“Mala cosa és avui escriure en un diari. Les polèmiques i la censura ho enterboleixen tot. Ni el temps ni la experiència es veu que no serveixen de gran cosa. No són cercades aquelles solucions harmonioses que es precisen per a cada un dels problemes que amb velocitat vertiginosa es produeixen contínuament.
Encara que hom no vulgui, -davant les intemperàncies, les estridències i la intransigència de qui no té altre objectiu que eliminar-nos políticament- no té altre remei que agafar la ploma i sortir al pas de certes coses que són indignants i que demostren la baixesa moral de qui les empra. […].
La censura, que tan benèvola és per a segons qui, per més que insulti i manqui a la veritat, en canvi no ho és, al contrari, amb qui tot exercint un dret natural es defensa i surt al pas de totes les falses falòrnies que els enemics de l’Aliança Obrera llancen a tort i a dret. Per què aqueixa diferència de tracte? Tenim o no tenim tots els mateixos drets i els mateixos deures? […]
Mal símptoma aquest de suspendre la premsa antifeixista. És hora de prestar atenció a certes maniobres que tendeixen a descohesionar les masses obreres, tot privant-les de les orientacions que els dóna la premsa honrada que no anteposa els interessos de partit als de la guerra i la revolució".
Josep Alomà
“Atenció!”, DT, 10 d’agost de 1937
No hay comentarios:
Publicar un comentario