En aquests moments en els quals l'ambició d'un partit que es recolza en la força pública tracta d'implantar o acarícia la idea d'una dictadura, no estarà de més que nosaltres recordem alguns fets que demostren als qui així pensen, l'equivocats que van.
A Catalunya, aquesta Catalunya tan calumniada i tan ambicionada sempre per tots els centralismes, es diguin com es diguin, no serà fàcil fer-ho, perquè té una tradició i una història de lluites en pro de la llibertat que la posen a cobert de cap dictadura.
Els que això pretenen, desconeixen la Història, els catalans i el veritable caràcter de la lluita contra el feix criminal i dictatorial. Recordeu que els treballadors del 19 de juliol no es varen llençar al carrer per conquistar cap dictadura, sinó que van fer-ho per conquistar la llibertat.
Altrament, cal tenir en compte que a l'Espanya lleial i a Catalunya són molts els anarquistes i els republicans que no són amics de cap dictadura, ja que el seu esperit és federalista. Avui que estan de moda les consignes i els "bulos", recordarem la diferència que hi ha entre una consigna i una realització.
A Catalunya, el PSUC, s'ha distingit pel renom de "partit de les consignes". I és veritat. Però... i els fets? I les realitzacions? I la plasmació de les consignes en obra efectiva? On són? Enlloc.
En canvi, la CNT ha llençat poques consignes. Però li deuen l'organització dels fets. Per què? Perquè ha sabut crear el que no era creat encara: indústries de guerra, escoles de guerra, col·lectivitats agràries i industrials, socialitzacions, etc.
Va ésser la CNT amb Durruti al davant la que un cop vençut el feix a casa nostra, formà columnes de combatents per abatre el feix a les altres terres d'Ibèria que no havien tingut la fortuna d'abatre'l com Catalunya. I és la CNT amb Durruti al cap, la que va a Madrid quant aquest està en perill. I és la CNT, també, la primera que imposà i propagà a disciplina entre els combatents. I va ésser la CNT la primera i l'única que organitzà la producció, posant en marxa les fàbriques, els tallers i el camp que la burgesia havia abandonat.
Va ésser la CNT, també, la primera que va defensar i va dir que es respectés a la petita burgesia, i això ho feia quan ho tenia tot a les seves mans.
La CNT pot presentar fets, no paraules. Pot dir el mateix el PSUC, el partit de les consignes irrealitzades, que cada dia les convia com qui canvia de camisa?
El partit de les consignes ha dit que ha vençut arreu de Catalunya. Nosaltres els diem que a qui havien de vèncer era als feixistes que estan a l'altra banda dels parapets on romanen les "tribus" que assaltaven camions per ordre del Govern de la Generalitat, que llavors estava format per l'Esquerra i els Socialistes.
Paraules i consignes, no. Fets, fets i fets!
JOSEP ALOMÀ
"CONSIGNES? FETS!", 26 d'agost de 1937
Diari de Tarragona (Portaveu de la CNT-FAI)