Pau i Jaume Alomà, anarquistes

És un secret a veus: ningú va patir tan agudament la violència de la repressió franquista com els anarquistes. Com ningú havia patit anteriorment tant intensament les agressions de l'Estat i el terrorisme reaccionari durant la Monarquia, la Dictadura de Primo de Rivera i la República com els anarquistes.

També foren els anarquistes els més afectats a la península pel terror estalinista. Molts anarquistes, així mateix, patiren els camps de concentració nazis, de la República francesa i les presons i txeques.

L'Estat (ja sigui reaccionari, feixista, leninista o estalinista) ha representat sempre i molt especialment en l'era contemporània el grau més elevat de violència política arreu del món.

Properament es publicarà la nova versió de la Enciclopedia Histórica del Anarquismo Español, que inclourà les ressenyes biogràfiques de Pau, Josep Maria i Jaume Alomà Sanabras.

Ara, però, ja disposem d'una referència en homenatge als anarquistes que foren assassinats pel feixisme a Espanya. Publicat per Navío Anárquico, pàgina de la Fundación Isaac Puente del País Basc. Pau i Jaume Alomà foren condemnats per "rebelión militar". Precisament per aquells que havien dut a terme la rebel·lió militar del 17, 18 i 19 de juliol de 1936.  

Pau Alomà Sanabras i Jaume Alomà Sanabras:

Pau i Jaume Alomà, anarquistes víctimes del feixisme

Joan Peiró i la Cooperativa del Vidre de Mataró

Joan Peiró i Belis a la Cooperativa del Vidre de Mataró el 1937

“Cristalleries de Mataró, Societat Obrera, és l’obra sindicalista revolucionària que més a prop va arribar del comunisme llibertari. Però en exerg del seu èxit comercial, el mèrit dels vidriers de Mataró és el d’haver demostrat amb fets que un proletariat ben organitzat i millor dirigit pot prescindir de la tutela patronal, acabant amb l’atur forçós i l’explotació de l’home per l’home. Fou una obra revolucionària en tots els seus aspectes: industrial, econòmic, cultural i solidari”

Josep Peiró i Olives

Joan Peiró i la justícia de Franco

Documental de Xavier Montanyà sobre el procés contra Joan Peiró i Belis. Compta amb entrevistes als seus fills Guillermina i Josep, al seu nét Germinal Belis, al seu company en la cooperativa Zacarías Esteban (l’Avi Zacarías) i a Isidre Guàrdia, entre d’altres.

Andreu Nin visita Tarragona

El tinent d’alcalde i Conseller de Cultura Josep Alomà (CNT-FAI), el Conseller Primer de la Generalitat Josep Tarradellas (ERC) i el Conseller de Justícia i Dret, Andreu Nin (POUM), a l’Ajuntament de Tarragona. Diari Llibertat, 6 d'octubre de 1936.

El 30 de setembre de 1936, una delegació de la Generalitat de Catalunya visitarà Tarragona. Estarà formada pel Conseller Primer Josep Tarradellas (ERC), el Conseller d’Economia, Andreu Nin (POUM), i el Conseller de Treball i Obres Públiques, Miquel Valdès (PSUC). Se celebrarà una reunió amb els membres del Comitè Antifeixista de Tarragona: Alomà, Rodríguez, Boronat, Pechs, Pruñorosa, Rueda, Gatell, Viñas i Pascual i amb el comissari Mestres.

La cordialitat mostrada en els parlaments és només un miratge. Pocs mesos després, el 12 de desembre de 1936, Lluís Companys obeiria les ordres del cònsul soviètic Antonov-Ovseenko i destituiria Andreu Nin com a Conseller de Justícia i Dret. Seria rellevat per Rafael Vidiella, del PSUC (estalinista). Els plans d’Stalin s’executaven amb el recolzament dels estalinistes autòctons: PSUC I PCE, i la complicitat d’ERC i Estat Català.

Andreu Nin i Josep Alomà

El Comissari d’Ordre Públic de Tarragona, Joan Rodríguez (ERC), prohibirà el 22 de febrer de 1937 la celebració d’un míting conjunt organitzat per la CNT-FAI de Tarragona i el POUM, i que comptava amb la presència d’Andreu Nin i de Josep Alomà, qui havia estat l’orador principal dels set mítings celebrats en període de guerra per la CNT a Tarragona. Rodríguez Papasseit retindrà les claus del Teatre Tarragona, i Andreu Nin, indignat, amenaçarà d’incendiar el local si no es permet la celebració de l’acte. Des de les pàgines de Llibertat, afí a l’ERC, s’aplaudirà la decisió del comissari en un article titulat «Disposició encertada».

La contrarevolució estalinista de PCE-PSUC recolzada estratègicament per ERC i Estat Català començava a agafar forma.

Operació Nikolai

El treball de recerca de Dolors Genovès i Llibert Ferri al voltant de la detenció i posterior desparició d’Andreu Nin el juny de 1937, quedà recollit en un llibre i en aquest magnífic documental.

Després de l’obertura al públic dels arxius de la KGB soviètica (que si més no, permetia l’accés a aquells documents no destruïts), la consulta dels documents dels arxius de la NKVD i GPU revelà la implicació en la trama conspirativa de personatges com Ernö Gerö, Yagoda, Yezhov, Orlov i evidentment Iosif Stalin. En l’execució de la trama i posterior crim es confirmà la participació d’individus com Jacinto Rosell (PCE-PSUC), Fernando Valentí (PCE-PSUC), Ricardo Burillo (PCE-PSUC), el coronel Ortega (PCE-PSUC), i molts d’altres.

El què havien demanat a crits els Comorera, Antonov-Ovseenko, Pasionaria, Santiago Carrillo, José Díaz, Miquel Valdès, i companyia, fou executat pels agents soviètics mercès a l’ajuda inestimable de militants del PCE-PSUC i la complicitat de republicans, nacionalistes vascos i catalans, i socialistes prietistes i negrinistes. Només la CNT-FAI recolzà decididament el POUM i denuncià els crims estalinistes, com el segrest i assassinat d’Andreu Nin.

«...Hay que exterminar a Nin y a su grupito de amigos...»

Miquel Valdès (PSUC): UHP, Lleida, 11-5-1937

Melchor Rodríguez i Josep Alomà

"La meva idea és de puresa, la meva idea és d'un anarquisme on neguem la violència".

Josep Maria Alomà Sanabras, Entrevistes de Jordi Piqué (1982-1985)

"Si per què triomfin les meves idees, m'he de convertir en un lladre o un assassí, jo no ho faré mai, això. Si això és ser feixista, jo sóc feixista".

Josep Maria Alomà i Sanabras, Federació Local de la CNT-FAI (1936)

"La superioritat de les organitzacions, de les idees, es demostra per la força moral de les seves conviccions, mai per l'esperit de revenja o represàlia"

Josep Maria Alomà Sanabras, DT, 7 de maig de 1937

"Se puede morir por unas ideas, nunca matar por ellas".

Melchor Rodríguez García

«Eren molts els que, en sentir parlar d’un anarquista, se l’imaginaven tal i com els havia retratat el lladre primer de Catalunya, Cambó, en descriure el seu famós anarquista de Terrassa, amb barbes, un trabuc a les espatlles, un punyal a les dents i una bomba sota el braç. Però els fets han demostrat tot el contrari. I és que allí on hi ha hagut un anarquista, ha existit un propagador de la igualtat, de la fraternitat i la justícia que s’ha destacat per la bondat dels seus ideals i per l’humanisme de què ha estat impregnat. A la vegada, però, ha estat l’enemic més aferrissat contra els tirans i les tiranies, siguin del color que siguin».

Josep Maria Alomà Sanabras, DT 13-7-1937

El Conseller Alomà declara el Castell de Pilats Monument Nacional

El dissabte 12 de setembre de 1936, el Conseller Alomà enunciava que el el Castell de Pilats deixava d'allotjar la llòbrega presó provincial de Tarragona i era declarat Monument Nacional. El bimil·lenari edifici tenia un nou destí: Museu Lapidari de la Tàrraco Romana. 

Suposava la culminació d'una fita llargament buscada i promoguda des de la conselleria de Josep Maria Alomà, qui coneixia de primera mà les angoixoses condicions en què sobrevivien els presos de Pilats, doncs durant la República burgesa (1931-36) havia estat reclòs al castell romà en nombroses ocasions, per repressió política contra la CNT, sense haver estat mai jutjat. Sempre fou detingut i empresonat com a "pres governatiu" mesura repressiva arbitrària ja emprada durant la monarquia i la dictadura de Primo de Rivera i recuperada per la República "democràtica".

Anhel de tot el poble

"Jo, que he viscut disset mesos dins dels seus murs, podria dir el què pesen sobre l'individu aquells enormes murs i les injustícies comeses pels homes de l'Antic Règim.

Ara és el moment de convertir en realitat el que és un anhel de tot el poble de Tarragona, i és que avui el Castell de Pilats deixi d'ésser per sempre més presó, ja que és un escarni per la Cultura i el bon sentit de la humanitat que respiren el poble català i espanyol."

Presentació a Roda de Barà

La introducció de Carles Gras

Amablement convidats pel responsable de l’arxiu històric municipal de Roda de Barà, l’historiador Ricard Benimeli, el passat divendres 5 de març es va celebrar a la Biblioteca Municipal de Roda la presentació d’Una Utopia, una Esperança. La història de Josep Alomà.

Es van esgotar els últims exemplars disponibles de la primera edició.

Agraïm a totes les persones que van assistir a l’acte la seva presència.

La conflictiva visita de Lerroux a Tarragona

El 6 d'octubre de 1932, el diputat per la circumscripció de Madrid en representació del Partido Republicano Radical, Alejandro Lerroux, visitava Tarragona i s'allotjava a l'Hotel Europa. Allí l'esperaven correligionaris i un fastuós banquet per a més de dos-cents comensals, que feia recordar aquelles "Meriendas Fraternales", però en versió petulant.  

Els cenetistes, liderats per Josep Maria Alomà, protestaren contra la política demagògica, dretana i anticatalanista de qui havia estat "el Emperador del Paralelo". Altres militants d'esquerra s'uniren a la manifestació cenetista. Seguidors de Lerroux s'enfrontaren als cenetistes i el diputat haguí d'escapar per la cuina de l'hotel.

La premsa de Tarragona ocultà aquest fet i presentà la fugida de Lerroux distorsionant la realitat: "Entre grandes aplausos ha partido para Barcelona el automóvil en que ha efectuado su viaje el señor Lerroux, al que seguían otros ocupados por las personalidades de Barcelona que le han acompañado".

El deure dels pares

Agustí Centelles fotografià les principals capçaleres de la premsa antifeixista durant la Revolució.

En primer terme, trobem el Diari de Tarragona (portaveu de la CNT-FAI), dirigit per Alomà, i amb un article principal seu que data del 10 d'abril de 1937 i porta per títol: "El deure dels pares". Adjuntem el text complet.

Alomà i l'esport

Josep Alomà practica l'atletisme. Il·lustració de Carles Gras i Alomà present al documental "Alomà"

La formació autodidacta de Josep Maria Alomà, que abraçava des de l'àlgebra i el càlcul infinitesimal, passant per l'anatomia, la física, la filosofia, la literatura (dels clàssics grecollatins, passant pels místics cristians del segle XVI, i fins a l'obra d'avantguarda), la psicologia, l'economia, la sociologia, la història, l'obra dels geògrafs anarquistes com Élisée Reclus o Kropotkin, i fins les teories més avançades dels pedagogs anarquistes, es complementava amb un determinat concepte de l'educació física, constant en el moviment llibertari.

Alomà practicà el ciclisme, l'atletisme, el futbol, la boxa, la natació, la lluita greco-romana...

Presentació del documental "Alomà"

Presentació del documental

Ja podeu consultar a Youtube la presentació del documental "Alomà".

En memòria de Pau Alomà i Sanabras

"D'AQUELLS QUE HAN MORT SENSE TENIR EL CAP COT"

És la frase que corona la immensa placa amb els noms de les persones condemnades a mort i afusellades per defensar la llibertat.

El dissabte dia 16 de gener de 2010 s'inaugurà la museïtzació de la Sala Primera de la presó de Pilats, on romanien els condemnats a mort per la dictadura feixista, esperant el seu tràgic final. Posteriorment la Consellera Rosa Rosell presentà la dignificació de la fossa comuna del cementiri de Tarragona, on s'enterraven les persones assassinades pel règim. Un moment especialment emotiu fou el descobriment de la placa que acull els noms de totes les persones represaliades.

En memòria de Pau Alomà i Sanabras i de les 771 persones afusellades pel franquisme a Tarragona.

Llistat de llibreries!

UNA UTOPIA, UNA ESPERANÇA

Ja podeu consultar el llistat de llibreries d' arreu de Catalunya, dels Països Catalans i d' Espanya on es pot trobar "Una Utopia, una Esperança. La història de Josep Alomà"!

A més a més de les llibreries de la llista, també el podeu trobar a La Malatesta. C/Jesús y María, 24. 28012 Madrid

Francisco Maroto

Alomà i altres presos a Albatera

Francisco Maroto fou un anarquista nascut el 15 de març de 1906 a Guadix (Granada), afusellat pels franquistes el 12 de juliol de 1940, després de ser torturat salvatgement per falangistes.

A l’ adveniment de la República ja era un reconegut militant del Ram de la Fusta de la CNT. Ebanista de professió, participà en diferents mítings a Madrid amb M. Pérez. El setembre de 1932 representà als sindicats de Granada al congrès celebrat a Sevilla, i el 1936, al de Saragossa representà el sindicat de la fusta d’ Alacant.

Ja iniciada la guerra, la seva figura adquirí un notable relleu: encapçalà la columna de milícies batejada amb el seu nom i després la 137 Brigada Mixta on intervení en la recconquesta de Granada i de Màlaga.

Stanbrook

El vertader propietari de l'Stanbrook era la companyia France Navigation, creada per la República amb l' or enviat a Moscou per Negrín (Ministre d' Hisenda) a finals de 1936 i el recolzament logístic del Partit Comunista Francès (el d' Andre Marty i Maurice Thorez).

Francisco Maroto i Josep Maria Alomà

La dependència de l’Espanya republicana de l’ ajuda de la Unió Soviètica tindrà manifestacions en tots els àmbits: militars, econòmics, polítics i culturals. El creixement exponencial que experimentaran tan el PCE com el PSUC, i la influència que exercirà l’ estalinisme en determinats sectors del PSOE, provocaran l’ enrariment de les relacions entre les diferents forces que engloba l’ antifeixisme.

El clima de tensió augmenta quan el 18 de febrer és detingut i condemnat a mort el líder llibertari Francisco Maroto del Ojo, per haver criticat en un míting de la CNT al governador d’Almeria, el militant del PSOE Gabriel Morón Díaz. L’acusació és per “sedició militar”.

Posteriorment la codemna a mort seria anul•lada.

Felip Alaiz i Josep Robusté

Felip Alaiz de Pablo

“Per cert, el director de Soli el 1933 era Felip Alaiz, que als anys vint va publicar a Tarragona i hi va haver impremta i tot [amb Formós Plaja], no ve d’ ara això…

Amb motiu de la repressió dels Fets de Gener, a Soli venia a primera pàgina una il•lustració d’un guàrdia civil, amb la capa negra oberta així, com un rat-penat, i a sota hi posava: “Señor Azaña, nosotros hemos sido”. Llavors les autoritats de la República van clausurar la Soli, i quan es varen reprendre les publicacions van nomenar com a nou director de Soli un company que era de Valls: Robusté. Josep Robusté. Josep Robusté va ser director de Soli després de la clausura amb motiu dels fets de Casas Viejas”.

Josep Maria Alomà i Sanabras