Testimonis sobre l'actuació de Joan Peiró

Joan Peiró, anarquista militant de la CNT i fundador de la FAI

Alguns dels testimonis en el procés contra Joan Peiró, publicats a "Joan Peiró, afusellat", de Josep Benet.

El que suscribe FERNANDO PALOMINO GARCIA, Maestro Guarnicionero del 20 Regimiento de Artillería de Mataró en guarnición de Gerona CERTIFICO:

Que encontrándome el 18 de julio de 1936 en el 8º Regimiento de Artillería de Mataró, en mi cometido de Maestro Guarnicionero, fui avisado de que querían atentar contra mi persona, y puesto en antecedentes el Sr JUAN PEIRÓ BELIS de lo que me sucedía, me facilitó los medios necesarios para trasladarme y esconderme en Barcelona durante seis meses haciendo todo lo que estuvo a su alcance para mi seguridad personal, logrando mi tranquilidad y mi certera confianza de que me salvó la vida. 

Y para que conste doy FE, y firmo la presente en Gerona a ventisiete de Septiembre de 1941. 

1939: el triomf del nazi-feixisme a Espanya

Heinrich Himmler (Reichsführer de les SS)

 passa revista a l'exèrcit a Madrid, el 1940,

seguit de Ramón Serrano Suñer (Ministre d'Exteriors de l'Estat Espanyol)

Nazis a Madrid, flanquejats per la Guardia Mora de Franco, 1940

"La por a la llibertat", d'Erich Fromm

“Escamots” o “camises verdes” d’Estat Català-JEREC: unitats paramilitars similars als trabucaires-requetès carlins, nacionalistes espanyols –falangistes-, camicie nere (Milizia Volontaria per la Sicurezza Nazionale/Fasci Italinani di Combattimento) italianes, les Sturm Abteilung (SA, Braunhemden) i les SchultzStaffel (SS, Schwarzhemden) alemanyes.

“La resposta al problema de per què la ideologia nazi era tan atractiva per a la baixa classe mitja cal cercar-la en la seva psicologia col•lectiva. La psicologia social de la baixa classe mitja era radicalment diferent a la del proletariat, els estrats superiors de la classe mitja i l’aristocràcia d’abans de la guerra de 1914.

Evidentment, alguns trets eren característics d’aquest sector de la classe mitja durant tota la seva història: la seva admiració envers el fort, el seu menyspreu pel feble, la seva mesquineria, la seva agressivitat, la seva gasiveria tant amb els sentiments com amb els diners, i sobretot, el seu ascetisme.

La seva concepció de la vida era baixa de sostre, mirava amb suspicàcia i odiava els estranys i sentia curiositat i enveja envers llurs coneixences, tot racionalitzant la seva enveja com a indignació moral. Tota la seva vida es basava en la frugalitat, tan des del punt de vista econòmic com polític”.

La por a la llibertat

Erich Fromm, 1941