordres del cònsul soviètic Antonov-Ovseenko i destituiria Andreu Nin com a Conseller de Justícia i Dret. Seria rellevat per Rafael Vidiella, del PSUC (estalinista). Els plans d’Stalin s’executaven amb el recolzament dels estalinistes autòctons: PSUC I PCE, i la complicitat d’ERC i Estat Català.