Cristianisme i anarquisme

Carl Heinrich Bloch, El Sermón de la Montaña

Un claro exponente del pensamiento burgués más aberrante y degenerado, Nietzsche, dice de Jesús de Nazaret:

"Ese anarquista santo, que incitaba al bajo pueblo, a los excluidos y pecadores [...], a contradecir el orden dominante, con un lenguaje, si hemos de dar fe a los evangelios, que todavía hoy conduciría a Siberia, era un criminal político, hasta el punto en que eran posibles precisamente los criminales políticos, en una sociedad absurdamente apolítica. Eso fue lo que le llevó a la cruz: la prueba de esto es la inscripción puesta en ella. Murió por su culpa, falta toda razón para aseverar, aunque se haya aseverado con tanta frecuencia, que murió por la culpa de otros".

L'expulsió dels mercaders del temple

Purificació del temple (Mc, 11, 15-19)

Quan arribaren a Jerusalem, Jesús va entrar al recinte del temple i es posà a treure els qui hi compraven i hi venien, va bolcar les taules dels canvistes i les parades dels venedors de coloms, i no permetia que ningú traginés res per dins del temple. I els instruïa així:

-No diu l’Escriptura: El meu temple serà anomenat “casa d’oració per a tots els pobles”? Però vosaltres n’heu fet una cova de lladres!

Ho van sentir els grans sacerdots i els Mestres de la Llei, i buscaven com podrien fer-lo morir, però li tenien por, perquè tota la gent estava admirada de la seva doctrina.

I quan va ser fosc, Jesús i els seus deixebles van sortir de la ciutat.

Les Benaurances

Sermó de la muntanya

Les Benaurances

En veure les multituds, Jesús pujà a la muntanya, s’assegué, i se li acostaren els deixebles. Llavors, prenent la paraula, començà a instruir-los dient:

Feliços els pobres en l’esperit, d’ells és el Regne del Cel.

Feliços els qui ploren: Déu els consolarà.

Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: Déu els saciarà.

Feliços els compassius: Déu se’n compadirà.

Feliços els nets de cor: ells veuran Déu.

Feliços els qui treballen per la pau: Déu els anomenarà fills seus.

Feliços els perseguits pel fet de ser justos: d’ells és el Regne de Déu.

Feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies. Alegreu-vos-en i celebreu-ho, perquè la vostra recompensa és gran en el cel. També així han perseguit els profetes que us han precedit.

Sal a la terra i llum en el món

Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal perd el gust, amb què la tornaran salada? Ja no és bona per a res, sinó per a llençar-la fora i que la gent la trepitgi.

Vosaltres sou la llum en el món. No es pot amagar un poble posat dalt d’una muntanya, i ningú no encén una llàntia per posar-la sota una mesura, sinó en el portallànties, perquè faci llum a tots el qui són a casa. Que brilli igualment la vostra llum davant la gent; així veuran les vostres bones obres i glorificaran el vostre Pare del cel.

Mt, 5, 1-16

Ramón Acín, maestro de maestros

“Era maestro de maestros. Yo le llamaba así siempre, porque era, a mi modo de ver, la maestría hecha hombre: maestría en el hablar; maestría en el vestir con una sencillez extraordinaria pero elegante, elegante y sencillo –¿qué dificil, verdad?-; y tenía el don de que cuando hablaba con profesores, con gente de talla, todos le escuchaban y nadie hablaba. Estudiaba mucho. Acín era un hombre de estudios profundos. La facilidad de palabra que tenía, ese don que tenía. La sencillez, la bondad, la generosidad sin límites. Maestro de maestros, como lo fue Sócrates, como lo fue Jesús, como lo fue Tagore, como lo fue Tolstoi, Gandhi y todos los grandes…”.

Ramón Acín por Ramón Liarte

Ramón Acín por Ramón Liarte

http://www.fundacionacin.org/index.php/multimedia/#humanista