FI D'ANY
La caiguda del nord, encara que esperada i prevista, havia posat damunt nostre un núvol que no podíem apartar de la nostra imaginació. Caigut el Nord, tothom es preguntava: ¿quina nova prova ens depararà el destí? Aviat, molt aviat ho hem sabut.
L’any ja vell i que aviat tan sols serà un record, no ha volgut anar-se’n sense deixar-nos un grat record. Ell segurament es digué: “El meu pas per la vida ha estat prou amarg. Només dolors i misèries he causat. Guerra a Espanya, amb el seu estol de calamitats. Dones, vells i infants assassinats cruelment… Guerra a la Xina pels mateixos motius que ensangonen el poble espanyol… Fins a quan? Doncs bé: jo ja he arribat al meu destí. A la meva tomba, solament records ingrats m’acompanyaran. Si això faig, m’hauré comportat com un malvat. Solament menyspreus i injúries mereixeré de la humanitat… Doncs bé: no vull endur-me l’odi i el rancor de qui tant ha sofert. Nadal era festa de l’any i es preparava amb alegria a rebre l’any nou amb l’esperança que la vida seria millor. Aquest era l’anhel que a tots els cors regnava. Des del poderós a l’humil. Aquests avui són durament castigats pels altres, els poderosos. Avui les llars dels humils resten desfetes; ha passat la barbàrie feixista d’una manera cruel i injusta. Jo els trauré un poc aquest mal sabor.
Abans d’anar-me’n vull dur un xic d’alegria als cors dels humils perquè tinguin fe en l’esdevenidor i sigui una realitat aqueixa vida per la qual milers d’obrers donen la seva generosa sang”.
