Mostrando entradas con la etiqueta autoritarisme. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta autoritarisme. Mostrar todas las entradas

viernes, 17 de diciembre de 2010

"Cal riure, però seriosament"

Article titulat "Fent Feix", i publicat al periòdic Mirador, sobre les unitats paramilitars d'Estat Català: els "escamots" d'inspiració feixista. El peu de foto resa "Cap a l'Estadi, a fer content el doctor Dencàs". Josep Dencàs, el líder polític del nacionalisme extrem que després dels Fets d'Octubre de 1934 fugí per les clavegueres del Palau de la Generalitat i s'amparà a la Itàlia de Mussolini.


FENT FEIX

"Hi ha persones que, degut a tenir poques idees al cervell, poca facilitat d'expressió, però això sí, moltes ganes de parlar i d'ésser escoltades, opten per parlar gruixut i no mirar prim, que per a un home curt de gambals, és la manera més fàcil de fer-se rotllo. També partits sense cap contingut real, ni gens d'habilitat en el maneig de la cosa pública, però que volen mantenir-se dalt del poder costi el què costi, no tenen més remei que fer demagògia, un cop aquesta se'ls esbrava, intentar constituir-se en forma feixista. [...].

Ben entès -no és la primera vegada que ho fem remarcar en aquestes pàgines-, del feixisme només n'han copsat la part exterior de desfilades i cerimònies espectaculars pel carrer; l'ús d'uniformes llampants i d'un gest de salutació ridícul; la fraseologia retumbant i buida, de pura demagògia.   

També n'han copsat un altre aspecte diríem intern: el de la impunitat de certs actes i el parasitisme de l'erari públic. [...]. I així, reduït a la part histriònica, aquest feixisme d'estar per casa indigna alhora que fa riure. [...].

A més a més, no té res a veure, i fins i tot és oposat, amb el caràcter del nostre poble. Vivim en un país rialler i, a estones, anarquista, però com que la vida comparativament és fàcil i poc accidentada, el feix mussolinesc, només de pensar-hi, fa una mena de muntanya a tots els catalans".  


sábado, 17 de julio de 2010

Hitler-Vaticà: les amistats perilloses


"El 20 de juliol de 1933, el cardenal secretari d’estat del Vaticà, Eugenio Pacelli, i el vicecanceller alemany, Franz Von Papen, signen el Reichskonkordat o Concordat Imperial entre el Vaticà i el III Reich. Prèviament, Hitler havia accedit al poder per la via electoral, i amb l’ajut de la coacció que suposaven les activitats paramilitars de les Sturm Abteilung, les tropes d’assalt del partit NSDAP. El 23 de març, el parlament alemany aprovà la Llei Habilitant que atorgava plens poders a Hitler com a dictador d’Alemanya, amb el recolzament dels conservadors de Von Papen i els catòlics de Ludwig Kaas. Els opositors eren eliminats, empresonats o conduïts a camps de concentració".

Una Utopia, una Esperança. La història de Josep Alomà

sábado, 10 de julio de 2010

"La por a la llibertat", d'Erich Fromm

“Escamots” o “camises verdes” d’Estat Català-JEREC: unitats paramilitars similars als trabucaires-requetès carlins, nacionalistes espanyols –falangistes-, camicie nere (Milizia Volontaria per la Sicurezza Nazionale/Fasci Italinani di Combattimento) italianes, les Sturm Abteilung (SA, Braunhemden) i les SchultzStaffel (SS, Schwarzhemden) alemanyes.


“La resposta al problema de per què la ideologia nazi era tan atractiva per a la baixa classe mitja cal cercar-la en la seva psicologia col•lectiva. La psicologia social de la baixa classe mitja era radicalment diferent a la del proletariat, els estrats superiors de la classe mitja i l’aristocràcia d’abans de la guerra de 1914.

Evidentment, alguns trets eren característics d’aquest sector de la classe mitja durant tota la seva història: la seva admiració envers el fort, el seu menyspreu pel feble, la seva mesquineria, la seva agressivitat, la seva gasiveria tant amb els sentiments com amb els diners, i sobretot, el seu ascetisme.

La seva concepció de la vida era baixa de sostre, mirava amb suspicàcia i odiava els estranys i sentia curiositat i enveja envers llurs coneixences, tot racionalitzant la seva enveja com a indignació moral. Tota la seva vida es basava en la frugalitat, tan des del punt de vista econòmic com polític”.

La por a la llibertat
Erich Fromm, 1941