Miquel Badia, torturador i assasí

Proclamada la República, Miquel Badia exerciria de cap de les Joventuts d'Estat Català. El 1932 és nomenat secretari d'en Josep Dencàs, conseller de sanitat i d'assistència social de la Generalitat. El 24 de novembre de 1933 mobilitza una part dels 7.000 escamots (o “camises verdes”) paramilitars de les JEREC i els destina a la conducció dels serveis Públics, per intentar trencar la vaga dels cenetistes. El desembre del 1933 és designat Secretari General d'Ordre Públic, i el març del 1934 passa a ser cap superior de la policia de la Generalitat. Va perseguir, torturar, apallissar i eliminar centenars de militants de la CNT i de la FAI. El setembre del 1934 dimiteix del seu càrrec en la policia per la seva rivalitat sexual amb el President Comnpanys, ja que compatien amant, Carme Ballester, muller d´un tercer militant d'ERC. Companys contractarà posteriorment un mercenari per què elimini a Badia.

Badia i Dencàs havien posat en contacte els sectors més racistes, classistes i sectaris d’Estat Català i les JEREC (defensors de la petita burgesia de botiguers i petits propietaris amb complexe d’inferioritat i mentalitat autoritària que descriuria Fromm a “La por a la llibertat”, 1941) amb el nazisme alemany i el feixisme italià, que els donà suport logístic.

Degut a aquests contactes, Adolf Hitler, en un discurs pronunciat l’octubre de 1934 se solidaritzaria amb les “nacions oprimides”, en relació a Catalunya, doncs els independentistes filofeixistes d’Estat Català, enquadrats paramilitarment com a “escamots” o “camises verdes” (paral•lelament als paramilitars nacionalistes espanyols –camisas azules-, italians –camises negres- o alemanys –camises marrons, primer, i negres després-) s’havien rendit sense oposar pràcticament resistència –malgrat la fraseologia patriòtica exacerbada- durant dels fets del 6 d’octubre a l’exèrcit i la guàrdia d’assalt.

Catalunya fou independent de facte durant la Revolució Llibertària, i foren els anarquistes de la CNT-FAI qui impulsaren l’Escola Nova Unificada, que recuperava per primer cop el català com a llengua vehicular a l’ensenyament a tots els nivells.

Dencàs fugí del Palau de la Generalitat per les clavagueres i es refugià a la Itàlia feixista, règim del qual n’era un obert simpatitzant.