Stalin a Catalunya: Comorera

Joan Comorera (PSUC-III Internacional), Antonov-Ovsenko (cònsul de la URSS a Barcelona), Pasionaria (PCE, III Internacional) i Maurice Thorez (PCF, III Internacional)  (1937)

“Si no seria just menysprear el redreçament de la política internacional, tampoc no ho seria confiar-hi ingènuament. No, companys. D'URSS no n'hi ha més que una al món. L'URSS, pàtria del proletariat mundial, és el nostre amic i veritable amic. L'URSS sota el guiatge del gran Stalin, líder del proletariat mundial, ens ajuda i ens ajudarà desinteressadament per deure de solidaritat d'uns treballadors que construeixen el socialisme vers un altres treballadors que lluiten a vida o mort contra les castes traïdores per tal de guanyar les seves llibertats i el dret de construir el món que els plagui. Com a cosa ferma i segura en el món internacional, avui no hi ha més que l'URSS. Tota la resta de coses va lligada a la nostra política internacional”.

Joan Comorera

Primera Conferència Nacional del PSUC, i recollit per «Treball», el 25 de juliol del 1937.

Pasionaria, Francisco Antón, Joan Comorera, Santiago Carrillo, Enrique Líster (1954)

“L'URSS, la pàtria de tots els treballadors, pàtria de llibertat i de democràcia autèntica, unió fraternal de pobles lliures i iguals, la pàtria del socialisme victoriós en marxa cap al comunisme, la pàtria ennoblida per l'alliberament revolucionari de bessarabians, moldaus, ucraïnesos, russos blancs, lituans, letons, estonians, i carelians, la pàtria proletària sàviament dirigida per Stalin, torxa altíssima i inexhaurible que il•lumina el camí de la pau, del pa i de la llibertat a tots els pobles i els homes oprimits del món!...".

Joan Comorera

Secretari General de la Unió Socialista de Catalunya i del PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya)

III Internacional (Komintern)

Carta de l'estalinista Carrillo al seu pare

 

Santiago Carrillo Solares, membre del Partido Comunista de España (PCE), integrat en la III Internacional o Komintern, sotmesa a les directrius d'Stalin, i enemic de la Revolució Llibertària, fou nomenat responsable d'Ordre Públic de la Junta de Defensa de Madrid el 6 de novembre de 1936, després de tornar de la seva estada a Moscou.

El dia 7 de novembre es produí la primera "saca" massiva de presos polítics dels centres penintenciaris de Madrid, els quals serien assassinats segons el pla establert per Mikjail Koltsov i executat pels nombrosos membres del PCE presents a la policia i al departament d'Ordre Públic de la Junta de Defensa, sota la direcció de Santiago Carillo i José Cazorla. 

Milers de persones seran afusellades a Paracuellos del Jarama i a Torrejón de Ardoz en les següents setmanes fins que l'anarquista Melchor Rodríguez amb l'ajut de diversos companys de la CNT i de la FAI (com el propi Joan Garcia Oliver, Ministre de Justícia en representació de la FAI, qui també aturaria els assasinats dirigits per Margarita Nelken, del PSOE) desmuntarien l'aparell d'extermini dels presos polítics ideat pels agents soviètics, i conseguiran salvar la vida de milers de persones.

Posteriorment, es produirà un canvi de sistema: el terror estalinista-republicà es materialitzarà a través de les txeques i presons secretes controlades pel PSUC i el PCE, on seran assassinats milers d'anarquistes, poumistes, i catòlics, i seran perseguides totes aquelles persones que s'oposessin a les directrius d'Stalin.

Serà Santiago Carrillo qui, un cop la Junta de Casado (formada per anarquistes, socialistes d'esquerra i republicans aliats en contra dels estalinistes del PCE i del sector negrinista del PSOE) ha vençut als carrers de Madrid als partidaris del totalitarisme soviètic a la rereguarda antifeixista, enviarà la següent carta al seu pare (Wenceslao Carrillo era socialista d'esquerra i membre de la Junta de Casado):

Purgues estalinistes made in Spain: Comorera

Pleno del Comité Central del PCE, 1945. Enrique Líster, Francisco Antón, Santiago Carrillo, Dolores Ibárruri "Pasionaria" i Joan Comorera.

Els estalinistes Carrillo, Pasionaria, Gregorio López Raimundo, Claudín i companyia iniciaren una campanya per tal de liquidar el també estalinista Comorera.

«Carrillo y Antón propusieron al Secretariado al liquidación física de Comorera. La propuesta fue aceptada y Carrillo encargado de organizar la liquidación. Carrillo designó dos camaradas para llevarla a cabo. Pero Comorera decidió marcharse del país. A través del informador que tenía entre la gente de Comorera, Carrillo conoció la decisión de aquél y luego el lugar de su paso por la frontera y la fecha. Carrillo envió sus hombres a ese lugar para liquidar a Comorera al ir a cruzar la frontera. Pero Comorera, que se sentía en peligro y vivía con gran desconfianza, a última hora cambió de lugar y conocimos que había cruzado la frontera (la noche del 31 de Diciembre de 1950) cuando ya llevaba 15 días en Barcelona. »

Enrique Líster

“Obreros de Cataluña: Juan Comorera es un provocador, que durante nuestra guerra conspiró contra el Gobierno Negrín, de acuerdo con el cónsul francés que estaba en Barcelona, en la famosa crisis de la «charca». Juan Comorera es un provocador cuyas actuales actividades es entregar a los comunistas a la policía, tanto en Francia como en Cataluña. Y nosotros sostendremos esta acusación delante de la clase obrera y del pueblo catalán. Juan Comorera es un enemigo de la clase obrera y como tal hay que tratarle allá donde se le encuentre”.

Mundo Obrero, órgano del PCE

Comorera, el gran "delator", l'home que havia llençat tota mena de calúmnies contra la CNT-FAI i el POUM; els militants del qual foren cruelment perseguits i represaliats, el gran botxí estalinista a Catalunya, esdevenia ara víctima de l'estalinisme.