Lliçó als japonesos

Extracte de l'article publicat per Lluís de Salvador al Diari de Tarragona,
el 28 de desembre de 1937

"Són molts els homes de responsabilitat yanquis que creuen inevitable una topada, tard o d'hora, amb els exèrcits del Mikado. És mes, se n'ha parlat, àdhuc, no tan sols a la premsa nacional, ans fins i tot a l'estrangera. I el tema ha promogut nombrosos comentaris i fins i tot estudis detallats a les publicacions militars de tots els països.

En qüestió de guerres entre pobles d'interessos morals o materials contraposats, mal és que se'n parli. Perquè el fet que se'n parli, representa ja que la guerra existeix en estat latent.

Admetent, doncs, la possibilitat gairebé certa del conflicte al·ludit, res no té d'estrany que nosaltres opinéssim que en l'interès dels EE.UU. estava escollir el moment més oportú, abans que el Japó ho fes pel seu compte. I afegíem que donant com a possible que els manejos violents dels nipons a la Xina acabéssin amb una veritable guerra, ¿quin moment millor que aquest?".

Soldats kamikaze japonesos

LLIÇÓ ALS JAPONESOS



Insistim en allò que insinuàvem temps enrera, sobre les derivacions que pugui tenir l'actuació del Japó per terres de la Xina. Ja llavors que aquesta actuació no havia arribat a la catastròfica lluita actual, ens semblà oportú remarcar que amb tot i semblar que els EE. UU. res no tenien a veue amb l'assumpte, fóra ben possible que s'hi interessessin. I fonamentàvem el nostre criteri en l'antiga rivalitat existent entre ambdós països, derivada de les intencions imperialistes del Japó al Pacífic. 

Són molts els homes de responsabilitat yanquis que creuen inevitable una topada, tard o d'hora, amb els exèrcits del Mikado. És mes, se n'ha parlat, àdhuc, no tan sols a la premsa nacional, ans fins i tot a l'estrangera. I el tema ha promogut nombrosos comentaris i fins i tot estudis detallats a les publicacions militars de tots els països. 

En qüestió de guerres entre pobles d'interessos morals o materials contraposats, mal és que se'n parli. Perquè el fet que se'n parli, representa ja que la guerra existeix en estat latent. 

Admetent, doncs, la possibilitat gairebé certa del conflicte al·ludit, res no té d'estrany que nosaltres opinéssim que en l'interès dels EE.UU. estava escollir el moment més oportú, abans que el Japó ho fes pel seu compte. I afegíem que donant com a possible que els manejos violents dels nipons a la Xina acabéssin amb una veritable guerra, ¿quin moment millor que aquest?

Ara el Japó té compromeses en les accions bèl·liques de Xina, moltes de les seves forces de mar i terra. La lluita li h obligat a fer, d'altra banda, un esforç econòmic formidable i una despesa de material de guerra proporcionat a l'amplitud enorme del seu camp d'operacions. A la vista salta que la situació del Japó, podent ésser favorable per tal de seguir i guanyar la contesa que té plantejada, és, en canvi, desfavorable d'allò més, si s'hagués de veure arrossegat a mantenir, simultàniment, una altra guerra, i amb una potència com és la dels EE.UU. 

¿Incorrerà mai Nordamèrica, en el descuit de deixar que el Japó s'empari de la Xina i n'extregui després, després de tota mena de recursos, la quantitat fantàstica de soldats que permet el cens de pobació xinès?

Ara és el moment precís per als EE.UU. No cal, ni tan sols, que sia el moment de fer la guerra. El d'amenaçar seriosament amb la guerra sí que ho és. I és molt possible, que una amenaça seriosa de guerra en aquests moments en què a l'altra banda de Xina vibra amatent aquesta gran potència dels Soviets, obligui al Mikado a renunciar als seus afanys imperialistes i feudals per molts de temps. Qui sap si per un termini de segles.

En dir tot això, no fem altra cosa que insistir en les afirmacions més o menys hipotètiques que féiem en l'ocsió a dalt esmentada. Els fets, però, le tornen a posar d'actualitat, car efectivament sembla que els EE.U. no volen desaprofitar la bella oportunitat que els propis japonesos els han ofert, amb el seu procedir de cec i xulesc orgull, per tal de donar el primer i molt significatiu toc de corneta.

Considerarà Nordamèrica, com ens atrevíem a opinar nosaltres, que ara és el moment? No hem de trigar gaire a a saber-ho. I ben segur que ens agradarà.   

 Lluís de Salvador

Diari de Tarragona

28-12-1937