Andreu Nin, sobre el pistolerisme finançat per la patronal

Andreu Nin, secretari general de la CNT el 1921

Extracte del llibre "Andreu Nin, una vida al servei de la classe obrera", de Pelai Pagès.

La dimissió final de Carles Bas com a governador civil, el 8 de novembre, i el nomenament del nefast militar, el general Severiano Martínez Anido, per substituir-lo, va obrir un dels períodes de repressió més intensos de la història de Catalunya. El dia 20 de novembre el nou governador civil va dissoldre la CNT i va empresonar 64 dirigents sindicals. Com a protesta, l'endemà es va declarar una vaga general que fou seguida irregularment. Els atemptats terroristes van seguir estant a l'ordre del dia i el dia 30 del mateix mes de novembre, mentres l'advocat laboralista Francesc Layret queia assassinat per les bales del terrorisme blanc, Martínez Anido deportava al castell de la Mola, a Maó, 36 dirigents obrers catalans. Tota la plana major de la CNT. A partir del mes de desembre del mateix any la policia va començar a aplicar la "llei de fugues" contra els obrers, mentre el dia 17 de desembre Ángel Pestaña era detingut a Barcelona, quan tornava de l'URSS, després d'haver assistit al II Congrés de la III Internacional. 

L'Andreu Nin no va poder escapar d'aquest clima de violència. Després del seu alliberament, segons el seu propi testimoni, va anar a Comarruga amb Salvador Seguí i alguns altres sindicalistes a reposar vuit o deu dies, per immediatament retornar al combat sindical. I en plena onada repressiva, el dia 27 de novembre va escapar d'un atemptat al bar Ciclista de la Plaça Bonsuccés, de Barcelona, en el qual va morir el seu company Josep Canela. Ell mateix donava la següent versió de l'atemptat:

"Un dia, l'any 1920, varen llançar-me una descàrrega a dos metres, sense ferir-me, però matant un meu company que anava amb mi. Fou al bar Ciclista de la Plaça Bonsuccés, davant de la Caserna. Un amic nostre entrà al bar i ens digué que se'ns preparava una parada de les grosses. Anaven vuit pistolers del Lliure. En efecte. Entraren al bar. No teníem sortida per enlloc i no dúiem armes. El meu company en conegué un que era del Sometent de Gràcia. Se situaren estratègicament, demanaren unes copes de conyac, i a sang freda, es traguéren els revòlvers de la butxaca i feren foc. Al primer tret jo vaig tirar-me a terra com a ferit de mort. El meu company va incorporar-se, intentant una defensa impossible, i rebé ell tota la descàrrega. Tot fou cosa de minuts. El cafeter, groc com la cera, m'ajudà a portar el ferit a la cuina, on morí al cap d'uns instants. Aleshores em calia córrer a mi, abans que arribés la policia de l'Arlegui. Per sort, en una casa pròxima vivia un company sindicalista que va recollir-me fins l'endemà. No podia sortir de dia, i a les nits calia recórrer a la disfressa. Cada matí, en fer-me el nus de la corbata davant del mirall, prenia comiat de mi, per si de cas..." (1)

Era evident que en aquest moment en Nin estava exercint ja un paper destacat com a dirigent de la CNT al costat de dirigents assentats com el mateix Seguí o Ángel Pestaña. Ja en l'etapa del governador civil Carles Bas havia assistit a diverses reunions amb el governador en representació de la CNT. en una d'elles, al costat, entre d'altres, de Seguí i Pestaña, el governador volia explicar la gravetat de la situació que s'estava vivint a Barcelona:

"Durant l'actuació d'en Bas al govern civil de Barcelona, una nit ens cridà a Pestaña, al Noi, a mi i algun altre element de la Confederació per exposar-nos la gravetat de la situació. Vàrem celebrar una entrevista que durà des de les dotze a les quatre de la matinada al seu despatx del govern civil. En Bas, que era una persona decent, ens digué:

"-L'altre dia va venir-me a veure una important comissió de la Patronal i em parlà en uns termes als quals vaig haver de contestar: "Senyors, vostès s'han equivocat. Jo he vingut a Barcelona a fer de governador, no a fer d'assasasí". (2)

(1) Entrevista de Domènec de Bellmunt a Andreu Nin (Biografia d'Andreu Nin), La Rambla, 18 de setembre de 1933. En aquesta entrevista, a continuació Nin explicava una anècdota que posa de manifest el clima que es vivia durant aquests mesos "quan mataven pels carrers" segons el títol de la novel·la d'Ollé Rabassa. L'anècdota de Nin era la següent:

"Una nit havíem de trobar-nos uns quants elements de la Confederació davant d'uns urinaris de la plaça de la Universitat. Jo vaig arribar-hi un minut abans de l'hora convinguda, i per tal de no exhibir-me vaig entrar al servei. Immediatament va entrar un home que va començar a mirar-me amb una insistència estranya. L'obsessió de la persecució em féu creure que es tractava d'un pistoler del Lliure, i aquesta sospita es convertí en convicció en adonar-me que aquell home se m'atansava amb un cinisme absolut. Aleshores em vaig treure la pistola i encarant-li al pit vaig cridar: 

"Mans enlaire!

"L'home es tornà lívid i parlà d'una manera inconfusible. Aleshores em vaig adonar que era un pobre diable del districte cinquè a la recerca d'aventures masculines d'urinari. Quan varen arribar els meus companys els ho vaig explicar i encara riuen..."  

(2) Entrevista de Domènec de Bellmunt a Andreu Nin (Biografia d'Andreu Nin), La Rambla, 18 de setembre de 1933.