El magnífic treball de Xavi Duch

El músic Xavi Duch fou la persona que dugué a terme la composició de la banda sonora d'"Alomà" i l'edició del so. Una part del seu magnífic treball ja es pot escoltar a la seva pàgina d'Hispasónicos.

Epíleg
http://www.hispasonicos.com/musica/aloma-documental-memorias-fallecimiento/30541

Els Fets de Maig de 1937
http://www.hispasonicos.com/musica/conspiradors-aloma-version-rechazada/32329

1940
http://www.hispasonicos.com/musica/aloma-documental-fusilamentos/30542

"Cinema Cultural", per Josep Alomà

"La Revolució que estem portant a terme amb l'esforç i la col•laboració de tots, perquè sigui tal precisa que abasti tots els aspectes de la vida del poble. La Revolució, després de fer el més essencial, que és assegurar el pa, el vestit i la casa per a tots mitjançant el treball, única font de riquesa i de vida que tenim a1 nostre abast, ha de procurar, a l'igual que aixeca el nivell de la vida material, també d'elevar el nivell moral i cultural del poble.

L'època actual és d'enorme progrés material, de grans avenços científics, de continus invents, ço que fa que el segle XX es digui el segle de la civilització. Però al costat d'aquests progressos materials veiem que manca el progrés educatiu moral que completi l'educació dels pobles. Per això, conscient de la responsabilitat que he contret en fer-me càrrec de la Conselleria de Cultura, és per que a mesura que ho permetin les possibilitats del moment que vivim, anirem ordenant i orientant tot allò que pugui ésser, un mitjà de divulgació cultural.

El cinema és una de les armes més formidables que es coneixen per a propagar i emmotllar, d'acord amb les noves orientacions revolucionàries, les grans multituds. Per això la Conselleria de Cultura, aprofita les facilitats que els obrers col·lectivitzats d'espectacles públics i empreses cinematogràfiques ens donen junt amb uns joves amants del cinema, de l'Art i de la Cultura en general que immediatament s'han posat amb tot desinterès a prestar el seu esforç i col·laboració a la Conselleria per tal de portar a terme l'obra de preparació i educació en tots sentits. El cinema per la seva amplitud permet abraçar tots els matisos de què la vida està impregnada.

El cinema ha de respondre a les exigències socials immediates. Ha de simplificar els misteris pràctics i experimentals de la creació. Ha d'obrir les possibilitats d'expressió per tal de conquerir el màxim de mitjans d'acció artística i revolucionària per a efectuar l'educació pedagògica de la nova Joventut que ha de formar la base de la nova humanitat.

S'ha d'acabar amb els films '"sossos" sense sentit ni esperit de cap mena. El cinema ha de respondre a una finalitat clara i concreta creant el sistema social que a l'ensems que delecta eduqui i obri l'esperit a noves modalitats de vida".

Tarragona, 9 de desembre del 1936.

El Conseller de Cultura:

JOSEP ALOMÀ

Diari de Tarragona, 10 de desembre de 1936

Pau Casals i la Revolució Social

“La Premsa ha divulgat aquests dies l'entrevista que "Le Peuple" de París, ha tingut amb l'il·lustre compatrici Pau Casals, el qual, en el curs de la conversa li ha fet les següents manifestacions.

—Sóc fill d'un pobre obrer de poble —diu Casals— i per tant sóc un demòcrata fervent. Sóc un dels “expropiats" per la Revolució i per tant puc parlar amb tota llibertat del que es refereix a la Revolució que era una necessitat pel meu país.

En la meva pròxima tournée per Europa aniré a Londres, Strasburg, Budapest i per primera vegada a Sofia. Tothom podrà veure com no m'han mort ni m'han fet presoner i si em pregunten diré la veritat sobre Catalunya i Barcelona... Diré que aquí la vida és normal i que no s'assassina pels carrers. Encara que no sigui polític, hauré de dir que el meu poble no té la culpa de la guerra civil que patim i que han provocat els militars. Diré a més a més que Catalunya i Espanya, ara fan un tot indivisible.

En el conflicte actual jo no puc romandre neutral de cap manera. He sortit del poble, estic amb el poble i hi romandré sempre. No puc trair i per això mai no podré ajuntar-me amb els intel•lectuals que s'han unit amb els rebels.

—Podeu marxar d'Espanya sempre que us plau?

—Naturalment. Vaig allà on vull i quan vull. Ara m'en vaig d'Espanya per a fer aquesta tournée de la qual us parlava, però després tornaré a Espanya a viure amb el meu poble que estimo tant. Allí he donat molts concerts a profit dels ferits i dels hospitals, i crec que és el meu deure de continuar aquesta tasca humanitària. Si jo d'alguna manera formo part de l'Art del meu poble haig d'ésser requisat, podríem dir, per contribuir a la prosperitat artística de Catalunya.

—No visitareu Alemanya en la vostra tournée?

—De cap manera. Quan Bruno Walter fou expulsat, vaig declarar que no tocaria més a Alemanya, mentre la llibertat de l'art no fos restablerta. Us ho repeteixo: deixant de banda les meves preocupacions artístiques, tinc l'esperit democràtic, i ni l'èxit ni els diners podran mai canviar-me. No oblidaré mai la meva naixença, que em lliga al poble. D'altres poden renegar de llur passat, de llur raça i de llur país. Pitjor per a ells. Llur llastimós exemple no ha d'ésser imitat. No trairé ni el meu poble ni la seva causa que és justa i santa”.

Pau Casals, ciutadà exemplar

“Diari de Tarragona”, 17 de desembre de 1936

"Sóc fill d'un pobre obrer de poble -diu Casals- i per tant sóc un demòcrata fervent. Sóc un dels “expropiats" per la Revolució i per tant puc parlar amb tota llibertat del que es refereix a la Revolució que era una necessitat pel meu país".

Primer Programa de les Sessions de Cinema Cultural

CONSELLERIA DE CULTURA
SECCIÓ DE CINEMA
P r o g r a m a  n ú m. - 1

Al Cinema SALÓ MODERN


ESKIMO
"Un assaig ple de fomes, per a resoldre aquest "trenca-closques" de la representació de la imatge". (Jean Cocteau)

"Heus ací per primera vegada, les formes silencioses, que són l'essència mateixa, el verb de l'art" (André Salmon)

SÓC UN FUGITIU
"Tranquil·litzeu-vos, el cinema no ha mort" (Odile D. Cambrier)

"Ah! Què sorprenent, què prodigiós és aquest film". (Pierre Lazareff)

El Pla de Cinema Cultural del Conseller Alomà, per "Picture's Man"

"En moments com el que passem, després del molt que s'ha parlat en matèria de cultura cinematogràfica, és plaent de ressenyar un fet, l'importància del qual mereix que hi dediquem tota l'atenció possible, per ésser gairebé una novetat a Tarragona i de resultats prometedors.

Es tracta de les sessions que ha inaugurat i té en cartera la Conselleria de Cultura d'aquesta ciutat, sota el guiatge de la destacada personalitat del conseller Josep Alomà, que n'ha fet una mena de tutelatge efusiu, amb l'intent de difondre les qüestions socials, estètiques i culturals relatives al cinema i estrènyer així el lligam del públic i dels realitzadors per mitjà d'un bon entés: presentar pel·lícules molt triades —documentals i d'argument— sense atendre cap de les conveniències del cinema comercial. [...].

La tasca que inicia ara la Conselleria de Cultura és digna d'ésser coneguda per tots els Ajuntaments populars d'Espanya. Si a cada poble existís un animador de l’educació que tingués una visió tan clara del que pot arribar a ésser l'obra cultural del cinema, la premsa passaria a parlar del terreny de les aspiracions al de les possibilitats. Molt ha lluitat el que sota-signa fent campanya per augmentar el nombre de Cine-Clubs i dels organismes dedicats a oferir sessions d'un nou sistema d'insinuació i ensems d'orientació cinematogràfica".

Picture's Man.

"Llibertat", 18 de desembre de 1936

Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona

 

El Conseller Josep Alomà viatja a València amb Ignasi Mallol i Joan Rebull

"Avui es traslladen a València el Conseller municipal de Cultura, Josep Alomà, acompanyat dels professors de l'Escola-Taller de la Generalitat, Mallol i Rebull per tal de fer algunes gestions prop del Govern de la República a fi d'aconseguir la cessió dels locals que ocupa la Renda de Tabacs a la nostra ciutat.

Segons les nostres referències hom té la intenció de destinar aquell magnífic edifici a biblioteques, instalant-hi la Biblioteca central del front d'Aragó i l'Arxiu històric de la Ciutat".

Diari de Tarragona, 10 de març de 1937

Notícia del viatge de Josep Alomà, Ignasi Mallol i Joan Rebull a València per negociar amb els representants de la República la cessió dels locals de la Tabacalera al municipi de Tarragona per tal de destinar-los a allotjar-hi la Biblioteca central del Front d'Aragó i l'Arxiu Històric de Tarragona  

La Conselleria de Cultura i la Setmana de l'Infant

"Al Saló Modern i al Teatre Tarragona, es van celebrar diumenge les sessions de cinema amb les quals foren obsequiáis els infants de Tarragona, amb motiu de celebrar-se la Setmana de l'Infant. Hi feren cap tots els menuts actualment refugiats entre nosaltres, els de la Casa d'Assistència Social i alguns centenars de tarragonins que emplenaren de gom a gom ambdós locals d'espectacles. No baixava de cinc-mil ben segur, el nombre dels que participaren d'aquell esbarjo.

El programa, que havia estat escollit amb cura, féu les delícies de tots els menuts. Els aplaudiments, quan s'entusiasmaven, es devien sentir de baix al Serrallo estant".

Llibertat

5 de gener de 1937

Alomà y la obra pedagógica anarquista en Tarragona

Alomà y la obra del CENU en Tarragona from Ramon Gras on Vimeo.

 

El Consell de l'Escola Nova Unificada fue el organismo impulsado por los anarquistas de la CNT-FAI con el objeto de implantar una modelo pedagógico libertario, gratuito, laico, con el idioma catalán como lengua vehicular y humanista.

Consiguieron, por primera vez en la historia, integrar a todos los niños de Catalunya que estaban en la calle -condenados al trabajo infantil u otras servidumbres- en los centros del CENU.

"Alomà" (presentación subtitulada en castellano)

Alomà. Una Utopía, una Esperanza from Ramon Gras on Vimeo.

"El anarquismo es un ideal de bondad, de belleza, de servicio a los demás y sobre todo de independencia personal" (Josep Maria Alomà Sanabras)

Heleno Saña sobre els apologetes del sistema

“Precisamente por su carácter genéticamente opresivo y por las contradicciones en que continuamente incurre, el poder necesita autolegitimarse continuamente a sí mismo, de manera que su acción práctica es, a la vez, discurso autojustificativo. El discurso del poder está basado, por ello, en una interpretación aparente de la realidad, es esencialmente ideológico y taumatúrgico. Su función es la de ocultar la realidad y construir ficciones. […]. Y al igual que en los demás ámbitos de la sociedad tardocapitalista la palabra pública está regida por la competencia, el mercado y la relación de fuerzas. [...].

La tarea de autolegitimarse a sí mismo la encomienda el sistema a los intelectuales. Karl Mannheim: "En toda sociedad existen grupos sociales cuyo especial cometido consiste en suministrar a la sociedad una cosmovisión determinada. A estos grupos, los denominamos intelligentsia". Dado que la tarea de servir al poder va casi siempre acompañada de honores y recompensas, los "intelectuales orgánicos" -como los llamaba Gramsci- son, en general, los que motu proprio se apresuran a asumirla voluntariamente, sea para legitimar a regímenes totalitarios o a sistemas elegidos libremente por el pueblo soberano. Han existido y siguen existiendo intelectuales íntegros, pero mucho más numerosos son los que venden sus conocimientos al mejor postor. Eso explica que el discurso crítico y antisistémico de otras épocas haya sido sustituido en gran parte por el discurso mimético, servil y antiemancipativo de las plumas mercenarias al servicio de la mayor gloria del sistema.

Su función consiste, esencialmente, en difamar como absurdos y contraproducentes todos los proyectos redencionales de la humanidad y en hacernos creer que lo único que cuenta es el individuo atomizado y desocializado engendrado por el capitalismo avanzado".

Heleno Saña

Breve Tratado de Ética

A las Barricadas, por el triunfo de la Confederación

Negras tormentas agitan los aires,

nubes oscuras nos impiden ver,

aunque nos espere el dolor y la muerte,

contra el enemigo nos llama el deber.

El bien más preciado es la libertad.

hay que defenderla con fe y valor.

Alza la bandera revolucionaria,

que del triunfo sin cesar nos lleva en pos.

Alza la bandera revolucionaria,

que del triunfo sin cesar nos lleva en pos.

¡En pie pueblo obrero, a la batalla!

¡Hay que derrocar a la reacción!

¡A las barricadas! ¡A las barricadas

por el triunfo de la Confederación!

¡A las barricadas! ¡A las barricadas

por el triunfo de la Confederación!

Hijos del Pueblo

Hijo del pueblo, te oprimen cadenas

y esa injusticia no puede seguir,

si tu existencia es un mundo de penas

antes que esclavo prefiero morir.

Esos burgueses, asaz egoístas,

que así desprecian la Humanidad,

serán barridos por los anarquistas

al fuerte grito de libertad.

Rojo pendón, no más sufrir,

la explotación ha de sucumbir.

Levántate, pueblo leal,

al grito de revolución social.

Vindicación no hay que pedir;

sólo la unión la podrá exigir.

Nuestro pavés no romperás.

Torpe burgués.

¡Atrás! ¡Atrás!

Los corazones obreros que laten

por nuestra causa, felices serán.

Si entusiasmados y unidos combaten,

de la victoria, la palma obtendrán.

Los proletarios a la burguesía

han de tratarla con altivez,

y combartirla también a porfía

por su malvada estupidez.

Rojo pendón, no más sufrir,

la explotación ha de sucumbir.

Levántate, pueblo leal,

al grito de revolución social.

Vindicación no hay que pedir;

sólo la unión la podrá exigir.

Nuestro pavés no romperás.

Torpe burgués.

¡Atrás! ¡Atrás!

Els himnes del Centenari

La CNT està d’anniversari: el proper 1 de novembre es compleixen cent anys de la fundació de l’organització al Palau de Belles Arts de Barcelona. 100 anys d’anarcosindicalisme i lluita per la Utopia.

En el marc d’aquesta efemèride, entre altres actes, s’han enregistrat dues noves versions de dos dels himnes més emblemàtics del moviment: “A las Barricadas”, adaptació de l’himne de la Varsoviana al qual Jacinto Toryho hi posà lletra; i “Hijos del Pueblo”.

Aquest magnífic treball s’enregistrà al Conservatori de Sarriko (Bilbao).