El CENU obre noves escoles a Tarragona

Visita del alcalde a las nuevas escuelas - Nueva emisora

 TARRAGONA.-

Esta mañana el alcalde señor Fort acompañado por el consejero de Cultura, señor Alomà,  visitó las escuelas de nueva creación que han venido a resolver en forma digna tan importante problema.

Primeramente visitó el edificio de las antiguas monjas de La Vetlla, en el cual se han instalado tres graduadas con 21 aulas, con capacidad para 900 alumnos. Esta escuela está ya en funciones. En el antiguo convento de la calle de Augusto se han instalado nueve aulas, con capacidad para 420 alumnos, funcionando también esta escuela. Están ultimándose los detalles para habilitar el ex convento de los Capuchinos donde se han instalado once aulas, y en el convento de las antiguas monjas de la Enseñanza se hn instalado 28 aulas, con capacidad para 1.300 alumnos.

Todos estos edificios tienen inmejorables condiciones para el fin a que se les destina.

-En el local social de la CNT, calle de Méndez Núñez, se ha instalado una emisora de onda corta por medio de la cual se radiarán discursos de propaganda e instrucciones para los comités. Los trabajos de instalación se han hecho con profusión de detalles técnicos. 

González Vidal

LA VANGUARDIA, 7 de noviembre de 1936

Alomà: el bon anarquista

 

Josep Maria Alomà Sanabras

Article publicat per Jordi Rovira Soriano a La Vanguardia el 27 de novembre de 2009 

ALOMÀ: el bon anarquista

Va ser conseller de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona en temps difícils

Era un home alt, corpulent, ben plantat i ben vestit, sempre duia algun llibre a la butxaca de l’americana, i tenia el cabell més que blanc. Al llarg de la seva dilatada vida el seu caràcter el va empènyer a posar pau i a defensar els valors de l’amistat, la conciliació i el diàleg. En Josep Maria Alomà Sanabras va ser pedagog i anarquista. Havia nascut al Catllar el 1909 i va haver de treballar desde molt jove per guanyar-se la vida. La lectura i l’esport eren altres de les seves passions. Atret per la ideologia anarquista va entrar a la CNT el 1932. Fundà un sindicat de mestres, l’Ateneu Llibertari que ell mateix presidí, dotat de biblioteca i amb seccions d’art i d’ensenyament.

Va ser membre del comitè antifeixista de Tarragona i després conseller de cultura de l’ajuntament de Tarragona en uns temps ben difícils, els de la guerra. Des d’aquest càrrec impulsà la creació d’escoles i va fer seva la bandera de la protecció del patrimoni de la ciutat i el seu entorn. Va dirigir el Diari de Tarragona quan va ser confiscat. En el front va ser comissari de la seva companyia. Després vingueren els temps més difícils: la presó, l’espera a Pilats, la seva condemna a mort. La desaparició dels seus dos germans arran de la guerra.

Ell, que havia salvat la vida a tanta gent durant la guerra, ara veia amb impotència desaparèixer els seus germans, i havia de témer perdre la pròpia des del terrible corredor de la mort de la presó de Pilats. Finalment la pena de mort li va ser commutada i més tard es veié abocat a viure amb la seva família un desterrament dins de l’estat que el portàa Osca i Madrid, entre altres capitals. Finalment arribà el retorn a Tarragona, on retrobà la seva lluita sindical quan els temps van tornar a ser propicis. Alomà morí a Tarragona el 9 de maig de 1993 deixant el millor record entre els que el van conèixer.