“Episodis de la Mallorca Llibertària”, d’Albert Herranz

L’escriptor mallorquí Albert Herranz Hammer publicà el 2007 aquest interessantíssim “Episodis de la Mallorca Llibertària”, un recull d’articles que prèviament havia presentat, en la seva versió abreujada, en el periòdic llibertari mallorquí Cultura Obrera, de llarga tradició, refundat el 2005. Herranz, que dedica el llibre, entre d’altres agraïments, “a la memòria de tantes persones que volgueren fer del seu dia a dia quelcom més que alienar i sobreviure”, ens apropa a una sèrie d’esdeveniments o vicissituds que protagonitzaren els llibertaris mallorquins durant la II República, com el boicot a la reparació de portes de la Model, del 1931; la vaga pels deportats a Bata, del 1932; o una ressenya històrica de l’evolució del diari Cultura Obrera .

Publicat per Edicions Can Sifre, en el sí de la Col•lecció l’Argentera.

Els episodis descrits i analitzats per Albert Herranz, són tots ells d’un enorme interès, i constitueixen un magnífic punt de partida per a un estudi més ampli sobre el moviment llibertari a Mallorca i les Illes, però aquí ens detindrem en un aspecte que ens sembla definitori del moviment: el plantejament que féu la CNT del boicot a la Patronal i a l'Estat dels fusters que es negaren a reparar les portes de la Presó Model de Barcelona, on estaven reclosos nombrosos presos polítics, tot i sabent que probablement els clients trobarien altres companyies disposades –en aquest cas, amb treballadors afiliats a la UGT- a dur a terme la comesa.

En referència al paper dels ugetistes que no dubtaren en augmentar els seus ingressos acceptant un encàrrec que els cenetistes de Barcelona i Mallorca s’havien negat a realitzar per solidaritat amb els seus companys i per dignitat, podriem citar a Heleno Saña en el seu “Breve tratado de ética”:

“Se cumple el vaticinio de aquella gran escritora llamada Anaïs Nin: “El hombre se convertirá en un robot bien alimentado, y morirá de desnutrición espiritual””.

El propi Heleno Saña presenta, per contra, les motivacions de l’acció dels anarquistes com a resultat d’una actitud davant la vida, una concepció de l’home que Schiller “sintetizó en el concepto de Schöne Seele (alma bella)”.

“Por mucho que hable de dialéctica, el marxismo es, como Hegel, determinista, cree que la liberación vendrá del progreso histórico, no de la propia persona. El libertario confía en cambio en la conducta ética de cada uno aquí y ahora. Por eso se rebela espontáneamente contra la injusticia. Mientras que la base del anarquismo es la moral, tanto Hegel como Marx se burlan de ella”. (Entrevista al compañero Heleno Saña, Periódico CNT, Enero de 2007).

És el pensador anarquista i cristià Carlos Díaz qui en aquesta línia ens recorda les paraules d’Emmanuel Mounier quan aquest afirmava: “Nuestra acción no está esencialmente dirigida al éxito, sino al testimonio” (Mounier, E.: Revolución personalista y comunitaria. Oevres, I, Ed. du Seuil, p.177).

Diu Albert Herranz:

“Havien perdut després de quasi tres mesos de lluita, però el missatge de la CNT mallorquina havia quedat palès: “Hay algo más que “horas de jornada” y “salario” […]. La dignidad, preciado don de la gente que piensa con elevación de miras, se ha ido a incrustar hoy, en el alma de esos obreros mallorquines que, haciendo honor a su palabra, han preferido y prefieren dejar de ganar las pesetas, que son el sustento de sus hogares, antes que ser el alma que infunda fuerzas a un trozo de madera que ha de servir para encerrar a hermanos suyos””.

El propi Albert presenta l’episodi com “una pugna no per una millora laboral o salarial, va ser un conflicte obert per reivindicar la dignitat dels obrers”.

Des d’aquí felicitem Albert Herranz per la tasca desenvolupada i li trasmetem el nostre desig que continuï la seva recerca sobre aquest noble moviment que és l’anarquisme.