Comitè d'ajut a Euzkadi

COMITÈ D'AJUT A EUZKADI

DELEGACIONS D'EUZKADI

CNT - UGT / SOV - PNV / FAI - PSOE / PC - IR

DELEGACIONS DE CATALUNYA

CNT – UGT / FAI – ERC / PSUC – POUM / SR DEL POUM / JJLL - F. de la J.

Dolors Martí parla dels Fets de Maig a Tarragona

Dolors Martí, l'única dona que ostentà un càrrec públic a Tarragona durant la guerra civil, militant del PSUC, va viure els Fets de Maig a Tarragona. Tal com recull en el seu estudi sobre la trajectòria de Dolors Martí l'historiador Jordi Piqué, "desafiant el tiroteig que es registrava a la Rambla 14 d’abril, aconseguí arribar fins a la seu de la UGT, on va ajudar a curar alguns ferits".

Malgrat militar al PSUC, deixà escrit a les seves memòries el següent:

“Pero no fue provocada por los anarquistas; éstos y los del POUM no hicieron más que defenderse. El PSUC tenía la orden de hacer una campaña permanente de desprestigio contra la CNT y el POUM, principalmente contra este último, pues los otros eran más y más fuertes, pero en fin, las consignas que nos mandaban los agentes de Moscú instalados en Barcelona eran categóricas: fuese como fuese, había de quitar todos los mandos y puestos dirigentes a los unos y a los otros, empleando todos los medios, caiga quien caiga. Se hizo un trabajo de zapa horrible, se mataron varias personas y se arregló de tal manera que acusaron a los dirigentes del POUM”.

Comorera, titella d'Stalin a Catalunya

Joan Comorera, el titella d’Stalin a Catalunya, era la cara visible d’un conglomerat absurd de partits de rellevància marginal, que en una antinatural aliança havien constituït –tot sigui dit, un cop els anarquistes de la CNT-FAI recolzats per la guàrdia d’assalt havien vençut l’exèrcit sollevat en les jornades del 19, 20 i 21 de juliol de 1936- el PSUC, addicte a la III Internacional d’Stalin o Komintern, partit que era controlat de facte pel sinistre Ernö Gerö i pel cònsul Antonov-Ovseenko.

Ernö Gerö, futur director de la cruel massacre d’Hongria de 1956, alimentava les ambicions de Comorera, qui a canvi de càrrecs acceptava la total submissió a Stalin. Gerö fou l’organitzador de les temudes txeques del PSUC, amb seus al Círculo Ecuestre, Sant Elies, Hotel Colón (seu del PSUC), Portal de l’Àngel nº 24, Còrsega 299, Pau Claris 110, Fàbrica Nestlé (UGT-PSUC), Passeig de Sant Joan 104, vaixells Uruguai, Argentina i Villa de Madrid,

Un cop s’oficialitzà la repressió estalinista (contra anarquistes de la CNT-FAI, militants del POUM, i catòlics, preferentment) després dels Fets de Maig per via de les txeques del SIM, a Barcelona Gerö organitzaria els centres de tortura i assassinat dels carrers Saragossa (convent dels Santjoanistes), Ganduxer (entre Via Augusta i Modolell), Diputació 231, Vallamajor nº 1, Muntaner 321, Anglí 46 (cantonada amb el Passeig de la Bonanova), Passeig de Gràcia 54, Via Laietana (amb botxins del PSOE, PCE i PSUC), Avinguda de Vallvidrera nº 10 i Palau d’Art Modern.

Tal i com explica Joan Gª Oliver a les seves memòries:

“El Frente Popular de Cataluña hizo bancarrota cuando Comorera, Consejero de la Generalidad y jefe del PSUC, pronunció un vergonzante discurso para congraciarse con los jerarcas moscovitas, lleno de loas a Stalin, padre de todos los hombres, luz que alumbra todos los caminos, genio nunca antes contemplado por los mortales, jefe y guía indiscutible de la Unión Soviética, patria de todos los trabajadores del mundo”.

Joan Garcia Oliver, “El eco de los pasos”