1984: Els Dos Minuts d'Odi a Oceania

George Orwell: 1984

"The war is not meant to be won, it's meant to be continuous. Hierarchical society is only possible on the basis of poverty and ignorance. This new version is the past and no different past can ever have existed. In principle the war effort is always planned to keep society on the brink of starvation. The war is waged by the ruling group against its own subjects and its object is not the victory over either Eurasia or East Asia, but to keep the very structure of society intact".

"La guerra no està planejada per ser guanyada, sinó per ser continuada. Una societat jeràrquica només és possible si es recolza en la ignoràcia i la pobresa. Aquesta nova versió és el passat i cap altra diferent passat pot haver existit mai. La manipulació és constant. Per principi l'esforç de guerra és sempre planejat per mantenir la societat en estat permanent de fam. La guerra la dirigeixen les elits dominants contra els seus propis paisans i el seu objecte no és la victòria contra Euràsia o Àsia Oriental, sinó per mantenir intacta la estructura de la societat".

Els 2 minuts d'odi: "La guerra és la pau, la llibertat és esclavitut, la ignorància és la força".

"Qui controla el passat controla el futur. Qui controla el present controla el passat".

"Cal riure, però seriosament"

Article titulat "Fent Feix", i publicat al periòdic Mirador, sobre les unitats paramilitars d'Estat Català: els "escamots" d'inspiració feixista. El peu de foto resa "Cap a l'Estadi, a fer content el doctor Dencàs". Josep Dencàs, el líder polític del nacionalisme extrem que després dels Fets d'Octubre de 1934 fugí per les clavegueres del Palau de la Generalitat i s'amparà a la Itàlia de Mussolini.

FENT FEIX

"Hi ha persones que, degut a tenir poques idees al cervell, poca facilitat d'expressió, però això sí, moltes ganes de parlar i d'ésser escoltades, opten per parlar gruixut i no mirar prim, que per a un home curt de gambals, és la manera més fàcil de fer-se rotllo. També partits sense cap contingut real, ni gens d'habilitat en el maneig de la cosa pública, però que volen mantenir-se dalt del poder costi el què costi, no tenen més remei que fer demagògia, un cop aquesta se'ls esbrava, intentar constituir-se en forma feixista. [...].

Ben entès -no és la primera vegada que ho fem remarcar en aquestes pàgines-, del feixisme només n'han copsat la part exterior de desfilades i cerimònies espectaculars pel carrer; l'ús d'uniformes llampants i d'un gest de salutació ridícul; la fraseologia retumbant i buida, de pura demagògia.   

També n'han copsat un altre aspecte diríem intern: el de la impunitat de certs actes i el parasitisme de l'erari públic. [...]. I així, reduït a la part histriònica, aquest feixisme d'estar per casa indigna alhora que fa riure. [...].

A més a més, no té res a veure, i fins i tot és oposat, amb el caràcter del nostre poble. Vivim en un país rialler i, a estones, anarquista, però com que la vida comparativament és fàcil i poc accidentada, el feix mussolinesc, només de pensar-hi, fa una mena de muntanya a tots els catalans".