Stalin a Catalunya: Comorera

Joan Comorera (PSUC-III Internacional), Antonov-Ovsenko (cònsul de la URSS a Barcelona), Pasionaria (PCE, III Internacional) i Maurice Thorez (PCF, III Internacional)  (1937)

“Si no seria just menysprear el redreçament de la política internacional, tampoc no ho seria confiar-hi ingènuament. No, companys. D'URSS no n'hi ha més que una al món. L'URSS, pàtria del proletariat mundial, és el nostre amic i veritable amic. L'URSS sota el guiatge del gran Stalin, líder del proletariat mundial, ens ajuda i ens ajudarà desinteressadament per deure de solidaritat d'uns treballadors que construeixen el socialisme vers un altres treballadors que lluiten a vida o mort contra les castes traïdores per tal de guanyar les seves llibertats i el dret de construir el món que els plagui. Com a cosa ferma i segura en el món internacional, avui no hi ha més que l'URSS. Tota la resta de coses va lligada a la nostra política internacional”.

Joan Comorera

Primera Conferència Nacional del PSUC, i recollit per «Treball», el 25 de juliol del 1937.

Pasionaria, Francisco Antón, Joan Comorera, Santiago Carrillo, Enrique Líster (1954)

“L'URSS, la pàtria de tots els treballadors, pàtria de llibertat i de democràcia autèntica, unió fraternal de pobles lliures i iguals, la pàtria del socialisme victoriós en marxa cap al comunisme, la pàtria ennoblida per l'alliberament revolucionari de bessarabians, moldaus, ucraïnesos, russos blancs, lituans, letons, estonians, i carelians, la pàtria proletària sàviament dirigida per Stalin, torxa altíssima i inexhaurible que il•lumina el camí de la pau, del pa i de la llibertat a tots els pobles i els homes oprimits del món!...".

Joan Comorera

Secretari General de la Unió Socialista de Catalunya i del PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya)

III Internacional (Komintern)

Purgues estalinistes made in Spain: Comorera

Pleno del Comité Central del PCE, 1945. Enrique Líster, Francisco Antón, Santiago Carrillo, Dolores Ibárruri "Pasionaria" i Joan Comorera.

Els estalinistes Carrillo, Pasionaria, Gregorio López Raimundo, Claudín i companyia iniciaren una campanya per tal de liquidar el també estalinista Comorera.

«Carrillo y Antón propusieron al Secretariado al liquidación física de Comorera. La propuesta fue aceptada y Carrillo encargado de organizar la liquidación. Carrillo designó dos camaradas para llevarla a cabo. Pero Comorera decidió marcharse del país. A través del informador que tenía entre la gente de Comorera, Carrillo conoció la decisión de aquél y luego el lugar de su paso por la frontera y la fecha. Carrillo envió sus hombres a ese lugar para liquidar a Comorera al ir a cruzar la frontera. Pero Comorera, que se sentía en peligro y vivía con gran desconfianza, a última hora cambió de lugar y conocimos que había cruzado la frontera (la noche del 31 de Diciembre de 1950) cuando ya llevaba 15 días en Barcelona. »

Enrique Líster

“Obreros de Cataluña: Juan Comorera es un provocador, que durante nuestra guerra conspiró contra el Gobierno Negrín, de acuerdo con el cónsul francés que estaba en Barcelona, en la famosa crisis de la «charca». Juan Comorera es un provocador cuyas actuales actividades es entregar a los comunistas a la policía, tanto en Francia como en Cataluña. Y nosotros sostendremos esta acusación delante de la clase obrera y del pueblo catalán. Juan Comorera es un enemigo de la clase obrera y como tal hay que tratarle allá donde se le encuentre”.

Mundo Obrero, órgano del PCE

Comorera, el gran "delator", l'home que havia llençat tota mena de calúmnies contra la CNT-FAI i el POUM; els militants del qual foren cruelment perseguits i represaliats, el gran botxí estalinista a Catalunya, esdevenia ara víctima de l'estalinisme. 

Comorera, titella d'Stalin a Catalunya

Joan Comorera, el titella d’Stalin a Catalunya, era la cara visible d’un conglomerat absurd de partits de rellevància marginal, que en una antinatural aliança havien constituït –tot sigui dit, un cop els anarquistes de la CNT-FAI recolzats per la guàrdia d’assalt havien vençut l’exèrcit sollevat en les jornades del 19, 20 i 21 de juliol de 1936- el PSUC, addicte a la III Internacional d’Stalin o Komintern, partit que era controlat de facte pel sinistre Ernö Gerö i pel cònsul Antonov-Ovseenko.

Ernö Gerö, futur director de la cruel massacre d’Hongria de 1956, alimentava les ambicions de Comorera, qui a canvi de càrrecs acceptava la total submissió a Stalin. Gerö fou l’organitzador de les temudes txeques del PSUC, amb seus al Círculo Ecuestre, Sant Elies, Hotel Colón (seu del PSUC), Portal de l’Àngel nº 24, Còrsega 299, Pau Claris 110, Fàbrica Nestlé (UGT-PSUC), Passeig de Sant Joan 104, vaixells Uruguai, Argentina i Villa de Madrid,

Un cop s’oficialitzà la repressió estalinista (contra anarquistes de la CNT-FAI, militants del POUM, i catòlics, preferentment) després dels Fets de Maig per via de les txeques del SIM, a Barcelona Gerö organitzaria els centres de tortura i assassinat dels carrers Saragossa (convent dels Santjoanistes), Ganduxer (entre Via Augusta i Modolell), Diputació 231, Vallamajor nº 1, Muntaner 321, Anglí 46 (cantonada amb el Passeig de la Bonanova), Passeig de Gràcia 54, Via Laietana (amb botxins del PSOE, PCE i PSUC), Avinguda de Vallvidrera nº 10 i Palau d’Art Modern.

Tal i com explica Joan Gª Oliver a les seves memòries:

“El Frente Popular de Cataluña hizo bancarrota cuando Comorera, Consejero de la Generalidad y jefe del PSUC, pronunció un vergonzante discurso para congraciarse con los jerarcas moscovitas, lleno de loas a Stalin, padre de todos los hombres, luz que alumbra todos los caminos, genio nunca antes contemplado por los mortales, jefe y guía indiscutible de la Unión Soviética, patria de todos los trabajadores del mundo”.

Joan Garcia Oliver, “El eco de los pasos”