Pau Casals i Andreu Nin

Extracte d'"Andreu Nin, una vida al servei de la classe obrera", de Pelai Pagès

Nascut el 4 de febrer de 1892, a la vila d'El Vendrell, al Baix Penedès, els primers anys de la vida d'Andreu Nin van transcórrer entre la placidesa d'un entorn rural, on el conreu de la vinya, el blat, l'olivera, la garrofa i l'ametller eren els principals productes agraris, i l'emotivitat d'un contorn musical i intel·lectual que va acabar motivant enormement les inquietuds d'un jove Nin. Fill del sabater Manuel Nin i Cañís i d'Antònia Pérez Poblet, a l'entorn familiar va viure sempre un càlid ambient musical. El seu pare els diumenges i altres festes de guardar es dedicava a la música, dirigia una orquestra local i el cor de la Llira Vendrellenca. I, com no podia ésser d'altra manera, mantenia molt bona relació amb el vendrellenc il·lustre que ja era Pau Casals. I el mateix Nin, que des de ben jove es delia per escapar-se del Vendrell i veure món, va començar a seguir les passes del seu pare: treballar de sabater i tocar música. Molts anys més tard, a preguntes d'un periodista, explicava aquestes relacions amb les següents paraules:

"En la meva formació espiritual hi exercí una influència decisiva l'ambient en què em movia. Era una influència estètica. Ja us he dit que el meu pare era músic. La meva família tenia una gran intimitat amb la de Pau Casals. Intimitat familiar de molts anys i afinitat de sentiments i aficions. El pare d'en Casals era també músic: era l'organista del Vendrell. A can Casals hi venien notabilitats artístiques de tot el món, i sovint s'hi donaven audicions de bona música. De petit, doncs, vaig educar-me musicalment, habituant-me a sentir música clàssica. Pau Casals m'estimava molt i coneixia les meves il·lusions infantils d'escapar-me del Vendrell. Us explicaré una anècdota que va impressionar-me molt. Una de les vegades que Pau Casals va venir al Vendrell amb la seva primera muller, que era una gran concertista portuguesa, va preguntar-me amb cara de gran sorpresa:

"Però encara ets aquí, tu?

"Aquell "encara ets aquí" se'm clavà al cor com una fletxa. Només em faltava això. El meu pare volia que seguís la tradició familiar i que fos sabater i músic com ell. De moment no hi hagué altra solució que conformar-se i vaig començar a fer sabates i a tocar la flauta per les festes majors".  
  

Andreu Nin, sobre el pistolerisme finançat per la patronal

Andreu Nin, secretari general de la CNT el 1921

Extracte del llibre "Andreu Nin, una vida al servei de la classe obrera", de Pelai Pagès.

La dimissió final de Carles Bas com a governador civil, el 8 de novembre, i el nomenament del nefast militar, el general Severiano Martínez Anido, per substituir-lo, va obrir un dels períodes de repressió més intensos de la història de Catalunya. El dia 20 de novembre el nou governador civil va dissoldre la CNT i va empresonar 64 dirigents sindicals. Com a protesta, l'endemà es va declarar una vaga general que fou seguida irregularment. Els atemptats terroristes van seguir estant a l'ordre del dia i el dia 30 del mateix mes de novembre, mentres l'advocat laboralista Francesc Layret queia assassinat per les bales del terrorisme blanc, Martínez Anido deportava al castell de la Mola, a Maó, 36 dirigents obrers catalans. Tota la plana major de la CNT. A partir del mes de desembre del mateix any la policia va començar a aplicar la "llei de fugues" contra els obrers, mentre el dia 17 de desembre Ángel Pestaña era detingut a Barcelona, quan tornava de l'URSS, després d'haver assistit al II Congrés de la III Internacional. 

L'Andreu Nin no va poder escapar d'aquest clima de violència. Després del seu alliberament, segons el seu propi testimoni, va anar a Comarruga amb Salvador Seguí i alguns altres sindicalistes a reposar vuit o deu dies, per immediatament retornar al combat sindical. I en plena onada repressiva, el dia 27 de novembre va escapar d'un atemptat al bar Ciclista de la Plaça Bonsuccés, de Barcelona, en el qual va morir el seu company Josep Canela. Ell mateix donava la següent versió de l'atemptat:

El problema de la cultura, per Andreu Nin

"Jo vull, al contrari, amics meus, que l'espectacle degradant de l'Espanya actual ens enrojoli de vergonya el rostre, com si hi vibrés la fuetada ignominiosa i que, per la dignitat ofesa, per vergonya nostra, emprengueu coratjosos, sadollats de fe, que fe és el que ens manca als espanyols, l'obra santa de la regeneració per la cultura. Anem-hi amb el ferm convenciment de la seva eficàcia, amb la bella esperança del seu triomf, i, no ho dubteu, triomfarem".

Míting multitudinari de la CNT a Tarragona, 1921

Joan Garcia Oliver i Lluís Companys a l'homenatge a Durruti

"Tuve que trasladarme a Tarragona para hacerme cargo del Comité provincial. Urgía promover una intensa campaña de mítines en la provincia en favor de Folch. Era la primavera de 1921. El Comité regional nos prestó toda la ayuda posible, enviando dos grupos de oradores de mucha calidad: Salvador Seguí, Andrés Nin y Progreso Amador, de avanzadilla, más Buenacasa, Roigé y Peiró para cerrar la campaña. Con el primer equipo, que solamente podríamos utilizar en un gran mitin, se inauguró la campaña en Tarragona. Seguí, Nin y Progreso gustaron a la enorme concurrencia de asistentes. Seguí, muy orador, y Nin, muy político y ameno; Amador, que procedía del Partido Radical, ya en plan de anarquista, se dedicó a la demagogia. Me tocó a mí lo más delicado del acto: centrar el problema de la provincia en la represión que se hacía sentir y dar una detallada explicación del proceso militar incoado contra el compañero Folch y Folch".

Joan Garcia Oliver

El eco de los pasos

Homenatge a Wilebaldo Solano

Vídeo de presentació del documental d'homenatge a Wilebaldo Solano.

75è aniversari de la fundació del POUM

"Assistim a Espanya a una profunda Revolució Social. Jo, que tinc motius per haver conegut la Revolució Russa, us ho puc assegurar: la nostra Revolució és més profunda que la que commogué Rússia el 1917".

Andreu Nin, València, 1936

Publicat a La Batalla, núm 26, 1-9-1936

"Si nosaltres acabem amb el capitalisme, si encarrilem la Revolució en un sentit socialista, ¡ah! Llavors crearem, estem creant ja a Espanya un moviment tant puixant, una Revolució tan profunda que contra ella s'estrellaran tots els intents de la canalla monàrquica, feixista i reaccionària".

Andreu Nin, Barcelona, 1936

Extracte del discurs del 6 de setembre de 1936

Censura a Tarragona contra la CNT i el POUM

El tristament famós xalet d’Hidalgo de Cisneros (PCE) a Alcalá de Henares

Avinguda de Guadalajara cantonada el carrer Brihuega

El Gabinet de Censura de la Comissaria General d’Ordre Públic de la Generalitat de Catalunya, dirigit per Josep Ricart Sala i creat el 8 de maig de 1937 estarà controlat per l’ERC. El 22 de juny el control de la censura a Tarragona serà assumit per la Delegació d’Ordre Públic depenent de la República, ja en mans dels negrinistes del PSOE i els estalinistes del PCE.

Constancia de la Mora Maura, l’esposa del cap de la Força Aèria Republicana Ignacio Hidalgo de Cisneros, exercia de censora i cap de l’Oficina de Premsa Extrangera Republicana, contribuint a oferir una imatge heroica del PCE i presentant els llibertaris i poumistes com a enemics de la causa antifeixista i servidors de Hitler i Franco. Ambdós eren militants del PCE, i Constancia de la Mora arribà a entaular una relació d’amistat amb Stalin.

Andreu Nin, un cop detingut per Burillo (PCE) seguint ordres del coronel Ortega (PCE), i posteriorment segrestat pels subordinats del sinistre Aleksandr Orlov, fou reclòs al tristament famós xalet que ambdós freqüentaven a Alcalá de Henares, abans de ser finalment assassinat.

Andreu Nin visita Tarragona

El tinent d’alcalde i Conseller de Cultura Josep Alomà (CNT-FAI), el Conseller Primer de la Generalitat Josep Tarradellas (ERC) i el Conseller de Justícia i Dret, Andreu Nin (POUM), a l’Ajuntament de Tarragona. Diari Llibertat, 6 d'octubre de 1936.

El 30 de setembre de 1936, una delegació de la Generalitat de Catalunya visitarà Tarragona. Estarà formada pel Conseller Primer Josep Tarradellas (ERC), el Conseller d’Economia, Andreu Nin (POUM), i el Conseller de Treball i Obres Públiques, Miquel Valdès (PSUC). Se celebrarà una reunió amb els membres del Comitè Antifeixista de Tarragona: Alomà, Rodríguez, Boronat, Pechs, Pruñorosa, Rueda, Gatell, Viñas i Pascual i amb el comissari Mestres.

La cordialitat mostrada en els parlaments és només un miratge. Pocs mesos després, el 12 de desembre de 1936, Lluís Companys obeiria les ordres del cònsul soviètic Antonov-Ovseenko i destituiria Andreu Nin com a Conseller de Justícia i Dret. Seria rellevat per Rafael Vidiella, del PSUC (estalinista). Els plans d’Stalin s’executaven amb el recolzament dels estalinistes autòctons: PSUC I PCE, i la complicitat d’ERC i Estat Català.

Andreu Nin i Josep Alomà

El Comissari d’Ordre Públic de Tarragona, Joan Rodríguez (ERC), prohibirà el 22 de febrer de 1937 la celebració d’un míting conjunt organitzat per la CNT-FAI de Tarragona i el POUM, i que comptava amb la presència d’Andreu Nin i de Josep Alomà, qui havia estat l’orador principal dels set mítings celebrats en període de guerra per la CNT a Tarragona. Rodríguez Papasseit retindrà les claus del Teatre Tarragona, i Andreu Nin, indignat, amenaçarà d’incendiar el local si no es permet la celebració de l’acte. Des de les pàgines de Llibertat, afí a l’ERC, s’aplaudirà la decisió del comissari en un article titulat «Disposició encertada».

La contrarevolució estalinista de PCE-PSUC recolzada estratègicament per ERC i Estat Català començava a agafar forma.

Operació Nikolai

El treball de recerca de Dolors Genovès i Llibert Ferri al voltant de la detenció i posterior desparició d’Andreu Nin el juny de 1937, quedà recollit en un llibre i en aquest magnífic documental.

Després de l’obertura al públic dels arxius de la KGB soviètica (que si més no, permetia l’accés a aquells documents no destruïts), la consulta dels documents dels arxius de la NKVD i GPU revelà la implicació en la trama conspirativa de personatges com Ernö Gerö, Yagoda, Yezhov, Orlov i evidentment Iosif Stalin. En l’execució de la trama i posterior crim es confirmà la participació d’individus com Jacinto Rosell (PCE-PSUC), Fernando Valentí (PCE-PSUC), Ricardo Burillo (PCE-PSUC), el coronel Ortega (PCE-PSUC), i molts d’altres.

El què havien demanat a crits els Comorera, Antonov-Ovseenko, Pasionaria, Santiago Carrillo, José Díaz, Miquel Valdès, i companyia, fou executat pels agents soviètics mercès a l’ajuda inestimable de militants del PCE-PSUC i la complicitat de republicans, nacionalistes vascos i catalans, i socialistes prietistes i negrinistes. Només la CNT-FAI recolzà decididament el POUM i denuncià els crims estalinistes, com el segrest i assassinat d’Andreu Nin.

«...Hay que exterminar a Nin y a su grupito de amigos...»

Miquel Valdès (PSUC): UHP, Lleida, 11-5-1937