El Carnicerito de Málaga: Carlos Arias Navarro

Carlos Arias Navarro, el "Carnicerito de Málaga"

Los 4.300 del Carnicerito de Málaga

Estudios: el terrorisme nazi (1933)

Article publicat a la revista anarquista "Estudios" el 1933

"Es necesario llamar a las cosas por su nombre. La situación alemana es muy grave. Mas no se la transformará a fuerza de vanas ilusiones. Lo que hace falta es una acción vigorosa y racional que derribe todo lo actual, comenzando por la base. Pero esta tarea no incumbe solamente a los revolucionarios alemanes, sino que requiere el apoyo del movimiento obrero de todos los países.

Una serie de culpas y errores queda a nuestras espaldas. Aspiremos a que, por lo menos, nos sirvan de escarmiento".  

NUEVOS MÉTODOS DE "ESTABILIZACIÓN" CAPITALISTA (Estudios, 1933)

La nación alemana en poder de la barbarie

Las huestes hitlerianas saquean, torturan, asesinan

GUERRA A MUERTE CONTRA LOS JUDÍOS

NO PERDONAN NI A LOS CURAS CATÓLICOS

LOS INTELECTUALES, PERSEGUIDOS

EL MARTIRIO DE LOS INTELECTUALES OBREROS

UNA NACIÓN ENTERA PRESA DEL TERROR

EL PÁNICO DEL LIBERALISMO

LECCIONES DE UNA DERROTA

LAS CULPAS DE LOS PARTIDOS OBREROS

PERSPECTIVAS

CATÓLICOS Y NACIONALES ALEMANES

Definició de feixisme, per Miguel Brieva

Ramón Serrano Suñer y Heinrich Himmler

FASCISMO: En esencia, no es otra cosa sino la insólita pretensión de dar forma y apariencia política a lo apolítico, a la ausencia misma de política, al salvajismo humano y a la ley del más fuerte. El fascismo es la teorización política de un puñetazo en el estómago.

Existente y dominante desde el principio de los tiempos, se postuló por vez primera y a las claras en la primera mitad del siglo XX (nazismo, fascismo italiano y franquismo), y en nuestros días continúa rigiendo el mundo bajo su nueva apariencia de fascismo democrático-formal de mercado a la fresa.

Miguel Brieva
Bienvenido al Mundo

La bancarrota fraudulenta del marxismo

Joachim von Ribbentrop y Vyacheslav Molotov sellan el pacto germano-soviético, ante el jolgorio de Stalin y Hitler y bajo la atenta mirada del fantasma de Lenin.

Estudio publicado por Eusebi Carbó i Carbó, anarquista de la CNT, en 1941, cuando la URSS del dictador Stalin y la Alemania de Hitler se repartían Europa. Publicamos el prólogo, y el enlace al estudio.

LA BANCARROTA FRAUDULENTA DEL MARXISMO

Eusebi Carbó i Carbó

“En la lucha contra las tendencias, las sectas, las escuelas o las banderías que consideramos erróneas o peligrosas para el futuro de esta humanidad estrangulada por la injusticia, es tan eficaz poner al descubierto, por medio de un análisis sereno y detenido, la falsedad de sus bases, como denunciar la mendacidad, o la insuficiencia de sus principales figuras representativas”.

“Repitamos al infinito, sin parar y sin cansarnos -probándolo de paso- que las bases del marxismo son falsas y conducen a normas cuartelarias que, lejos de emancipar al individuo, lo uncen al más espantoso de los yugos, destruyendo por la base toda posibilidad de rebeldía”.

Descargar el texto:

http://www.kclibertaria.comyr.com/lpdf/l201.pdf

Carta de Franco a Hitler, 26-2-1941

EL PARDO, 26 February 1941

DEAR FÜHRER:

Your letter of the 6th makes me wish to send you my reply promptly, since I consider it necessary to make certain clarifications and confirmation of my loyalty.

I consider as you yourself do that the destiny of history has united you with myself and with the Duce in an indissoluble way. I have never needed to be convinced of this and as I have told you more than once, our Civil War since its very inception and during its entire course is more than proof. I also share your opinion that the fact that Spain is situated on both shores of the Strait forces her to the utmost enmity toward England, who aspires to maintain control of it.

We stand today where we have always stood, in a resolute manner and with the firmest conviction. You must have no doubt about my absolute loyalty to this political concept and to the realization of the union of our national destinies with those of Germany and Italy. With the same loyalty, I have made clear to you since the beginning of these negotiations the conditions of our economic situation, the only reasons why it has not been possible up to now to determine the date of Spain's participation. […].

These are my answers, dear Fuehrer, to your observations. I want to dispel with them all shadow of doubt and declare that I stand ready at your side, entirely and decidedly at your disposal, united in a common historical destiny, desertion from which would mean my suicide and that of the Cause which I have led and represent in Spain. I need no confirmation of my faith in the triumph of your Cause and I repeat that I shall always be a loyal follower of it.

Believe me your sincere friend, with my cordial greetings,

F. FRANCO

To:
His Excellency ADOLF HITLER
Führer of the German People

Bombardejos nazi-feixistes sobre Tarragona; 1937-39

Bombarders Savoia italians i Junkers alemanys sobrevolen Salou en direcció a Tarragona

L’aviació franquista -composta per l’Aviació Legionària feixista italiana, la Legió Còndor nazi (dels combatents que havien jurat lleialtat al Führer Adolf Hitler) i la Brigada Hispana de Bombarderos- atacaran Tarragona en 144 ocasions, entre maig de 1937 i gener de 1939. El resultat, malgrat els esforços realitzats en matèria de construcció de refugis i dispositius de defensa, atesos els reiterats atacs i la crueltat mostrada en l’elecció dels objectius, seran centenars de víctimes mortals (230) i de ferits (350) registrats a la ciutat, 74 edificis totalment destruïts, i 522 de parcialment enderrocats.

Hitler-Vaticà: les amistats perilloses

"El 20 de juliol de 1933, el cardenal secretari d’estat del Vaticà, Eugenio Pacelli, i el vicecanceller alemany, Franz Von Papen, signen el Reichskonkordat o Concordat Imperial entre el Vaticà i el III Reich. Prèviament, Hitler havia accedit al poder per la via electoral, i amb l’ajut de la coacció que suposaven les activitats paramilitars de les Sturm Abteilung, les tropes d’assalt del partit NSDAP. El 23 de març, el parlament alemany aprovà la Llei Habilitant que atorgava plens poders a Hitler com a dictador d’Alemanya, amb el recolzament dels conservadors de Von Papen i els catòlics de Ludwig Kaas. Els opositors eren eliminats, empresonats o conduïts a camps de concentració".

Una Utopia, una Esperança. La història de Josep Alomà

Miquel Badia, torturador i assasí

Proclamada la República, Miquel Badia exerciria de cap de les Joventuts d'Estat Català. El 1932 és nomenat secretari d'en Josep Dencàs, conseller de sanitat i d'assistència social de la Generalitat. El 24 de novembre de 1933 mobilitza una part dels 7.000 escamots (o “camises verdes”) paramilitars de les JEREC i els destina a la conducció dels serveis Públics, per intentar trencar la vaga dels cenetistes. El desembre del 1933 és designat Secretari General d'Ordre Públic, i el març del 1934 passa a ser cap superior de la policia de la Generalitat. Va perseguir, torturar, apallissar i eliminar centenars de militants de la CNT i de la FAI. El setembre del 1934 dimiteix del seu càrrec en la policia per la seva rivalitat sexual amb el President Comnpanys, ja que compatien amant, Carme Ballester, muller d´un tercer militant d'ERC. Companys contractarà posteriorment un mercenari per què elimini a Badia.

Badia i Dencàs havien posat en contacte els sectors més racistes, classistes i sectaris d’Estat Català i les JEREC (defensors de la petita burgesia de botiguers i petits propietaris amb complexe d’inferioritat i mentalitat autoritària que descriuria Fromm a “La por a la llibertat”, 1941) amb el nazisme alemany i el feixisme italià, que els donà suport logístic.

Degut a aquests contactes, Adolf Hitler, en un discurs pronunciat l’octubre de 1934 se solidaritzaria amb les “nacions oprimides”, en relació a Catalunya, doncs els independentistes filofeixistes d’Estat Català, enquadrats paramilitarment com a “escamots” o “camises verdes” (paral•lelament als paramilitars nacionalistes espanyols –camisas azules-, italians –camises negres- o alemanys –camises marrons, primer, i negres després-) s’havien rendit sense oposar pràcticament resistència –malgrat la fraseologia patriòtica exacerbada- durant dels fets del 6 d’octubre a l’exèrcit i la guàrdia d’assalt.

Catalunya fou independent de facte durant la Revolució Llibertària, i foren els anarquistes de la CNT-FAI qui impulsaren l’Escola Nova Unificada, que recuperava per primer cop el català com a llengua vehicular a l’ensenyament a tots els nivells.

Dencàs fugí del Palau de la Generalitat per les clavagueres i es refugià a la Itàlia feixista, règim del qual n’era un obert simpatitzant.