domingo, 12 de diciembre de 2010

El problema de la cultura, per Andreu Nin


"Jo vull, al contrari, amics meus, que l'espectacle degradant de l'Espanya actual ens enrojoli de vergonya el rostre, com si hi vibrés la fuetada ignominiosa i que, per la dignitat ofesa, per vergonya nostra, emprengueu coratjosos, sadollats de fe, que fe és el que ens manca als espanyols, l'obra santa de la regeneració per la cultura. Anem-hi amb el ferm convenciment de la seva eficàcia, amb la bella esperança del seu triomf, i, no ho dubteu, triomfarem".

viernes, 10 de diciembre de 2010

Melchor Rodríguez denuncia els crims de la República (1931)

La casa de Melchor Rodríguez, en runes després d'un bombardeig feixista de 1938

L'anarquista Melchor Rodriguez, militant de la CNT i membre del grup Los Libertos de la FAI, denuncia a la premsa els 108 morts (pràcticament tots, anarquistes) víctimes de la repressió policial i militar per part de la República burgesa autoanomenada "dels treballadors", en el període abril-octubre de 1931 (govern provisional republicà-socialista, amb ministres com Azaña, Marcel·lí Domingo, Indalecio Prieto o Lluís Nicolau d'Olwer), just després de que hagi deixat el seu càrrec el ministre de governació Maura, deixant un balanç de crim i terror organitzat des de l'Estat.

RETANDO Y REPLICANDO 
Para Maura, el de los 108 muertos

Dice el señor Maura, el de los 108 muertos, que si la CNT no acata las leyes, llegará un momento en el que el gobierno, sea el que sea, tendrá que disolverla y perseguirla. Esto, señor Maura, el de los 108 muertos, no nos coge de susto a los hombres que, sacrificándolo todo, defendemos a la gloriosa CNT. Desde que esta central obrera  revolucionaria nació a la vida de España ha sido constantemete perseguida, disuelta, y sus militantes encarcelados, deportados, ametrallados en plena calle, incluso se les ha aplicado la criminal "Ley de fugas", lo mismo que en tiempos de la monarquía tiránica como en los actuales de república "democrática" de "trabajadores" con tricornios.

Nadie mejor que usted, hijo de "aquel" que manchó sus manos con la sangre de nuestro maestro, el gran Ferrer, puede decir otro tanto. Las 108 familias visten de luto por culpa directa del que fue el Ministro de la... opresión; de los 108 hogares convertidos en permanentes sepulcros espirituales de aquellos 108 cadáveres que jamás se borrarán de la mente de sus familiares, y de la de todos los hombres de honrados sentimientos; los 108 asesinatos cometidos a sangre fría por quien, desde su heredado sillón ordenaba a la Guardia Civil: "Disparad sin previo aviso".   

Melchor Rodríguez


Publicada a "Melchor Rodríguez, el Ángel Rojo", d'Alfonso Domingo, Editorial Almuzara

-La libertad, Sancho,
es uno de los más preciados dones que a los hombres dieron los cielos;
con ella no pueden igualarse los tesoros que encierra la tierra ni el mar encubre...
Por la libertad, así como por la honra,
se puede y se debe aventurar la vida.
Y, por el contrario, el cautiverio es el mayor mal
que puede venir a los hombres.

MIGUEL DE CERVANTES. Don Quijote 

L'homenatge a Josep Alomà, als 25 anys de la BHMT


Ahir dijous 9 de desembre es presentà a la sala d'actes de l'Ajuntament de Tarragona el llibre commemoratiu del 25è aniversari de la inauguració de la Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona, dirigida per la historiadora Elena Virgili. Publicat per Arola Editors.

Inclou un capítol sobre l'Homenatge a Josep Maria Alomà Sanabras.

domingo, 5 de diciembre de 2010

Entrevista a Heleno Saña sobre La Revolución Libertaria

Joan Garcia Oliver i altres companys anarquistes celebren l'èxit de la CNT-FAI en l'esclafament del cop d'Estat feixista del 17, 18 i 19 de juliol de 1936.

"Necesitamos urgentemente una revolución de las conciencias"

"Hay valores como el bien, la justicia, la amistad o la solidaridad que conservarán siempre su legitimidad intrínseca, también en períodos históricos o sociedades en las que a nivel cuantitativo desempeñen un papel marginal, como ocurre por desgracia en la actual sociedad tardocapitalista. Ésta es la gran lección moral que nos han transmitido los grandes maestros griegos, de los que en aspectos esenciales el anarquismo se nutre. Rechazar estos valores eternos implica caer en el relativismo, el historicismo, el formalismo, el oportunismo y el "todo está permitido" proclamado por Iván Karamazov".

"Noam Chomsky tenía razón. A diferencia del carácter abiertamente totalitario y coactivo de la revolución bolchevique de 1917 y de la que implantó Mao Tse Tung en China, la revolución social llevada a cabo por los libertarios españoles se basó en el principio de autodeterminación y asociación voluntaria. Si esta hazaña fue posible se debió sobre todo a la importancia que los anarquistas españoles adjudicaron desde el primer momento a la educación moral y a la cultura, a su amor a la libertad, a su sentido innato de la igualdad y a su defensa de la dignidad humana. Es en este trasfondo ético donde hay que ir a buscar la clave de las colectividades libertarias y su alto nivel de organización. Pero estas apreciaciones quedarían muy incompletas si no señalásemos que la epopeya colectivista de los anarquistas españoles fue la encarnación moderna de los valores humanistas que nuestros grandes clásicos del Siglo de Oro expresaron en sus obras, a su cabeza Cervantes, como he subrayado en mi libro y mal que le pese a cierto tipo obtuso y resentido de comunista que cree que la ciencia universal fue inventada por Carlos Marx".

viernes, 3 de diciembre de 2010

Cartellisme revolucionari a Tarragona

Cartells de la CNT-FAI i la UGT al número 32 del carrer Major de Tarragona, cantonada amb el carrer de l'Abat, durant la Revolució Llibertària iniciada el 19 de juliol de 1936
CAMPEROLS! EL CAMP ÉS UN FRONT DE LLUITA (UGT)
CAMARADA EN EL TRABAJO Y EN LA LUCHA, UNE A TU VOLUNTAD LA DISCIPLINA (CNT-FAI)
LUCHA POR LA HUMANIDAD (FAI)

COOPERA CON TU DONATIVO AL ENGRANDECIMIENTO DE LA CULTURA (CNT-AIT)

LLIBERTAT! FEDERACIÓ ANARQUISTA IBÈRICA (FAI) (CARLES FONTSERÈ) 

miércoles, 1 de diciembre de 2010

El CENU obre noves escoles a Tarragona


Visita del alcalde a las nuevas escuelas - Nueva emisora

 TARRAGONA.-

Esta mañana el alcalde señor Fort acompañado por el consejero de Cultura, señor Alomà,  visitó las escuelas de nueva creación que han venido a resolver en forma digna tan importante problema.

Primeramente visitó el edificio de las antiguas monjas de La Vetlla, en el cual se han instalado tres graduadas con 21 aulas, con capacidad para 900 alumnos. Esta escuela está ya en funciones. En el antiguo convento de la calle de Augusto se han instalado nueve aulas, con capacidad para 420 alumnos, funcionando también esta escuela. Están ultimándose los detalles para habilitar el ex convento de los Capuchinos donde se han instalado once aulas, y en el convento de las antiguas monjas de la Enseñanza se hn instalado 28 aulas, con capacidad para 1.300 alumnos.

Todos estos edificios tienen inmejorables condiciones para el fin a que se les destina.

-En el local social de la CNT, calle de Méndez Núñez, se ha instalado una emisora de onda corta por medio de la cual se radiarán discursos de propaganda e instrucciones para los comités. Los trabajos de instalación se han hecho con profusión de detalles técnicos. 

González Vidal
LA VANGUARDIA, 7 de noviembre de 1936



domingo, 28 de noviembre de 2010

REALITZACIONS


En aquests moments en els quals l'ambició d'un partit que es recolza en la força pública tracta d'implantar o acarícia la idea d'una dictadura, no estarà de més que nosaltres recordem alguns fets que demostren als qui així pensen, l'equivocats que van.

A Catalunya, aquesta Catalunya tan calumniada i tan ambicionada sempre per tots els centralismes, es diguin com es diguin, no serà fàcil fer-ho, perquè té una tradició i una història de lluites en pro de la llibertat que la posen a cobert de cap dictadura. 

Els que això pretenen, desconeixen la Història, els catalans i el veritable caràcter de la lluita contra el feix criminal i dictatorial. Recordeu que els treballadors del 19 de juliol no es varen llençar al carrer per conquistar cap dictadura, sinó que van fer-ho per conquistar la llibertat. 

Altrament, cal tenir en compte que a l'Espanya lleial i a Catalunya són molts els anarquistes i els republicans que no són amics de cap dictadura, ja que el seu esperit és federalista. Avui que estan de moda les consignes i els "bulos", recordarem la diferència que hi ha entre una consigna i una realització.

A Catalunya, el PSUC, s'ha distingit pel renom de "partit de les consignes". I és veritat. Però... i els fets? I les realitzacions? I la plasmació de les consignes en obra efectiva? On són? Enlloc. 

En canvi, la CNT ha llençat poques consignes. Però li deuen l'organització dels fets. Per què? Perquè ha sabut crear el que no era creat encara: indústries de guerra, escoles de guerra, col·lectivitats agràries i industrials, socialitzacions, etc.

Va ésser la CNT amb Durruti al davant la que un cop vençut el feix a casa nostra, formà columnes de combatents per abatre el feix a les altres terres d'Ibèria que no havien tingut la fortuna d'abatre'l com Catalunya. I és la CNT amb Durruti al cap, la que va a Madrid quant aquest està en perill. I és la CNT, també, la primera que imposà i propagà a disciplina entre els combatents. I va ésser la CNT la primera i l'única que organitzà la producció, posant en marxa les fàbriques, els tallers i el camp que la burgesia havia abandonat. 

Va ésser la CNT, també, la primera que va defensar i va dir que es respectés a la petita burgesia, i això ho feia quan ho tenia tot a les seves mans.

La CNT pot presentar fets, no paraules. Pot dir el mateix el PSUC, el partit de les consignes irrealitzades, que cada dia les convia com qui canvia de camisa?

El partit de les consignes ha dit que ha vençut arreu de Catalunya. Nosaltres els diem que a qui havien de vèncer era als feixistes que estan a l'altra banda dels parapets on romanen les "tribus" que assaltaven camions per ordre del Govern de la Generalitat, que llavors estava format per l'Esquerra i els Socialistes.
      
Paraules i consignes, no. Fets, fets i fets! 
  
JOSEP ALOMÀ

"CONSIGNES? FETS!", 26 d'agost de 1937
Diari de Tarragona (Portaveu de la CNT-FAI)

Carta de l'estalinista Carrillo al seu pare

 

Santiago Carrillo Solares, membre del Partido Comunista de España (PCE), integrat en la III Internacional o Komintern, sotmesa a les directrius d'Stalin, i enemic de la Revolució Llibertària, fou nomenat responsable d'Ordre Públic de la Junta de Defensa de Madrid el 6 de novembre de 1936, després de tornar de la seva estada a Moscou.

El dia 7 de novembre es produí la primera "saca" massiva de presos polítics dels centres penintenciaris de Madrid, els quals serien assassinats segons el pla establert per Mikjail Koltsov i executat pels nombrosos membres del PCE presents a la policia i al departament d'Ordre Públic de la Junta de Defensa, sota la direcció de Santiago Carillo i José Cazorla. 

Milers de persones seran afusellades a Paracuellos del Jarama i a Torrejón de Ardoz en les següents setmanes fins que l'anarquista Melchor Rodríguez amb l'ajut de diversos companys de la CNT i de la FAI (com el propi Joan Garcia Oliver, Ministre de Justícia en representació de la FAI, qui també aturaria els assasinats dirigits per Margarita Nelken, del PSOE) desmuntarien l'aparell d'extermini dels presos polítics ideat pels agents soviètics, i conseguiran salvar la vida de milers de persones.

Posteriorment, es produirà un canvi de sistema: el terror estalinista-republicà es materialitzarà a través de les txeques i presons secretes controlades pel PSUC i el PCE, on seran assassinats milers d'anarquistes, poumistes, i catòlics, i seran perseguides totes aquelles persones que s'oposessin a les directrius d'Stalin.

Serà Santiago Carrillo qui, un cop la Junta de Casado (formada per anarquistes, socialistes d'esquerra i republicans aliats en contra dels estalinistes del PCE i del sector negrinista del PSOE) ha vençut als carrers de Madrid als partidaris del totalitarisme soviètic a la rereguarda antifeixista, enviarà la següent carta al seu pare (Wenceslao Carrillo era socialista d'esquerra i membre de la Junta de Casado):

miércoles, 24 de noviembre de 2010

"La República de los trabajadores"


Extracte del documental "Celuloide colectivo" en el qual Joan Mariné (llavors operador de càmera afiliat a la CNT i posteriorment director de fotografia) explica com una representació d'una manifestació d'obrers concentrats a l'Avinguda Diagonal que s'enregistrava per a la pel·lícula "Aurora de Esperanza" fou dissolta per la força per la Guàrdia d'Assalt. La violència extrema amb la qual agrediren als actors i extres parla per sí sola. 

La gran sorpresa dels policies fou quan descobriren les càmeres que enregistraven la pel·lícula i s'adonaren de la situació. Una anècdota que dóna compte de com les gastava la repressió estatal republicana fins i tot en plena Revolució Social. Posteriorment s'alternen intervencions sobre els Fets de Maig de 1937. 

"La industria del espectáculo inicia un proceso de socialización con la llegada de la Revolución de 1936 poniendo bajo control directo de los trabajadores cines, teatros y music hall. Por primera vez en el mundo, una cinematografía se ponía a producir materiales informativos, siendo la guerra civil el primer conflicto armado que es cubierto por películas sonoras. Durante dicho período se producirán más de un centenar de películas y reportajes que consiguieron mantener la industria cinematográfica aún a pesar de las circunstancias. Mediante la reproducción de aquellos materiales y la intervención de historiadores de cine, directores y algún participante en la experiencia, este documental reconstruye las vivencias de la industria colectivizada del cine".

Míting multitudinari de la CNT a Tarragona, 1921

Joan Garcia Oliver i Lluís Companys a l'homenatge a Durruti

"Tuve que trasladarme a Tarragona para hacerme cargo del Comité provincial. Urgía promover una intensa campaña de mítines en la provincia en favor de Folch. Era la primavera de 1921. El Comité regional nos prestó toda la ayuda posible, enviando dos grupos de oradores de mucha calidad: Salvador Seguí, Andrés Nin y Progreso Amador, de avanzadilla, más Buenacasa, Roigé y Peiró para cerrar la campaña. Con el primer equipo, que solamente podríamos utilizar en un gran mitin, se inauguró la campaña en Tarragona. Seguí, Nin y Progreso gustaron a la enorme concurrencia de asistentes. Seguí, muy orador, y Nin, muy político y ameno; Amador, que procedía del Partido Radical, ya en plan de anarquista, se dedicó a la demagogia. Me tocó a mí lo más delicado del acto: centrar el problema de la provincia en la represión que se hacía sentir y dar una detallada explicación del proceso militar incoado contra el compañero Folch y Folch".
Joan Garcia Oliver
El eco de los pasos


viernes, 19 de noviembre de 2010

Alomà: el bon anarquista

 
Josep Maria Alomà Sanabras

Article publicat per Jordi Rovira Soriano a La Vanguardia el 27 de novembre de 2009 

ALOMÀ: el bon anarquista
Va ser conseller de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona en temps difícils

Era un home alt, corpulent, ben plantat i ben vestit, sempre duia algun llibre a la butxaca de l’americana, i tenia el cabell més que blanc. Al llarg de la seva dilatada vida el seu caràcter el va empènyer a posar pau i a defensar els valors de l’amistat, la conciliació i el diàleg. En Josep Maria Alomà Sanabras va ser pedagog i anarquista. Havia nascut al Catllar el 1909 i va haver de treballar desde molt jove per guanyar-se la vida. La lectura i l’esport eren altres de les seves passions. Atret per la ideologia anarquista va entrar a la CNT el 1932. Fundà un sindicat de mestres, l’Ateneu Llibertari que ell mateix presidí, dotat de biblioteca i amb seccions d’art i d’ensenyament.

Va ser membre del comitè antifeixista de Tarragona i després conseller de cultura de l’ajuntament de Tarragona en uns temps ben difícils, els de la guerra. Des d’aquest càrrec impulsà la creació d’escoles i va fer seva la bandera de la protecció del patrimoni de la ciutat i el seu entorn. Va dirigir el Diari de Tarragona quan va ser confiscat. En el front va ser comissari de la seva companyia. Després vingueren els temps més difícils: la presó, l’espera a Pilats, la seva condemna a mort. La desaparició dels seus dos germans arran de la guerra.

Ell, que havia salvat la vida a tanta gent durant la guerra, ara veia amb impotència desaparèixer els seus germans, i havia de témer perdre la pròpia des del terrible corredor de la mort de la presó de Pilats. Finalment la pena de mort li va ser commutada i més tard es veié abocat a viure amb la seva família un desterrament dins de l’estat que el portàa Osca i Madrid, entre altres capitals. Finalment arribà el retorn a Tarragona, on retrobà la seva lluita sindical quan els temps van tornar a ser propicis. Alomà morí a Tarragona el 9 de maig de 1993 deixant el millor record entre els que el van conèixer.

jueves, 18 de noviembre de 2010

La Revolución Libertaria


"El verdadero significado de lo que viví en aquellos primeros años no lo comprendí en realidad hasta más tarde, cuando hube de despedirme gradualmente de mi niñez y me hice adulto. A esta toma de conciencia contribuyeron algunos libros, pero sobre todo los encuentros y la amistad con muchos de los hombres y mujeres que habían estado en la primera línea de la revolución y la guerra. Aunque no todos, muchos de ellos se convirtieron en mis verdaderos maestros. Pasaron a ser también mis compañeros durante la fase en que me uní a su lucha clandestina y compartí con ellos las mismas ilusiones y decepciones. Lo que aprendí y recibí de ellos ha dejado una huella esencial en mi alma, en mi vida y en mi trabajo de escritor. La propia necesidad de escribir este libro sería impensable sin el legado humano y moral que me transmitieron. En el fondo, las páginas que ofrezco aquí les pertenecen más que a mí mismo. Y, por supuesto, estarán siempre presentes en ellas, aun cuando no les cite con sus nombres y apellidos".

Heleno Saña
La Revolución Libertaria
Editorial Laetoli, 2010

martes, 16 de noviembre de 2010

La CNT a Balears, per Albert Herranz Hammer


En el context de les XII Jornades Llibertàries de Palma-Manacor, amb la intervenció de ponents como Dolors Marín, Félix Rodrigo Mora o Xavier Díez, Albert Herranz donà aquesta conferència sobre la història de la CNT a Balears. D'aquesta interessant xerrada cal destacar-ne molt especialment el relat que fa l'Albert de l'episodi de la vaga de fusters de 1932, que boicotejaren el projecte de reparació de les portes de la presó Model de Barcelona, on havien estat reclosos multitud d'anarquistes com a presos polítics.

sábado, 13 de noviembre de 2010

Fotografies de Josep Alomà al Front d'Aragó

Milicians de la Columna Tarragona (CNT i ERC) envolten Joaquim Fort al front de Letux.
Realitzada per Josep Maria Alomà, novembre de 1936.

Article publicat a "Diari de Tarragona" i Llibertat" el 14 de novembre de 1936

ELS PERIODISTES LOCALS AL FRONT D'ARAGÓ

Grans alegries, abraçades a dojo, preguntes per tot arreu, tothom parla alhora. Acabades, però, les primeres impressions, el comentari de tots els companys allí destacats és un sol: ordres d'avançar, tots malden per fer-ho, tenen unes ganes boges que l'alt comandament els dóni ordres d'anar avant.

El Comissari de la Generalitat, company Lluís Mestres, fou rebut amb mostres de gran alegria per tots els milicians. Passà seguidament a reunir-se amb el comissari civil de la centúria d'Esquerra, company Gay, amb el qual conferencià una breu estona per tal de fer-se càrrec de les necessitats dels milicians de la Columna Tarragona destacats en aquella població. 

Nosaltres aprofitàrem l'avinentesa per saludar a la plaça del poble a tots els companys, i Alomà féu algunes fotos en les quals tots volien ser-hi.  

"Llibertat", 14 de novembre de 1936

Alzamiento Nacional

Francisco Franco

“Es necesario crear una atmósfera de terror, tenemos que causar una gran impresión, todo aquel que sea abierta o secretamente defensor del Frente Popular debe ser fusilado". 
General Emilio Mola.

"Caso de no ser hallados los responsables directos de la huelga general, serán pasados por las armas los Comités directivos de todos los oficios que se sumen al paro". (20-7-36)
"Termino, sevillanos, diciéndoos, no que tengáis ánimos, porque os sobran, pero sí repitiendo mi recomendación de ayer. Si algún afeminado, algún invertido, se dedica a lanzar infundios alarmistas, no vaciléis en matarlo como a un perro, o entregádmelo al instante". (25-7-36)
"Nuestros valientes legionarios y regulares han enseñado a los rojos lo que es ser hombre. De paso, también a las mujeres de los rojos; que ahora, por fin, han conocido a hombres de verdad, y no castrados milicianos. Dar patadas y berrear no las salvará." (23-7-36)
Gonzalo Queipo de Llano


El general Francisco Franco besa la mà del nunci Cicognani, 1944.
Consagración del monumento al Sagrado Corazón, Cerro de los Ángeles 

Religiosos en actitud poc evangèlica

Seminaristes armats a la plaça de braus de Pamplona, 1936

jueves, 11 de noviembre de 2010

El pagès català

El Catllar, poble natal de Josep Maria Alomà Sanabras


La vida sense perspectiva, va a la deriva 
l'home sotmès a l'explotació s'anquilosa
els òrgans privats de moviments declinen
la vista privada de llum queda closa
el ser sense voluntat, anul•lat s'inclina
el sexe sense amor deforma qualsevulla cosa.

En llançar la vista arreu de Catalunya
si sabeu llegir les petjades del seu sòl
les ruïnes de les terres altes, i muntanyes
sentireu els crits esfereïts del desconsol.
El mal és profund, arrenca a les entranyes
la flora seca no plora, de la mort porta dol,
aquella verdor dels temps passats es convertí en guinyol.

Per no morir de fam i anar a captar
per estar lligat a la terra, i no emigrar
he anat a la guerra a morir o a matar
En terra erma, en un clot l'he enterrat.


Ramon Porté, anarquista de la CNT
Extractes de la poesia “El pagès català de la terra arrenca el pa”, 1983

martes, 9 de noviembre de 2010

Durruti, heroi del Poble


Reportatge de la CNT-FAI (Sindicat Únic d'Espectacles Públics) sobre el multitudinari enterrament de Buenaventura Durruti.

"El pueblo español quiere la Revolución y está en trances de hacerla, a lo cual se oponen los fascistas. Este es el planteamiento general. En tales condiciones, no hay más que dos caminos: la victoria de los trabajadores, es decir, la libertad, o el triunfo de los facciosos, que significa la tiranía. Ambos contendientes saben muy bien lo que les espera si son vencidos. Por esta razón yo creo que la lucha será dura. Para nosotros se trata de destruir la reacción fascista de tal forma que no levante ya nunca más la cabeza en España. De hecho estamos dispuestos a acabar con el fascismo de una vez por todas, incluso a pesar del gobierno republicano".

"No hay gobierno en el mundo que luche contra el fascismo para destruirlo. Cuando la burguesía ve que el poder se les escapa de las manos, recurre al fascismo para mantener sus privilegios. Es lo que ha ocurrido en España. Si el gobierno republicano hubiera deseado de verdad poner fuera de combate a los fascistas, hace ya tiempo que lo habría podido hacer. En lugar de combatirlos a fondo, no ha hecho más que buscar compromisos y acuerdos. Incluso en este momento, hay miembros del gobierno que hablan de adoptar medidas más bien moderadas contra los fascistas".

"No hay gobierno alguno que desee ayudar a una revolución proletaria. Sin embargo, es posible que las rivalidades que existen entre los distintos imperialismos puedan influir en nuestra lucha. Franco, por ejemplo, es indudable que hará lo que pueda para poner a Alemania contra nosotros. Pero esto, al fin de cuentas, no es lo más importante, como ya he dicho antes, no esperamos ayuda de nadie, ni siquiera de nuestro gobierno".

Buenaventura Durruti

lunes, 8 de noviembre de 2010

Conferència de Josep Alomà a l'Ateneu Llibertari


Ateneo Libertario de Tarragona

Prosiguiendo la inveterada costumbre, hoy sábado, de 7 a 9, tendrá lugar una importante conferencia-charla a cargo del popular compañero José Alomà, bajo el tema de indudable trascendencia para la cultura proletaria y la masa en general: "La CNT y la Escuela Nueva".

Esperamos que, por ser sobradamente conocido el compañero Alomà, acudirán los simpatizantes y socios del Ateneo, a los que se ruega den realce a estos actos con su presencia, pues tratándose de una entidad cultural de reciente creación es necesario prestar el más ferviente entusiasmo a estas reuniones para que vibre en ellas el calor y la moción, síntomas característicos en nuestros medios sindicales y culturales. -La Directiva.    

Diari de Tarragona (portaveu de la CNT-FAI)
30 de gener de 1937

Dolors Martí parla dels Fets de Maig a Tarragona


Dolors Martí, l'única dona que ostentà un càrrec públic a Tarragona durant la guerra civil, militant del PSUC, va viure els Fets de Maig a Tarragona. Tal com recull en el seu estudi sobre la trajectòria de Dolors Martí l'historiador Jordi Piqué, "desafiant el tiroteig que es registrava a la Rambla 14 d’abril, aconseguí arribar fins a la seu de la UGT, on va ajudar a curar alguns ferits".
Malgrat militar al PSUC, deixà escrit a les seves memòries el següent:

“Pero no fue provocada por los anarquistas; éstos y los del POUM no hicieron más que defenderse. El PSUC tenía la orden de hacer una campaña permanente de desprestigio contra la CNT y el POUM, principalmente contra este último, pues los otros eran más y más fuertes, pero en fin, las consignas que nos mandaban los agentes de Moscú instalados en Barcelona eran categóricas: fuese como fuese, había de quitar todos los mandos y puestos dirigentes a los unos y a los otros, empleando todos los medios, caiga quien caiga. Se hizo un trabajo de zapa horrible, se mataron varias personas y se arregló de tal manera que acusaron a los dirigentes del POUM”.

miércoles, 3 de noviembre de 2010

Solidaridad Obrera. Òrgan de la CNT de Catalunya


ACTUALIDAD
IDEALISMO
"Aunque crean los escépticos -el escepticismo es burgués, porque es egoísta- que han desaparecido de la tierra los idealistas, las experiencias, la observación, podrían demostrar que no es así, con sólo asomarse a nuestros medios, a estos medios del anarquismo tan difamados, tan calumniados y perseguidos por la burguesía y por las autoridades. Los últimos idealistas con los que una sociedad perversa no ha logrado terminar somos los anarquistas, los que sabemos sacrificarlo todo a la Idea y al afán de felicidad y de bondad humanas".