El mal disfrazado, por Arthur Rimbaud

Arthur Rimbaud

"Existeix un Déu, que se'n riu de les sofisticades estovalles que engalanen els altars, de l'encens, dels grans calzes d'or; que amb l'amanyac de les hossannes s'avorreix i s'adorm".

"Existe un Dios, que se ríe de los manteles adamascados de los altares, del incienso, de los grandes cálices de oro; que con el arrullo de hosannas se duerme".

LE MAL

Tandis que les crachats rouges de la mitraille 

Sifflent tout le jour par l'infini du ciel bleu;

Qu'écarlates ou verts, près du Roi qui les raille,

Croulent les bataillons en masse dans le feu;

Tandis qu'une folie épouvantable broie

Et fait de cent milliers d'hommes un tas fumant;

-Pauvres morts! dans l'été, dans l'herbe, dans ta joie,

Nature! ô toi qui fis ces hommes saintement! ...

-Il est un Dieu, qui rit aux nappes damassées

Des autels, à l'encens, aux grands calices d'or;

Qui dans le bercement des hsannah s'endort,

Et se réveille, quand des mères, ramassés 

Dans l'angoisse, et pleurant sous leur vieux bonnet noir,

Lui donnent un gros sou lié dans leur mouchour!  

Conspicuous compassion, by Patrick West

The Pharisee and the Publican (Gustave Doré)

'Conspicuous Compassion: Why sometimes it really is cruel to be kind'

by Patrick West is published by Civitas (London). Chapter 1.

Conspicuous Compassion

 ‘Observe how children weep and cry, so that they will be pitied the thirst for pity is a thirst for self-enjoyment, and at the expense of one’s fellow men’.

Friedrich Nietzsche

‘Human, All Too Human’, 1878

WE live in an age of conspicuous compassion. Immodest alms-giving may be as old as humanity—consider the tale of Jesus rebuking the self-exalting Pharisee—but it has flowered spectacularly of recent. We are given to ostentatious displays of empathy to a degree hitherto unknown. We sport countless empathy ribbons, send flowers to recently deceased celebrities, weep in public over the deaths of murdered children, apologise for historical misdemeanours, wear red noses for the starving of Africa, go on demonstrations to proclaim ‘Drop the Debt’ or ‘Not in My Name’. We feel each other’s pain. In the West in general and Britain in particular, we project ourselves as humane, sensitive and sympathetic souls. Today’s three Cs are not, as one minister of education said, ‘culture, creativity and community’, but rather, as commentator Theodore Dalrymple has put it, ‘compassion, caring and crying in public’. 

This book’s thesis is that such displays of empathy do not change the world for the better: they do not help the poor, diseased, dispossessed or bereaved. Our culture of ostentatious caring concerns, rather, projecting one’s ego, and informing others what a deeply caring individual you are.

Cardenal Gomá

"L’actuació de Gomà havia estat decisiva en l’acceptació per part de la Santa Seu del règim del General Franco, i el 1937 havia liderat la redacció de la Carta colectiva de los obispos españoles a los obisposde todo el mundo con motivo de la guerra de España (que el cardenal i arquebisbe de Tarragona Francesc Vidal i Barraquer es negà a signar), havia justificat teològicament la guerra i el cop d’estat que la precedí i havia acceptat la denominació de Cruzada per a una guerra que era «entre España y la Anti-España, la religión y el ateismo, la civilización y la barbarie".

Una Utopia, una Esperança. La història de Josep Alomà

Hitler-Vaticà: les amistats perilloses

"El 20 de juliol de 1933, el cardenal secretari d’estat del Vaticà, Eugenio Pacelli, i el vicecanceller alemany, Franz Von Papen, signen el Reichskonkordat o Concordat Imperial entre el Vaticà i el III Reich. Prèviament, Hitler havia accedit al poder per la via electoral, i amb l’ajut de la coacció que suposaven les activitats paramilitars de les Sturm Abteilung, les tropes d’assalt del partit NSDAP. El 23 de març, el parlament alemany aprovà la Llei Habilitant que atorgava plens poders a Hitler com a dictador d’Alemanya, amb el recolzament dels conservadors de Von Papen i els catòlics de Ludwig Kaas. Els opositors eren eliminats, empresonats o conduïts a camps de concentració".

Una Utopia, una Esperança. La història de Josep Alomà