Pau Casals i Andreu Nin

Extracte d'"Andreu Nin, una vida al servei de la classe obrera", de Pelai Pagès

Nascut el 4 de febrer de 1892, a la vila d'El Vendrell, al Baix Penedès, els primers anys de la vida d'Andreu Nin van transcórrer entre la placidesa d'un entorn rural, on el conreu de la vinya, el blat, l'olivera, la garrofa i l'ametller eren els principals productes agraris, i l'emotivitat d'un contorn musical i intel·lectual que va acabar motivant enormement les inquietuds d'un jove Nin. Fill del sabater Manuel Nin i Cañís i d'Antònia Pérez Poblet, a l'entorn familiar va viure sempre un càlid ambient musical. El seu pare els diumenges i altres festes de guardar es dedicava a la música, dirigia una orquestra local i el cor de la Llira Vendrellenca. I, com no podia ésser d'altra manera, mantenia molt bona relació amb el vendrellenc il·lustre que ja era Pau Casals. I el mateix Nin, que des de ben jove es delia per escapar-se del Vendrell i veure món, va començar a seguir les passes del seu pare: treballar de sabater i tocar música. Molts anys més tard, a preguntes d'un periodista, explicava aquestes relacions amb les següents paraules:

"En la meva formació espiritual hi exercí una influència decisiva l'ambient en què em movia. Era una influència estètica. Ja us he dit que el meu pare era músic. La meva família tenia una gran intimitat amb la de Pau Casals. Intimitat familiar de molts anys i afinitat de sentiments i aficions. El pare d'en Casals era també músic: era l'organista del Vendrell. A can Casals hi venien notabilitats artístiques de tot el món, i sovint s'hi donaven audicions de bona música. De petit, doncs, vaig educar-me musicalment, habituant-me a sentir música clàssica. Pau Casals m'estimava molt i coneixia les meves il·lusions infantils d'escapar-me del Vendrell. Us explicaré una anècdota que va impressionar-me molt. Una de les vegades que Pau Casals va venir al Vendrell amb la seva primera muller, que era una gran concertista portuguesa, va preguntar-me amb cara de gran sorpresa:

"Però encara ets aquí, tu?

"Aquell "encara ets aquí" se'm clavà al cor com una fletxa. Només em faltava això. El meu pare volia que seguís la tradició familiar i que fos sabater i músic com ell. De moment no hi hagué altra solució que conformar-se i vaig començar a fer sabates i a tocar la flauta per les festes majors".