Les Benaurances

Sermó de la muntanya

Les Benaurances

En veure les multituds, Jesús pujà a la muntanya, s’assegué, i se li acostaren els deixebles. Llavors, prenent la paraula, començà a instruir-los dient:

Feliços els pobres en l’esperit, d’ells és el Regne del Cel.

Feliços els qui ploren: Déu els consolarà.

Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: Déu els saciarà.

Feliços els compassius: Déu se’n compadirà.

Feliços els nets de cor: ells veuran Déu.

Feliços els qui treballen per la pau: Déu els anomenarà fills seus.

Feliços els perseguits pel fet de ser justos: d’ells és el Regne de Déu.

Feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies. Alegreu-vos-en i celebreu-ho, perquè la vostra recompensa és gran en el cel. També així han perseguit els profetes que us han precedit.

Sal a la terra i llum en el món

Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal perd el gust, amb què la tornaran salada? Ja no és bona per a res, sinó per a llençar-la fora i que la gent la trepitgi.

Vosaltres sou la llum en el món. No es pot amagar un poble posat dalt d’una muntanya, i ningú no encén una llàntia per posar-la sota una mesura, sinó en el portallànties, perquè faci llum a tots el qui són a casa. Que brilli igualment la vostra llum davant la gent; així veuran les vostres bones obres i glorificaran el vostre Pare del cel.

Mt, 5, 1-16