En memòria de Pau Alomà i Sanabras

"D'AQUELLS QUE HAN MORT SENSE TENIR EL CAP COT"

És la frase que corona la immensa placa amb els noms de les persones condemnades a mort i afusellades per defensar la llibertat.

El dissabte dia 16 de gener de 2010 s'inaugurà la museïtzació de la Sala Primera de la presó de Pilats, on romanien els condemnats a mort per la dictadura feixista, esperant el seu tràgic final. Posteriorment la Consellera Rosa Rosell presentà la dignificació de la fossa comuna del cementiri de Tarragona, on s'enterraven les persones assassinades pel règim. Un moment especialment emotiu fou el descobriment de la placa que acull els noms de totes les persones represaliades.

En memòria de Pau Alomà i Sanabras i de les 771 persones afusellades pel franquisme a Tarragona.

Llistat de llibreries!

UNA UTOPIA, UNA ESPERANÇA

Ja podeu consultar el llistat de llibreries d' arreu de Catalunya, dels Països Catalans i d' Espanya on es pot trobar "Una Utopia, una Esperança. La història de Josep Alomà"!

A més a més de les llibreries de la llista, també el podeu trobar a La Malatesta. C/Jesús y María, 24. 28012 Madrid

Francisco Maroto

Alomà i altres presos a Albatera

Francisco Maroto fou un anarquista nascut el 15 de març de 1906 a Guadix (Granada), afusellat pels franquistes el 12 de juliol de 1940, després de ser torturat salvatgement per falangistes.

A l’ adveniment de la República ja era un reconegut militant del Ram de la Fusta de la CNT. Ebanista de professió, participà en diferents mítings a Madrid amb M. Pérez. El setembre de 1932 representà als sindicats de Granada al congrès celebrat a Sevilla, i el 1936, al de Saragossa representà el sindicat de la fusta d’ Alacant.

Ja iniciada la guerra, la seva figura adquirí un notable relleu: encapçalà la columna de milícies batejada amb el seu nom i després la 137 Brigada Mixta on intervení en la recconquesta de Granada i de Màlaga.

Stanbrook

El vertader propietari de l'Stanbrook era la companyia France Navigation, creada per la República amb l' or enviat a Moscou per Negrín (Ministre d' Hisenda) a finals de 1936 i el recolzament logístic del Partit Comunista Francès (el d' Andre Marty i Maurice Thorez).

Francisco Maroto i Josep Maria Alomà

La dependència de l’Espanya republicana de l’ ajuda de la Unió Soviètica tindrà manifestacions en tots els àmbits: militars, econòmics, polítics i culturals. El creixement exponencial que experimentaran tan el PCE com el PSUC, i la influència que exercirà l’ estalinisme en determinats sectors del PSOE, provocaran l’ enrariment de les relacions entre les diferents forces que engloba l’ antifeixisme.

El clima de tensió augmenta quan el 18 de febrer és detingut i condemnat a mort el líder llibertari Francisco Maroto del Ojo, per haver criticat en un míting de la CNT al governador d’Almeria, el militant del PSOE Gabriel Morón Díaz. L’acusació és per “sedició militar”.

Posteriorment la codemna a mort seria anul•lada.

Felip Alaiz i Josep Robusté

Felip Alaiz de Pablo

“Per cert, el director de Soli el 1933 era Felip Alaiz, que als anys vint va publicar a Tarragona i hi va haver impremta i tot [amb Formós Plaja], no ve d’ ara això…

Amb motiu de la repressió dels Fets de Gener, a Soli venia a primera pàgina una il•lustració d’un guàrdia civil, amb la capa negra oberta així, com un rat-penat, i a sota hi posava: “Señor Azaña, nosotros hemos sido”. Llavors les autoritats de la República van clausurar la Soli, i quan es varen reprendre les publicacions van nomenar com a nou director de Soli un company que era de Valls: Robusté. Josep Robusté. Josep Robusté va ser director de Soli després de la clausura amb motiu dels fets de Casas Viejas”.

Josep Maria Alomà i Sanabras