Stalin a Catalunya: Comorera

Joan Comorera (PSUC-III Internacional), Antonov-Ovsenko (cònsul de la URSS a Barcelona), Pasionaria (PCE, III Internacional) i Maurice Thorez (PCF, III Internacional)  (1937)

“Si no seria just menysprear el redreçament de la política internacional, tampoc no ho seria confiar-hi ingènuament. No, companys. D'URSS no n'hi ha més que una al món. L'URSS, pàtria del proletariat mundial, és el nostre amic i veritable amic. L'URSS sota el guiatge del gran Stalin, líder del proletariat mundial, ens ajuda i ens ajudarà desinteressadament per deure de solidaritat d'uns treballadors que construeixen el socialisme vers un altres treballadors que lluiten a vida o mort contra les castes traïdores per tal de guanyar les seves llibertats i el dret de construir el món que els plagui. Com a cosa ferma i segura en el món internacional, avui no hi ha més que l'URSS. Tota la resta de coses va lligada a la nostra política internacional”.

Joan Comorera

Primera Conferència Nacional del PSUC, i recollit per «Treball», el 25 de juliol del 1937.

Pasionaria, Francisco Antón, Joan Comorera, Santiago Carrillo, Enrique Líster (1954)

“L'URSS, la pàtria de tots els treballadors, pàtria de llibertat i de democràcia autèntica, unió fraternal de pobles lliures i iguals, la pàtria del socialisme victoriós en marxa cap al comunisme, la pàtria ennoblida per l'alliberament revolucionari de bessarabians, moldaus, ucraïnesos, russos blancs, lituans, letons, estonians, i carelians, la pàtria proletària sàviament dirigida per Stalin, torxa altíssima i inexhaurible que il•lumina el camí de la pau, del pa i de la llibertat a tots els pobles i els homes oprimits del món!...".

Joan Comorera

Secretari General de la Unió Socialista de Catalunya i del PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya)

III Internacional (Komintern)

Negrín, ministre d'Hisenda

Juan Negrín López, Ministre d'Hisenda (1936-37), l'executor

per via d'Alexander Orlov dels plans d'Uritski i Voroshilov sota la batuta d'Stalin

"A mi me consta que ha habido enormes irregularidades administrativas en la gestión de algunos agentes del gobierno en el extranjero. Me consta también que altas personalidades del Gobierno republicano tienen depositadas a su nombre sumas cuantiosas y de muy difícil justificación en la banca inglesa y norteamericana, pero la opinión pública no sabrá nunca nada de eso, ni tampoco qué ha sido del tesoro español, de las quinientas y pico toneladas de oro que fueron depositadas en el extranjero, ni en que se han invertido, ni lo que queda, ni a nombre de quién o quiénes se hizo el depósito. No se sabrá tampoco nada del resto del tesoro incautado por el Gobierno de la República…”  (Luis Araquistáin).

Carta de l'estalinista Carrillo al seu pare

 

Santiago Carrillo Solares, membre del Partido Comunista de España (PCE), integrat en la III Internacional o Komintern, sotmesa a les directrius d'Stalin, i enemic de la Revolució Llibertària, fou nomenat responsable d'Ordre Públic de la Junta de Defensa de Madrid el 6 de novembre de 1936, després de tornar de la seva estada a Moscou.

El dia 7 de novembre es produí la primera "saca" massiva de presos polítics dels centres penintenciaris de Madrid, els quals serien assassinats segons el pla establert per Mikjail Koltsov i executat pels nombrosos membres del PCE presents a la policia i al departament d'Ordre Públic de la Junta de Defensa, sota la direcció de Santiago Carillo i José Cazorla. 

Milers de persones seran afusellades a Paracuellos del Jarama i a Torrejón de Ardoz en les següents setmanes fins que l'anarquista Melchor Rodríguez amb l'ajut de diversos companys de la CNT i de la FAI (com el propi Joan Garcia Oliver, Ministre de Justícia en representació de la FAI, qui també aturaria els assasinats dirigits per Margarita Nelken, del PSOE) desmuntarien l'aparell d'extermini dels presos polítics ideat pels agents soviètics, i conseguiran salvar la vida de milers de persones.

Posteriorment, es produirà un canvi de sistema: el terror estalinista-republicà es materialitzarà a través de les txeques i presons secretes controlades pel PSUC i el PCE, on seran assassinats milers d'anarquistes, poumistes, i catòlics, i seran perseguides totes aquelles persones que s'oposessin a les directrius d'Stalin.

Serà Santiago Carrillo qui, un cop la Junta de Casado (formada per anarquistes, socialistes d'esquerra i republicans aliats en contra dels estalinistes del PCE i del sector negrinista del PSOE) ha vençut als carrers de Madrid als partidaris del totalitarisme soviètic a la rereguarda antifeixista, enviarà la següent carta al seu pare (Wenceslao Carrillo era socialista d'esquerra i membre de la Junta de Casado):

Comorera, titella d'Stalin a Catalunya

Joan Comorera, el titella d’Stalin a Catalunya, era la cara visible d’un conglomerat absurd de partits de rellevància marginal, que en una antinatural aliança havien constituït –tot sigui dit, un cop els anarquistes de la CNT-FAI recolzats per la guàrdia d’assalt havien vençut l’exèrcit sollevat en les jornades del 19, 20 i 21 de juliol de 1936- el PSUC, addicte a la III Internacional d’Stalin o Komintern, partit que era controlat de facte pel sinistre Ernö Gerö i pel cònsul Antonov-Ovseenko.

Ernö Gerö, futur director de la cruel massacre d’Hongria de 1956, alimentava les ambicions de Comorera, qui a canvi de càrrecs acceptava la total submissió a Stalin. Gerö fou l’organitzador de les temudes txeques del PSUC, amb seus al Círculo Ecuestre, Sant Elies, Hotel Colón (seu del PSUC), Portal de l’Àngel nº 24, Còrsega 299, Pau Claris 110, Fàbrica Nestlé (UGT-PSUC), Passeig de Sant Joan 104, vaixells Uruguai, Argentina i Villa de Madrid,

Un cop s’oficialitzà la repressió estalinista (contra anarquistes de la CNT-FAI, militants del POUM, i catòlics, preferentment) després dels Fets de Maig per via de les txeques del SIM, a Barcelona Gerö organitzaria els centres de tortura i assassinat dels carrers Saragossa (convent dels Santjoanistes), Ganduxer (entre Via Augusta i Modolell), Diputació 231, Vallamajor nº 1, Muntaner 321, Anglí 46 (cantonada amb el Passeig de la Bonanova), Passeig de Gràcia 54, Via Laietana (amb botxins del PSOE, PCE i PSUC), Avinguda de Vallvidrera nº 10 i Palau d’Art Modern.

Tal i com explica Joan Gª Oliver a les seves memòries:

“El Frente Popular de Cataluña hizo bancarrota cuando Comorera, Consejero de la Generalidad y jefe del PSUC, pronunció un vergonzante discurso para congraciarse con los jerarcas moscovitas, lleno de loas a Stalin, padre de todos los hombres, luz que alumbra todos los caminos, genio nunca antes contemplado por los mortales, jefe y guía indiscutible de la Unión Soviética, patria de todos los trabajadores del mundo”.

Joan Garcia Oliver, “El eco de los pasos”

Repressió estalinista-republicana a partir dels Fets de Maig: Censura, detencions, i les txeques del terror

El president del govern de la República Juan Negrín (PSOE) i el ministre e defensa Indalecio Prieto (PSOE)

Els anarquistes ja havien estat expulsats del Govern

Després dels Fets de Maig, la preeminència dels estalinistes del PCE-PSUC al govern de la República i de la Generalitat serà pública i notòria.

La repressió de l'Estat afectarà a tots els aspecte de la vida pública, i la onada de detencions, segrestos, empresonaments als camps de treball, tortures i assassinats a les txeques aterroritzarà la població al temps que estalinistes i republicans faran tot el possible per destruir els avenços de la Revolució Llibertària, des de les col•lectivitzacions, a les activitats culturals, passant per la indústria de guerra autogestionada i les aportacions de l’Escola Nova Unificada.

L’objetiu principal serà marginar i eliminar el major nombre possible d’anarquistes i poumistes, constantment calumniats i titllats de traïdors al servei del feixisme internacional.

Amb la creació l’agost de 1937 del Servicio de Investigación Militar (SIM) pel socialista Indalecio Prieto Tuero, i del Tribunal d’Espionatge i Alta Traïció de Catalunya, s’institucionalitzava el terror estalinista amb el patrocini del PSUC i PCE i el suport i complicitat de PSOE, ERC, IR, PNV, Estat Català i ACR.

Juan Negrín, titella d’Stalin a Espanya

Walter Krivitsky, el cap del Servei Secret Militar soviètic per a l’Europa Occidental, explicà (“Yo fui ministro de Stalin”, Jesús Hernández, p 86-88) com Stashevsky (un dels “assessors” d’Stalin a la República) havia elegit ja al novembre de 1936 al doctor Juan Negrín com a successor de Largo Caballero, quan aquest fos obligat a dimitir per les pressions que rebia dels estalinistes.

La obediència i eficàcia amb què Negrín havia dirigit l’octubre anterior l’enviament de tres quartes parts de les reserves d’or del Banc d’Espanya a la URSS –una operació en la que hi tingué especial protagonisme un espia soviètic, torturador i assassí professional: el militar Aleksandr Orlov-, a canvi d’armament vell i distribuït amb comptagotes i arbritràriament (les divisions de Líster i el "Campesino" foren “casualment” les més afortunades), l’avalà com a putxinel•li eficient i mancat d’escrúpols.

Negrín era als ulls dels estalinistes el titella ideal: un professor apolític de l’alta classe mitjana, sense contacte amb el món obrer ni partidaris entre els líders sindicalistes; i un home de grolleres costums personals i, per tant, un blanc fàcil de l’extorsió –cal recordar que l’extorsió és un dels mecanismes més emprats per l’estalinisme per conseguir els seus propòsits.

El seu amic, correligionari i partidari dins del PSOE Indalecio Prieto reconeix com la gula portava a Negrín a sopar amb freqüència fins a tres vegades en el decurs d’una mateixa nit, o a consumir compulsivament drogues en seu despatx de president del govern.

Les perversions sexuals de Negrín eren difícilment dissimulables, i la seva preferència per les noies molt jovenetes provocà més d’un escàndol. Conseguí, però, comprar el silenci de molts periodistes estrangers convidant-los a les freqüent bacanals que organitzava.

No cal dir que Krivitsky -com Koltsov, Antonov-Ovseenko, Rosenberg, Yezhov, Yagoda i tants altres fidels i disciplinats servidors del dictador georgià- fou finalment afusellat per ordre d’Stalin.

Negrín era considerat un polític moderat o centrista dins del PSOE.