Fi d'any

FI D'ANY

La caiguda del nord, encara que esperada i prevista, havia posat damunt nostre un núvol que no podíem apartar de la nostra imaginació. Caigut el Nord, tothom es preguntava: ¿quina nova prova ens depararà el destí? Aviat, molt aviat ho hem sabut.

L’any ja vell i que aviat tan sols serà un record, no ha volgut anar-se’n sense deixar-nos un grat record. Ell segurament es digué: “El meu pas per la vida ha estat prou amarg. Només dolors i misèries he causat. Guerra a Espanya, amb el seu estol de calamitats. Dones, vells i infants assassinats cruelment… Guerra a la Xina pels mateixos motius que ensangonen el poble espanyol… Fins a quan? Doncs bé: jo ja he arribat al meu destí. A la meva tomba, solament records ingrats m’acompanyaran. Si això faig, m’hauré comportat com un malvat. Solament menyspreus i injúries mereixeré de la humanitat… Doncs bé: no vull endur-me l’odi i el rancor de qui tant ha sofert. Nadal era festa de l’any i es preparava amb alegria a rebre l’any nou amb l’esperança que la vida seria millor. Aquest era l’anhel que a tots els cors regnava. Des del poderós a l’humil. Aquests avui són durament castigats pels altres, els poderosos. Avui les llars dels humils resten desfetes; ha passat la barbàrie feixista d’una manera cruel i injusta. Jo els trauré un poc aquest mal sabor.

Abans d’anar-me’n vull dur un xic d’alegria als cors dels humils perquè tinguin fe en l’esdevenidor i sigui una realitat aqueixa vida per la qual milers d’obrers donen la seva generosa sang”.

Dit i fet. L’any 1937 ens ha donat Terol. Ens ha donat la nostra primera gran victòria. El poble ha pogut celebrar Nadal amb alegria. Els pits s’han obert de bat a bat per donar entrada a l’optimisme i la fe en el triomf final. El nostre Exèrcit, l’Exèrcit del poble, ha complert com a tal. L’enemic avui ja sap el què val.

31 de desembre. Final d’any.

Aquesta nit ha nevat. Encara està nevant. Per la finestra de la nostra cambra es veuen els camps d’aquesta terra granadina coberts per un mantell blanc, molt blanc.

La neu va caient en volves molt menudes i ritme lent. És que conscient del que fa va cobrint amb blanura i dolcesa la vida dels nostres combatents… dels de les trinxeres i dels de la rereguarda, perquè avui l’Espanya lleial és tot un front immens.

Final d’any ha arribat. Els nostres cors l’acomiaden amb alegria per la victòria que ens ha donat. Salut, any 1937! Que el nou any el puguem acomiadar sense dolor, perquè el feixisme hagi estat aixafat. Ajuntem-nos tots com a germans, i aviat, més aviat del que ens pensem, la victòria serà obtinguda.

JOSEP ALOMÀ